El futbol és un espai en què tristament sembla que les conductes violentes compten amb més acceptació social. Malgrat que, en general, predominen valors pacífics, entorn d'aquest esport han existit sempre situacions relacionades amb la violència, com el fenomen dels hooligans; cosa que no ocorre ni es tolera en altres àmbits de la vida. Fins al punt que els camps de futbol s'han convertit en el principal espai d'expressió dels valors racistes dels grups socials identificats amb la ultradreta.
El cas de Vinicius Jr. no és excepcional. Hi ha molts exemples a Europa de jugadors que han patit violència verbal, com Jadon Sancho, Marcus Rashford i Bukayo Saka. També a España Samuel Eto'o i altres futbolistes han patit en el passat comportaments racistes similars al viscut per Vinicius.
La diferència és que a Anglaterra, França o Alemanya s'actua amb més determinació per castigar aquestes conductes, mentre que a Espanya s'han arxivat nombroses denúncies. En el cas de Vinicius Jr., el Reial Madrid ha presentat ja deu denúncies davant la Fiscalia, sense que es prenguin mesures exemplaritzants.
Però no es tracta d'un problema derivat de l'esport, sinó d'un brou de cultiu ideològic alimentat per l'extrema dreta en els últims anys, que es plasma en un odi intolerable cap als estrangers, els immigrants o els qui tenen un color de pell diferent.
Aquest fenomen arriba també al futbol, tot i que durant dècades jugadors forans d'altres races han jugat a LaLiga sense suscitar aquests comportaments. Per tant, per acabar amb el racisme en el futbol és necessari expulsar de les graderies als grups violents i d'ultradreta.
Un reflex de la nostra societat?
Tot el que ocorre al terreny de joc es converteix en reflex per als nostres fills, també les conductes violentes. Casos com els de l'estadi de l'Atlètic de Madrid, en els quals s'han produït càntics feixistes, càntics nazis, no han de tenir lloc mai, perquè són molts els nens i joves que assisteixen a aquests esdeveniments, i poden arribar a assimilar com a normals aquests missatges.
Hem de preguntar-nos quins valors esperem que assimilin els nostres fills si perceben violència, odi i racisme, normalitzats al futbol. Assimilació que es dona no només entre els nostres fills, també en el mateix futbol base.
Aquest tipus de fets provoquen també que la imatge d'Espanya generi desconfiança a l'exterior. No és estrany que el Govern del Brasil, i el seu president Lula da Silva, hagin enviat un missatge de queixa davant les autoritats espanyoles pels insults proferits contra Vinicius a l'estadi del València F. C.
La justícia és laxa amb el racisme en el futbol
El problema és que abordar políticament el racisme ha estat fins ara un tema tabú. Això projecta davant la imatge pública internacional que Espanya no és un país tolerant, que no compleix amb els seus deures en la lluita contra el racisme i la xenofòbia, malgrat disposar d'una Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport, i una Comissió Estatal en el marc d'aquesta llei aprovada per decret.
En el futbol existeixen grups ultres amb els quals no es vol confrontar, i se'ls permet traspassar els límits de les normes de convivència social i els drets bàsics. Les mateixes autoritats esportives actuen de manera laxa, ja que, en cas contrari, esdeveniments com aquest no ocorrerien.
Aquesta deixadesa genera una enorme pressió sobre els esportistes. Pressió que no és casual ni fortuïta, sinó que a vegades està organitzada contra els qui millor juguen. No en va, en el Reial Madrid F. C. existeixen set jugadors de color. Doncs bé, no perdem de vista que aquesta pressió acostuma a recaure sobre el jugador que en aquest moment té més transcendència en els resultats dels partits.
Què es pot fer
L'esport ha de ser abans de res sinònim de tolerància i respecte a tots els seus practicants, començant per la seva integritat, sigui quina sigui la seva edat, sexe i color de pell. Tal com recull el Llibre blanc de l'Esport, «l'esport també pot facilitar la integració dels immigrants i les persones d'origen estranger en la societat, i servir de suport al diàleg intercultural».
És necessari apel·lar a les màximes autoritats de l'esport espanyol, perquè, a través de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància a l'Esport, estudiïn sense dilació la situació de Vinicius i altres jugadors de futbol que estan patint aquesta ona intolerable de racisme, i que asseguin a la butaca a tots els principals clubs de futbol, a la Real Federació Espanyola de Futbol i LaLiga, per abordar-ho de manera categòrica i amb decisions exemplaritzants.
També urgeix dur a terme campanyes de prevenció del racisme i la xenofòbia a l'esport, exigir protocols a cada federació esportiva, als estadis de futbol i a les instal·lacions i serveis esportius públics.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.