La consellera de la Presidència i portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, ha criticat l'«ofec econòmic» de l'Estat amb Catalunya, i li ha reclamat uns 1.300 milions d'euros en concepte de les bestretes del model de finançament pendents de pagament (més de 800 milions) i de liquidació de l'IVA (480).
En una entrevista d'Europa Press, la consellera ha afirmat que «des del Govern no volem quedar-nos de braços plegats i volem denunciar i demanar que ens paguin allò que ens toca, que són aquests 1.300 milions».
En cas contrari, afirma que «ni les universitats ni la sanitat ni el desplegament de més cossos de seguretat i emergències ni aquestes polítiques que ens han de fer avançar seran possibles», ha advertit la portaveu de la Generalitat.
«Ens obliguen a no poder generar més dèficit del permès, a complir la regla de la despesa, i complir amb el tema del deute, de manera que si el Govern no compleix, no es podran retornar les pagues dobles que es van restar el 2012 i 2013 i abonar els increments salarials que corresponen» a treballadors de la Generalitat, ha observat.
«Amenaça d'intervenció»
Budó ha criticat l'existència d'una «amenaça d'intervenció del Govern sobre els comptes de la Generalitat quan el 2018, per primera vegada, s'han complert tots els objectius que marca la llei».
Després de constatar la demanda d'altres comunitats sobre les bestretes, poc després que el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès,ordenés un 'tancament de caixa' i ajustos en conselleries i empreses públiques, Budó ha destacat que «l'ofec econòmic succeeix sobretot a Catalunya».
«Encara que la qüestió de les bestretes també succeeix en la resta de comunitats autònomes, aquest ofec econòmic que estem sofrint és evident que Catalunya el viu en primera persona, tenint en compte que és un dels territoris que més recursos genera i més aporta al PIB», ha assegurat la portaveu.
Canviar la liquidació de l'IVA
Sobre l'IVA, ha instat al Govern central a modificar la llei per impedir que la liquidació d'aquest impost durant 2019 generi una pèrdua de 480 milions en tancar l'anualitat, fruit de la implantació del nou sistema de recaptació aquest any.
«Ens ha començat a afectar aquest any perquè el sistema retarda un mes els pagaments, i tot allò que has pagat durant un any, de gener a desembre, fins a l'any que ve no t'arriba», i ha subratllat que existia un compromís per a modificar la norma i evitar aquest problema.
Budó ha confiat que el Govern podrà tirar endavant els Pressupostos per a 2020, i dialogarà amb les diferents formacions que s'han ofert a dialogar (CUP, comuns i PSC) per a buscar consensos i suports que desencallin uns comptes en la qual les diferents forces es puguin «sentir còmodes».
A Salvador Illa (PSC), que en declaracions a Europa Press demanava convocar eleccions a canvi de col·laborar en la votació dels Pressupostos, li ha respost: «Volem aprovar pressupostos, no per a convocar eleccions, sinó per a gestionar aquest país».
«Jo li preguntaria al senyor Illa: eleccions per a fer què? Nosaltres tenim molt clar el que volem fer amb aquests pressupostos i quines polítiques que volem aplicar», ha recalcat la consellera. Preguntada per si descarta que es convoquin eleccions de no tirar endavant els comptes de la Generalitat, ha dit: «En aquests moments jo no contemplo que no s'aprovin els Pressupostos».
«Responsabilitat política»
Ha confiat que el vicepresident Aragonès liderarà les negociacions, amb les quals podrà comptar amb la col·laboració conjunta dels diferents departaments, i ha cridat a la «responsabilitat política» del Govern i de les forces de l'oposició. «Hem de ser capaços de dir-li a la ciutadania que per a tot allò que ens permet avançar com a país ens posem d'acord», ha subratllat la consellera de la Presidència.
Ha qüestionat que es pugui «desvincular» el mandat sobiranista del Govern dels Pressupostos, com plantejava Marta Vilalta (ERC) en una entrevista recent, argumentant que el Govern català és fruit dels compromisos de l'1-O i del 21-D.
Ajudes a la Ribera d'Ebre
Sobre les demandes d'ajudes directes i a fons perdut que reclamen agricultors i ramaders després de l'incendi de la Ribera d'Ebre (Tarragona), la consellera ha ressaltat que la normativa els impedeix subvencionar de forma directa alguna cosa que es pot assegurar.
També ha dit que estaran al costat de les persones afectades pel foc, a les quals el Govern ha ofert un crèdit tou a través de l'Institut Català de Finances (ICF) i que al setembre té prevista una reunió amb alcaldes i representants de les zones afectades.