Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Mans d'una persona sensesostre

No tenen on confinar-se: El drama dels sensesostre en la crisi del coronavirus

Són 5.500 a tot Catalunya

Mans d'una persona sensesostre
Milers de persones a Catalunya no tenen on confinar-se | EFE

Quart dia de confinament des que Pedro Sánchez decretés l'estat d'alarma a tot el territori espanyol. Amb la majoria de comerços i locals tancats, les ciutats llueixen molt diferents de com ho feien fa una setmana, amb carrers deserts, persianes baixades i algun vianant que no fa cas de les recomanacions de les autoritats.

Malgrat que la majoria de la població s'ha confinat en el seu domicili i s'està acostumant a la inesperada rutina de passar llargues hores a casa, hi ha alguns que no tenen altra alternativa que seguir al carrer. Segons dades d'Arrels Fundació, 5.500 persones viuen al carrer o dormen en albergs a tot Catalunya, 1.200 de les quals viuen als carrers de Barcelona.

Població de risc

Per a ells, el decret d'alarma i posterior confinament no ha suposat un gran canvi en el seu dia a dia, amb la diferència que ells estan més exposats a la infecció del coronavirus i, a causa de les seves condicions de vida, representen població de risc. En aquest sentit, no poden adoptar les mesures de seguretat més bàsiques com rentar-se les mans sovint o no compartir els mateixos utensilis per a menjar.

Respecte al seu estat de salut, i segons un cens elaborat per la mateixa fundació, un 30% dels sensesostre que viuen a Barcelona  presenten alguna malaltia crònica. Això es tradueix en el fet que un terç de les persones que dormen al ras a la ciutat tenen un risc molt elevat de morir en cas de contreure el coronavirus. En la majoria de casos, aquestes persones no acudiran al metge o rebran l'assistència necessària.

Des del Govern de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona s'assegura que les mesures preses tenen com a objectiu protegir els col·lectius més vulnerables, però no s'han pres mesures específiques per a aquests sensesostre que passen la nit als carrers de Catalunya. Només els queda esperar que no els toqui, i continuar fent la vida que feien fins ara.