Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

La Guàrdia Civil deté 9 independentistes per planificar «accions violentes»

Mediapro va oferir 300 milions d’euros al Barça per donar nom al Camp Nou

Les negociacions es van acabar trencant perquè el club blaugrana exigia a Jaume Roures que retirés la demanda per espionatge a Sandro Rosell
Camp Nou podria haver portat el nom de l'empresa Mediapro | Cedida.

 

El Barça és un reclam internacional i Jaume Roures n’és un gran coneixedor. L’empresari català, fundador de Mediapro i sempre lligat a la compravenda dels drets televisius del futbol, va fer una oferta de 300 milions d’euros perquè el seu grup donés nom al Camp Nou. Les negociacions, però, es van acabar trencant perquè el club blaugrana exigia a l’operador que retirés la demanda per espionatge a Sandro Rosell.

 

Segons avança ‘El País’, les negociacions anaven ben encaminades i la figura de Rosell les va trencar. L’oferta era de 300 milions d’euros per un contracte de 20 anys i les dues parts van arribar a reunir-se un total de quatre vegades. Una d’elles, de fet, ja sota el mandat de Josep Maria Bartomeu.

 

Mediapro podia haver donat nom al Camp Nou

«Vam tenir una negociació amb el club durant un parell de mesos amb aquest objectiu», va comentar Jaume Roures en declaracions a ‘El Partidazo de COPE’ mentre al·legava: «De sobte, es va trencar perquè va aparèixer aquesta exigència o aquesta proposta que estava fora de lloc i que lògicament no té res a veure amb els interessos del club».

 

La proposta, així mateix, hagués superat amb escreix el projecte inicial de la junta actual amb l’’Espai Barça’, que es va pressupostar amb un total de 600 milions.

 

L'empresari jaume Roures, fundador de Mediapro, va negociar amb el Barça per posar-li nom al Camp Nou   | CatalunyaDiari.cat

 

 

Un repartiment molt suculent pel Barça

Si les negociacions haguessin arribat a bon port, el Camp Nou duria el nom de Mediapro i el Barça seria notablement més ric. El tema Sandro Rosell, però, va erosionar les relacions fins el punt que ambdues parts van deixar-ho estar quan ja havien parlat de xifres.

 

El club, doncs, va dividir la inversió en tres parts. La primera, en 200 milions que haurien de sortir d’un crèdit sindicat; la segona en 200 més de l’activitat ordinària del club. I finalment els 200 milions restants sortirien dels ‘namig rights’.

Comentaris