rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

L'emotiva carta de comiat del preparador físic de Luis Salom al pilot balear

El preparador, i un dels millors amics del pilot, explica tot el que sent després de la seva mort

Salom amb el seu preparador físic. Foto: Cedida

Després que el passat divendres el pilot mallorquí de Moto 2, Luis Salom, perdés la vida en la segona tanda d'entrenaments lliures del Gran Premi de Catalunya, el seu preparador físic i un dels millors amics del pilot, Luis Costa Balboa, ha escrit una carta al pilot. Una carta en homenatge a Salom que ha publicat 'Marca' i en la qual recorda les últimes hores viscudes amb el pilot, abans no s'acomiada d'ell.

 

La carta de Luis Costa

«Per molt que intento no pensar-hi, és inevitable que te m'apareguis en flaixos durant tot el dia.

Se'm fa molt difícil imaginar-me que no ets aquí amb nosaltres, que no t'aniré a controlar a les corbes dels circuits i a renyar-te el poc que feies malament. Ja res tornarà a ser com abans.

Vas marxar sense avisar.

 

Ningú de l'equip estava preparat per a aquesta situació.

 

Eren uns putos entrenaments lliures 2, com qualsevol altre entrenament de divendres tarda. No era una guerra en què haguéssim de preocupar-nos per la teva vida, no paties una malaltia. Era la teva vida, les motos, les que t'ho han donat tot.

 

Luis...

 

Hòstia és que no tenies cara d'anar a morir-te, hòstia puta.

 

Dijous a la tarda, abans de la roda de premsa de MotoGP, feies broma amb mi i l'Eduardo Perales, sobre les teves joioses rimes del número cinc...!

 

Salom: ¿Costa, quant has trigat de casa teva al circuit?

Jo: Uns 25 minuts de tranquis.

S: ¿Quaaant?

I: ¡¡¡¡Veinticincooooo!!!!

S: Doncs por el cuuuulo te la hincoooo!

I jo et vaig agafar de la cintura i et vaig aixecar cridant-te cabró i rient mútuament.

Després vas i em deixes anar...

S: Et vas vendre totes les motos?

I: Siiiiii

S: Quantes en tenies?

I: Cincoooo

S: Doncs, por el culo te la hiiiincoooooooooo!!!

I l'Edu trontxant-se amb tu, i tu fent burla de les poques llums que vaig tenir amb el del puto 5 i la seva rima dels ous.

 

Després vam estar parlant que t'havies enamorat de la meva Tmax, que flipaves, i que n'hi havies comprat una al teu pare.

 

Em vas comentar els teus entrenaments amb la Yamaha MT07 als kàrtings...

 

També de les motos de Supermotard i et posaves amb mi del pijeras que era jo en decorar-les i preparar-les.

 

Et vaig fer entrar en raó perquè tu, en el fons ets igual, perfeccionista malaltís.

 

Joder Lluís, quina merda tot tio.

 

Estic escrivint això, que em serveix com de petit homenatge per recordar-te de la gran persona i genial que eres.

 

A la moto eres un puto cavall de carreres, agressiu, nerviós, imparable.

 

Per la TV potser no semblaves tan simpàtic, però un cop et deixaves anar i agafaves confiança amb algú, no hi havia qui et parés. Això m'agradava de tu, ja que jo també sóc així.

 

Vull plorar i ja no em queden llàgrimes. Necessito escriure això per sentir-me millor.

 

Maleït dia, maleïda hora, maleït entrenament, maleïda corba, maleïda mala sort. Això és un somni? Podria ser-ho per favoooor Déu!

 

El que havia de ser un cap de setmana per gaudir, una pel·lícula d'acció amb un final d'allò més maco, va canviar de guió sobtadament emportant-s'ho tot per davant.

 

Divendres abans de l'FP1, em deies que deixaves les claus de l'scooter a la taula. No vaig venir a l'FP1 per un tema familiar, però et vaig prometre que a l'FP2 hi seria com un rellotge.

 

Mira si eres bon tio i em sorprenies cada dia més, que estant tu concentrat a la moto, m'envies per Whatsapp a les 14.22 que com es troba el meu pare després del seu atac d'ansietat.

 

Això només ho fa algú que té un cor més gran que el pit.

 

Vas acabar 8è en el primer entrenament, content, gaudint damunt de la teva Kalex.

 

Al camió del SAG Racing Team, com de costum, Jesko Raffin i tu us poseu a estirar i al veure't jo a quatre potes estirant l'esquena, et foto una puntada al cul i et dic 4 xorrades (que ens venen bé sempre als pilots, per destensar l'ambient pre-entrenament), et dono els mateixos consells de sempre, que gaudeixis de l'entrenament i que tot sortirà sol.

 

I Luís, l'última vegada que et vaig veure, va ser al revolt 4, a Repsol, entrant creuat, agressiu, per feina.

 

Jo tenia apuntat a les notes, per dir-te en acabar l'entrenament, que a La Moreneta, entrant d'esquerres i empalmant la pujada, aprofitaves la pista molt bé i eres dels més ràpids en aquesta secció.

 

Sorprenentment, ja no vas passar més per davant meu. Jo t'esperava sobre de l'scooter, amb el meu full de temps, el meu mapa del circuit, els 4 parcials distingits, el meu bolígraf, les meves notes...

 

Van posar bandera vermella a la pista i la resta no vull explicar-ho.

 

Els tràgics moments viscuts després de la teva caiguda, no vull repetir-los mai més. Aquesta agonia de veure't estès a la corba 12 del Circuit de Barcelona-Catalunya, sense que els marshalls em deixessin entrar a veure com estaves, saber de tu, si et movies, si parlaves... És el més dur que he viscut i he vist en la meva vida.

 

Ara ja no podré ajudar-te mai més a peu de pista, amic, però veuré la teva estrella brillar a la nit, amb més intensitat que mai, l'estrella més gran de l'univers, 'L'estrella número 39'.

 

Em guardo com or el full de notes i el boli, per quan ens reunim un dia allà dalt, et pugui seguir controlant en els parcials del cel i quan finalitzin els entrenaments al paradís, ens partim la caixa amb les teves rimes i les meves tonteries del 5, una vegada i una altra.

 

I te n'has anat, tio...

 

El meu pilot llebrer de carreres, allà on siguis, segueix cavalcant amb aquest nervi que et caracteritza.

 

Eres, ets i seràs sempre un pura raça, el meu MEXICÀ.

 

Luis Salom Horrach

7-8-91 / 3-6-16»

Comentaris