Informe militar: les Forces Armades d'Espanya

¿Què és, on es desplega i quina funció té l'exèrcit espanyol avui dia? Ho repassem en aquest exhaustiu informe elaborat a partir de les dades del Ministeri de Defensa.

Art. 4 de las Reales Ordenanzas para las Fuerzas Armadas.

El militar guardará y hará guardar la Constitución como norma fundamental del Estado y cumplirá las obligaciones derivadas de las misiones de las Fuerzas Armadas, de su condición militar y de su sujeción a las leyes penales y disciplinarias militares.

 

Les Forces Armades d'Espanya estan organitzades en quatre branques i en dos cossos integrats per membres d'aquestes. Són l'Exèrcit de Terra, l'Armada Espanyola i l'Exèrcit de l'Aire, més els Cossos Comuns de les Forces Armades (Jurídic Militar, Intervenció, Sanitat i Músiques Militars).Els dos cossos integrats amb membres de les quatre branques són la Guàrdia Reial i la Unitat Militar d'Emergències (UME).

Les quatre branques

133.611 servidors de Defensa: 116.685 militars, 12.714 laborals i 4.212 funcionaris.

 

Segons dades del Ministeri de Defensa, del 2018, l'Exèrcit de Terra té 73.691 efectius, dels quals 7.810 són oficials, 14.870 són sotsoficials i 53.000 són tropa, aproximadament. També cal afegir el personal civil, 5.123 civils, que treballen per a l'Exèrcit de Terra al Ministeri de Defensa, donant suport a la Força, dins la Força i al Quarter General. El nombre de dones a l'Exèrcit de Terra, des de la seva incorporació el setembre de 1988, és d'un total de 8.885 dones, gairebé un 12% sobre el total. L'edat mitjana de la tropa és de 33 anys. El mateix ministeri reconeix que hauria de rondar els 26. A conseqüència d'això, el Ministeri de Defensa ampliarà fins a 7.000 les places en el termini de 2020-2024.

«L'edat mitjana de la tropa és de 33 anys. El mateix ministeri reconeix que hauria de rondar els 26. A conseqüència d'això, el Ministeri de Defensa ampliarà fins a 7.000 les places en el termini de 2020-2024».

L'Armada Espanyola té 20.044 efectius, dels quals el 13% són dones. Està integrada per 94 vaixells principals i 44 vaixells auxiliars. Consta d'onze fragates, vint patrullers, sis caçamines, dos vaixells d'aprovisionament, dotze vaixells d'assalt amfibi LCM, dos vaixells d'assalt amfibi LPD i un vaixell d'assalt amfibi LHD. També té tres submarins, tres vaixells de transport lleuger, un vaixell de rescat i salvament, dos vaixells hidrogràfics, dos vaixells d'investigacions oceanogràfiques i tres remolcadors. Per últim, dos vaixells escola i diverses llanxes, entre altres. També consten seixanta-cinc aeronaus.

Mitjans tàctics de l'Exèrcit de Terra. | Ministeri de Defensa

L'Exèrcit de l'Aire té 20.066 efectius, dels quals 14% són dones. Està integrat per 415 aeronaus, de les quals només 152 són de caça i bombardeig (67 Eurofighter Typhoon + 85 F18 Hornet), 54 de transport, 134 d'entrenament, 11 de patrulla marina, 18 d'extinció d'incendis, 8 per missions especials (en els quals hi ha dos Falcon) i 43 helicòpters. La seva actuació més important al segle XXI va ser la militarització del Control Aeri durant l'Estat d'Alarma del 4 de desembre del 2010 quan, a conseqüència de la vaga de controladors aeris, va haver d'intervenir. La seva intervenció es va allargar fins al 15 de gener de l'any següent.

Fragata Cristóbal Colón de l'Armada espanyola. | Observatorio CISDE

Aquestes xifres, juntament amb els Cossos Comuns, que tenen 2.884 efectius, dels quals 28% són dones, fan que l'any 2019 les Forces Armades d'Espanya ocupin la vintena posició, de cent trenta-set països, a l'índex internacional Global Fire Power.

Desplegament territorial a Espanya

Segons informa el Ministeri de Defensa, l'Exèrcit de Terra manté tropes desplegades a gairebé totes les províncies. Alacant, Almería, Astúries, Ávila, Badajoz, Barcelona, Burgos, Cáceres, Cadis, Ciudad Real, Córdoba, Girona, Granada, Guadalajara, Guipúscoa, Osca, Balears, A Coruña, La Rioja, Las Palmas, León, Lleida, Madrid, Málaga, Múrcia, Navarra, Pontevedra, Salamanca, Santa Cruz de Tenerife, Segovia, Sevilla, Toledo, València, Valladolid, Biscaia, Saragossa, Ceuta i Melilla. A Catalunya hi ha:

 

  • Barcelona: Inspección General del Ejército, Batallón de Transmisiones IV/22, Centro de Historia y Cultura Militar i Tercera Subinspección General del Ejército (Pirenaica).

