Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La discreta i anònima vida d’Iniesta al Japó

Lluny del focus mediàtic de Barcelona, Iniesta reconeix estar gratament «sorprès» al Japó | «Els nens van sols, els cotxes no toquen el clàxon, no s’estressen, són puntuals....», comenta
Andrés Iniesta i la seva dona, Anna Ortiz, a la terrassa del seu pis al Japó | Instagram

 

De la glòria a la discreció i de la fama a l'anonimat. La vida d’Andrés Iniesta va fer un gir de 108º el dia que va donar el seu ‘si’ al futbol japonès. Lluny del sobredimensionat focus de Can Barça o de la selecció espanyola, el manxec ha fet de la tranquil·litat i la calma el seu modus de vida. El seu nou país, el Japó, s’erigeix com el context ideal viure els últims anys de la seva cèlebre carrera esportiva.

 

La tranquil·litat, però, és el màxim ítem d’Iniesta al Japó. «Sempre mantenen certa distància amb tu, a Espanya tot és més passional. No t’interrompen mai, el contacte amb els aficionats és diferent», comenta el ‘8’ en una entrevista al diari ‘El País’, on també ha fet referència al mal inici que va tenir al Vissel Kobe: «Em volia morir! Tot i això, ells s’ho miraven d’una altra manera. És com si passessin pàgina, no t’hi acabes d’acostumar».   

 

 

País nou, vida nova

Iniesta deixa 20 anys enrere —els que va viure a Barcelona— per enfrontar-se a una experiència tant única com trencadora. Acostumat a la fama del futbolista del F.C.Barcelona, el futbolista reconeix sentir-se molt «sorprès» per la manera de fer del Japó.

 

 

«Em sorprèn tot en aquest país. Te n’adones de la pau que transmet la societat. Hi pot haver molta gent, però tens la sensació que no hi ha aglomeracions. Els nens van sols, els cotxes no toquen el clàxon, no s’estressen, són puntuals.... Si el tren bala ha d’arribar a les 6:22, arriba a les 6:22», comenta el futbolista del Vissel Kobe.

 

El japonès i una nova cultura

Iniesta, però, admet que el japonès no és imprescindible per moure’s pel Japó. Si bé és cert que reconeix que «amb l’Anna —la seva parella— fem classes cada dos dies», també argumenta que la situació amb l’idioma és d’allò més complexa: «Parlem japonès, anglès, francès... tots sabem una mica de tot. Jo tinc un traductor tota l’estona».

 

Finalment, Iniesta reconeix que «els primers mesos han servit per situar-nos» en un país que, segons explica, ha resultat ser una agradable sorpresa.