Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Els Mossos d'Esquadra de Lleida fent controls a l'A-2 el 20 de març de 2020

Les multes durant el confinament podrien quedar en res

Hi ha grans diferències entre la postura d'Interior i la de Justícia

Els Mossos d'Esquadra de Lleida fent controls a l'A-2 el 20 de març de 2020
Les multes posades durant l'estat d'alarma podrien quedar en res   | Catalunya Diari

És una de les dades que a mesura que van passant els dies, i seguim en estat d'alarma, no parà d'augmentar. En la roda de premsa diària de el comitè de tècnics ho confirmen els portaveus de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil: cada dia es posen milers les multes o expedients sancionadors per incomplir el confinament per coronavirus, havent superat la xifra total de 600.000.

El gran dubte que plantegen alguns especialistes en dret és si realment una gran part d'aquestes es van a poder arribar a tramitar. I realment expliquen que hi ha dos grans motius per pensar que bona part d'elles es quedin en paper mullat.

El primer és obvi: el treball acumulat que hi ha ara mateix a les delegacions de Govern. Són aquestes les que s'estan encarregant de fer la tramitació administrativa dels milers d'expedients. El problema és que falten recursos i un criteri estàndard entre les diferents comunitats. Amb un termini d'1 any perquè les multes siguin efectives, moltes es podrien quedar pel camí.

[predef]catdiari-grup-de-facebook-580[/predef]

Diferència de criteri entre Interior i Justícia

El segon problema existeix és la diferent interpretació que es fa des del ministeri de l'Interior i el de Justícia sobre els fets sancionats. Des del principi de l'estat d'alarma, Interior va dir que qualsevol persona que es saltés el confinament incorria en una desobediència.

El punt conflictiu es troba en el fet que perquè hi hagi desobediència ha d'haver-hi un requeriment previ, una ordre d'una autoritat, en aquest cas, un agent policial. La interpretació que fa Interior és que a hores d'ara aquest mandat directe es recull en la gran difusió pública que han tingut les limitacions de moviments, a més de la seva publicació al BOE.

Aquesta posició contrasta amb el que defensa l'Advocacia de l'Estat que insisteix que cal que hi hagi una advertència directa d'un agent abans de multar o que el ciutadà faci cas omís a les seves indicacions. A més, el propi departament d'Interior defensava fa any i mig que la desobediència suposava «una negativa implícita» a complir una ordre que tingués «oposició corporal o força física».

Com estan reflectint els agents les multes en el paper

Malgrat tot, i per intentar quadrar criteris, Interior va enviar un document a tots els cossos policials on s'indicava com multar i les quantitats de les sancions. Aquestes van des dels 601 d'un desplaçament no autoritzat als 10.400 per una festa amb diverses persones o una resposta amb violència.

Es demana als agents que reflecteixin «el més precís possible els fets». Han d'incloure si el ciutadà va mantenir una actitud violenta, amenaçadora o de «menyspreu, jactància o mala educació».

Els agents han de valorar el nivell de risc per a la seguretat o la salut pública segons el nombre de persones que hi hagi o la distància que mantinguessin. A més, s'insisteix que es deixi constància si es tracta d'un infractor reincident o de la presència de menors o persones vulnerables, per incloure-ho com a factor agreujant.