Extra! El resum de la setmana

La Petroquímica de Tarragona, la salut de la llengua catalana, les noves tendències globals en maquillatge i cosmètica i el sorprenent personatge del Primer Ministre britànic Boris Johnson han protagonitzat aquesta cinquena setmana d'octubre de 2019. Recapitulem avui els quatre últims articles publicats a l'Extra.

Un mes amb cinc setmanes! Una estranya màgia negra molt acordada amb aquest temps de tardor, de sants i de difunts. Però a Extra, ha estat una setmana molt viva, amb articles àmpliament llegits i comentats, en especial l'anàlisi sobre la llengua catalana que ens enscrivia dimarts Josep Asensio i que ha fet forat en tots els territoris de parla catalana.

 

Abans, però, Miquel Bonet ens relatava dilluns des de Tarragona la història d'èxit del complex petroquímic i es feia les següents preguntes: per què aquesta indústria sovint mal vista hi va anar a raure? Què ha significat per al creixement de la segona àrea metropolitana de Catalunya? Quin futur li espera? S'hi contesten aquestes i algunes altres:

La clau que obre tots els panys, per Miquel Bonet

Clau i cargol | Pixabay

Dimarts, com dèiem, Josep Asensio va remoure l'opinió i la sociolingüística de tot el país amb aquest extraordinari article, que aporta reflexions i solucions innovadores, com la teoria de la regla de la minoria de Nassim N. Taleb aplicada al català:

Destruir el búnquer del català, per Josep Asensio

L'extinció del català | Gabriel Salvadó

 

Per dimecres vam tenir a Ofèlia Carbonell, que ens explicava com el 'beauty business' preveu arribar als 805 bilions de dòlars de facturació en els pròxims tres anys. I això que ja s’ha vist una petita disminució de vendes en el que és purament maquillatge clàssic. El nou objectiu del negoci de la bellesa és la naturalitat, fer veure que la cosmètica no hi és, desaparèixer. Però què hi ha sota de la primera capa de gloss? Ho desmaquillem en aquest article:

La trampa de la bellesa natural, per Ofèlia Carbonell

Una intervenció de microblading. | Spanix.com

 

I acabàvem aquesta setmana curta amb Boris Johson, mentre el Primer MInistre britànic està immers en una dura pugna parlamentària per tirar endavant el Brexit, amb nova convocatòria a les urnes inclosa, el món calcula l'abast d'un nou actor polític i el compara —inevitablement— amb Donald Trump. És BoJo un reflex del que passa a l'altre costat de l'Atlàntic o és alguna cosa més? Víctor Lloret busca respostes en aquest retrat acurat del personatge:

Boris Johnson i l'ambició rossa, per Víctor Lloret

BoJo, abatut | Gabriel Salvadó

 

Tornarem el cap de setmana que ve, si déu vol, amb cinc articles més. Bon descans i bona lectura.