El temps que Xavi Hernández ha estat a la banqueta del Barça ha mostrat una regularitat al campionat domèstic a l'altura dels millors. En els seus més de 50 partits només ha encaixat sis derrotes, però hi ha una 'bèstia negra' que li entela l'estadística cada cop que es troben.
La derrota d'anit contra el Rayo Vallecano va tornar a demostrar que Andoni Iraola li té mania al tècnic català. Des que el basc va arribar a la banqueta de Vallecas ha aconseguit que el seu equip aconsegueixi punts en el 66 % dels partits de Lliga i el balanç contra l'entrenador de Terrassa és impressionant: tres victòries i un empat.
La pressió va posar una nova victòria al caseller del Rayo
Els jugadors culers no van aconseguir tenir un joc fluid ni crear molt de perill durant els 90 minuts. El retorn de Pedri a l'onze inicial, amb Frenkie De Jong i Gavi, no va espantar el Rayo Vallecano. Andoni Iraola tenia clar que, si aconseguia anul·lar el canari i fer una bona pressió, tornaria a ficar-se un partit a la butxaca.
El Barça va arribar a Vallecas amb l'objectiu d'aprofitar la punxada del Reial Madrid, però els gols d'Álvaro García i Fran García ho van evitar. Andoni Iraola sabia que, per guanyar el líder, havia de posar més intensitat en els duels individuals i no només ho van aconseguir, sinó que els seus rivals es van veure superats en tot moment.
El millor exemple del gran treball del Rayo es va veure als gols. En el primer, Sergio Camello guanya una pilota dividida amb tanta contundència que Gavi acaba per terra i li va donar l'assistència a Álvaro García, que va disparar una pilota imparable a Ter Stegen. El pla d'Andoni Iraola estava sortint segons el que havia planejat i en una altra pilota dividida a la segona part, Fran García va ser superior a un dels jugadors més potents del Barça, Frenkie de Jong. El jugador del Rayo va enfilar la porteria rival sense cap mena d'oposició des del cercle central.
Andoni Iraola va aconseguir que els seus fossin superiors a totes les línies
Xavi Hernández i els seus pupils estaven superats. La virtut més gran que estaven exhibint durant el campionat, la sortida de pressió, va ser minimitzada per l'estrateg d'Usúrbil. Andoni Iraola era molt conscient de com havien de jugar contra el Barça i el seu missatge va calar als seus jugadors. L'equip de Vallecas va créixer en veure que el pla sortia segons allò que havien establert i el suport de la seva afició incondicional va ser clau en el desenvolupament de la trobada.
Quatre enfrontaments després, el tècnic català continua sense conèixer el sabor de la victòria contra Andoni Iraola. L'entrenador del Rayo té la clau per fer sortir els colors a la cara al Barça i ser-ne superior en la majoria de facetes del joc. Els culers van tornar a demostrar que els costa tirar endavant els partits quan s'enfronten contra un equip que pressiona bé i té la personalitat suficient per fer que la pilota sigui el seu amic. Sembla que el tècnic català haurà de treballar més aquesta faceta si volen competir a la Champions la temporada que ve i guanyar la seva 'bèstia negra'.