  • Girona: Regimiento de Infantería 'Arapiles' 62 i Museo Histórico Militar de Figueres.

  • Lleida: Academia General Básica de Suboficiales.

 

A València i Saragossa, la presència militar de l'Exèrcit de Terra és major que a Catalunya:

  • València: Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad (CGTAD), Headquarters NATO Rapid Deployable Corps (HQ NRDC-ESP), Mando de Transmisiones, Regimiento de Artillería Antiaérea nº 73, Regimiento de Transmisiones nº 21, Regimiento de Inteligencia 1, Regimiento NBQ nº 1, Batallón de Helicópteros de Emergencia II, Batallón del Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad, Batallón de Policía Militar I, Batallón de Cooperación Cívico Militar I, Museo Histórico Militar de Valencia, Centro de Historia y Cultura Militar.

 

  • Saragossa: Academia General Militar, Academia de Logística, Cuartel General de la Brigada Logística, Regimiento de Pontoneros y Especialidades de Ingenieros Nº 12, Agrupación de Apoyo Logístico nº 41, Brigada 'Aragón' I - Regimiento de Artillería de Campaña nº 20 de la Brigada 'Aragón' I, Agrupación de Sanidad nº 3, Centro Nacional de Adiestramiento 'San Gregorio', Regimiento de Caballería 'España' nº 11.

 

Les bases aèries de l'Exercit de l'Aire estan a Saragossa, Los Llanos, Alcantarilla, San Javier, Son Sant Joan, Torrejón, Getafe, Cuatro Vientos, Armilla, Morón, Talavera la Real, Matacán, Telde, Málaga y Villanubla. A Catalunya trobem l'Escuadrilla de Circulación Aérea Operativa de Barcelona a Gavà, l'Escuadrón de Vigilancia Aérea 4 (EVA 4) a Roses i l'Aquartearament Aeri El Prat, al Prat de Llobregat.

Bases aèries espanyoles. | Wikimedia Commons

Les bases de l'Armada Espanyola es concentren principalment a: Múrcia, Cadis-Rota, Ferrol i Las Palmas, a Madrid també. Cal destacar que a gairebé totes les províncies amb capital costanera trobem una Comandància Naval, en el cas de Catalunya, a Tarragona i a Barcelona.

 

És rellevant informar sobre la Base hispana-nord-americana de Rota, segons l'acord que la base naval i aeroport militar són compartits amb Estats Units, a conseqüència dels Pactes de Madrid de 1953, signats entre Estats Units i Espanya. La base de Morón, a Morón de la Frontera, també és d'ús compartit, entre forces armades nord-americanes i espanyoles. La base de Torrejón i la base de Saragossa també ho foren, però actualment ja no. Saragossa ho va deixar de ser el 2004, i Torrejón el 1992.

Missions internacionals

Segons el Ministeri de Defensa, el setembre de 2019, les Forces Armades d'Espanya col·laboren de la següent manera en operacions i missions internacionals:

 

  • 908 efectius formen part de missions de l'OTAN.
  • 575 efectius formen part de missions de la UE.
  • 615 efectius formen part de missions de Nacions Unides.
  • 545 efectius formen part de la missió a Iraq.
  • 105 efectius formen part de missions franco-espanyoles.
  • 68 efectius formen part de missions espanyoles.

 

Les missions en curs a Europa actualment són de l'OTAN. Són la Sea Guardian, la SNMG/SN MCMG, la Enhanced Forward Presence i la Policia Aèria del Bàltic, i també de EUFOR Althea a Bòsnia. A Orient Mitjà s'està desenvolupant la missió 'Apoyo a Turquia', la 'Resolute Support' a Afganistan, la 'Apoyo a Iraq', la FINUL al Líban. A Àfrica és on més pes té l'exèrcit espanyol, segons l'acord de cooperació que desenvolupa l'operació comunitària a Mali, i també la franco-espanyola a Mali des del Senegal, així com també l'operació aèria a República Centreafricana des de la cooperació franco-espanyola i la comunitària. També trobem l'operació de suport a Somàlia, combinant l'Operació Atalanta contra la pirateria i l'operació EUTM de suport i formació a les Forces Armades de Somàlia. A Amèrica cal destacar la missió de Nacions Unides a Colòmbia, per tal d'ajudar en el procés de pau entre el govern i les FARC.

 

Amb el Senegal, Mauritània i Tunísia, el Ministeri de Defensa manté una fluida cooperació.

Ciberseguretat

Segons el Global Cybersecurity Index de 2018, Espanya ocupa a l'escala global la setena posició, i la cinquena a l'escala europea, per darrere del Regne Unit, Estats Units, França, Lituània, Estònia i Singapur. En el cas espanyol, el Ministeri de Defensa té el CESTIC (Centro de Sistemas y Tecnologias de la Información y las Comunicaciones), el MCCD (Mando Conjunto de Ciberdefensa) i el CNI (Centre Nacional d'Intel·ligència).

 

Dins de cada branca militar trobem que l'Exèrcit de Terra té el JCISAT (Jefatura de Sistemas de Información, Telecomunicaciones y Asistencia Técnica), dividit en el Regiment de Transmissions nº 22 i la 5ª Secció Àrea de Ciberdefensa. L'Armada Espanyola té el JESACIS (Jefatura de Servicios Generales, Asistencia Técnica y Sistemas de la Información y Telecomunicaciones). I l'Exèrcit de l'Aire té el JSTCIS (Jefatura de Servicios Técnicos y de Sistemas de Información y Telecomunicaciones) amb el Centro de Operaciones de Seguridad de Ciberdefensa del Ejército del Aire.

«El Ministeri de Defensa col·labora amb el Ministeri de l'Interior a través de la Guàrdia Civil, entenent que és un cos de naturalesa militar però integrat en les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat».

El Ministeri de Defensa col·labora amb el Ministeri de l'Interior a través de la Guàrdia Civil, entenent que és un cos de naturalesa militar però integrat en les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Amb el GDT (Grupo de Delitos Telemáticos) i la Unidad de Ciberseguridad. I a través del Centro Criptológico Nacional, el Ministeri de Defensa també està vinculat amb el INCIBE (Instituto Nacional de Ciberseguridad) que està integrat al Ministeri d'Economia i Empresa.

Corregir debilitats

La principal debilitat de les Forces Armades avui dia és la gestió del personal per un costat, i el lent esforç per consolidar la cultura de seguretat, totes dues vinculades a la part política, no tècnica, del Ministeri de Defensa.

 

La Ley de Tropa y Marinería de 2006 contempla que a partir dels 45 anys es cessi la relació del militar amb les Forces Armades, sempre que no tingui plaça fixa. Però això genera un problema estructural molt important, i és que segons les associacions militars, més de 50.000 militars deixaran de formar part de les FF. AA. el 2035. A més, tampoc se'ls faciliten alternatives laborals, ja que fins als 65 anys no es poden jubilar i passen cobrar una assignació de 7.200 euros anuals. Tot i que el ministeri intenta pal·liar la situació, les queixes per part dels militars afectats respecte les seves condicions laborals i la discriminació vers altres cossos de seguretat són un dels temes més importants des del període de la Ministra Chacón i la reforma de la carrera militar.

«Gairebé el 55% de la població, segons l'enquesta, no estaria disposat a defensar el seu país».

La falta de cultura de seguretat genera situacions com que el CIS preguntés fins i tot, el 2017, «Vostè estaria disposat a defensar el seu país si Espanya fos atacada?». El 39,9% respon rotundament no, i el 15% que probablement no. Això resulta en què gairebé el 55% de la població, segons l'enquesta, no estaria disposat a defensar el seu país.

 

Però, per altra banda, sí que és cert que els joves entre 16 a 28 anys veuen com una sortida laboral molt probable fer-se militars, igual que a un 78,6% dels enquestats li seria indiferent compartir destí i situació de combat amb un home o una dona.

 

També es reconeix amb més del 50% que Espanya té amenaces que pertorben la seva seguretat. Dades contradictòries que demostren que el ciutadà, en la seva àmplia majoria, està desinformat en temes de Defensa i Seguretat.

Nous horitzons

Tal com informa l'Estratègia de Seguretat de 2017, Espanya en un futur estarà present a Amèrica Llatina, Amèrica del Nord, Europa, Nord d'Àfrica, Orient Mitjà, l'Àfrica subsahariana i Àsia-Pacífic. Basant-se en tres principis, que són: desenvolupar un model integral de gestió de crisis, promoure una cultura de la Seguretat Nacional, i afavorir el bon ús dels espais comuns globals.

 

En conseqüència, Espanya impulsarà la dimensió de seguretat en el desenvolupament tecnològic, i també es vol projectar com a un garant i aliat davant situacions de crisi.

Maniobres durant la desfilada militar del 12 d'octubre de 2019. | RTVE

És per això que els nous objectius de la Defensa Nacional passaran per la preservació del medi ambient, la lluita contra el terrorisme, la ciberseguretat, la lluita contra el crim organitzat, la seguretat econòmica, la seguretat energètica, la no proliferació d'armes de destrucció massiva, convencionals i explosius, l'ordenació de fluxos migratoris, contra intel·ligència, protecció davant emergències i catàstrofes, la seguretat marítima, la protecció per les infraestructures crítiques, la seguretat de l'espai aeri i ultraterrestre i la seguretat vers pandèmies i epidèmies.

 

Segons la Presidència del Govern, en un futur pròxim, es vol avançar cap a una defensa autònoma per exercir una dissuasió efectiva, avançar cap als objectius de l'OTAN i el Parlament Europeu sobre reorganització de responsabilitats, potenciar la indústria de Defensa per tal de no dependre tant de tercers, que Espanya sigui un actor clau en l'OTAN, la Política Comunitària de Seguretat i Defensa de la UE i que sigui aliat preferencial dels Estats Units, ser presents en missions de pau i cooperació, i potenciar la Diplomàcia de Defensa entre les zones mediterrànies i Amèrica Llatina.

SEGUEIX NAVEGANT