Petita Neu

Petita Neu

«Compartir informació contra el Partit pot fer que acabis a la presó, si ets xinès, o expulsat de la Xina si ets estranger. L'objectiu final d'aquesta censura és la pervivència del Partit Comunista xinès».

Al mateix cafè on ens trobàvem fa ja 4 anys espero a Petita Neu.

 

Plou, i mentre s'acosta m'envia un missatge: surto al carrer, ella baixa la finestra i em fa un senyal. El seu nòvio i la mare del nòvio també són al cotxe, em recull i tots plegats anem a dinar junts. Després de dinar, el nòvio, que és militar, ha de tornar a la caserna i s'emporta sa mare. La meva amiga, el nòvio i sons pares viuen tots a la caserna. 

 

Després d'un parell d'anys sense veure'ns estem una altra vegada tots dos sols. Anem a passejar i a fer un cafè. Continua sent una mica tímida, com abans. Però també com abans té el caràcter, rialler i brusc, que tant m’agrada.

«Abans em parlava de les pel·lícules que havia vist, dels problemes amb les companyes d'habitació, de la família i les seves amigues».

De camí al cafè passegem vora un parc i m'explica què són els edificis del voltant, tots nous. Em diu que la Xina ara és molt millor que abans, molt poderosa. Que és molt millor que l'Índia i que ni en cent anys l'Índia pot arribar al mateix nivell. Ella no parlava mai del seu país d'aquesta manera. Deu seu la influència del nòvio militar, penso. Abans em parlava de les pel·lícules que havia vist, dels problemes amb les companyes d'habitació, de la família i les seves amigues.

 

Després del cafè l'acompanyo a la parada del bus. Li faig una abraçada sobtada perquè el bus arriba al mateix temps que nosaltres. Em diu adéu des de darrere del vidre; s'allunya. Em pregunto quan la tornaré a veure. 

 

Va ser l'estiu de 2018. 

Weibo 

Com ella, tenia altres amics amb qui no podia parlar de política. Per converses o per reaccions a fotos que potser vaig posar a Wechat anteriorment sé que no poden acceptar segons quina informació o fets.

Logo dela xarxa social xinesa Weibo.
Logo de la xarxa social xinesa Weibo. | Extra

Per no barallar-me amb ells i fer nous amics vaig decidir començar a fer servir Weibo, la còpia xinesa de Twitter, el juny passat. Volia pujar informació sobre política internacional. També les meves opinions i informació de cultura general d’occident. Vaig pujar dues fotos sobre les manifestacions a Hong Kong. El mateix dia el meu compte va ser bloquejat, aquelles fotos no són visibles per ningú i no he pogut tornar a publicar res.

 

L'esperança de crear enrenou a les xarxes xineses va morir el mateix dia que va néixer.

Censura a Internet 

A la dictadura de la República Popular de la Xina internet està censurada pel Partit Comunista Xinès. Només pots veure allò que el Partit et deixa veure. A la Xina no hi ha internet, hi ha intranet. I la isolació anirà a més.

   

La majoria d'aplicacions que tenim al mòbil estan bloquejades. L'excepció potser és TikTok, que és xinesa i el contingut es censura sigui penjat per un usuari a la Xina o a qualsevol altra part del món. 

Des de l’any 2006 fins avui s’han blocat les apps mes populars a Occident, atès que es feien servir per fer circular informació prohibida. Google, Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Wikipedia. Els xinesos no enyoren cap d'aquests serveis perquè tenen el seu propi ecosistema d’aplicacions. Mitjans de comunicació com la BBC i el New York Times són inaccessibles a la Xina. També el món editorial i acadèmic pateix la censura. 

«Compartir informació contra el Partit pot fer que acabis a la presó, si ets xinès, o expulsat de la Xina si ets estranger».

Qualsevol informació que plantegi dubtes sobre el Partit és eliminada immediatament. 

El Partit és l'únic garant de la pau, l'harmonia, les bones dades econòmiques i el desenvolupament general de la societat xinesa. Se censuren els temes, se censuren els mitjans. Però també se censuren els missatgers. Compartir informació contra el Partit pot fer que acabis a la presó, si ets xinès, o expulsat de la Xina si ets estranger. L'objectiu final d'aquesta censura és la pervivència del Partit Comunista xinès. 

Tornar a Wechat 

Essent impossible compartir informació de manera pública vaig decidir tornar a Wechat, una barreja de Whatsapp i Facebook, que té les funcions principals de les dues, el xat i el mur. L'aplicació està vinculada al número de mòbil, com totes les que permeten distribuir informació públicament, perquè tothom estigui ben controlat. És, a més a més, una mena de sistema operatiu on es poden instal·lar mini aplicacions de tercers i fer servir la connexió amb el banc per pagar qualsevol cosa mitjançant el moneder electrònic. Sobreviure a la Xina sense Wechat és gairebé impossible.

Abans de les manifestacions de Hong Kong les meves publicacions al mur de Wechat eren part vida personal, part estadístiques anti propaganda xinesa. Per exemple sobre els països amb la millor i pitjor qualitat de vida, sobre la llibertat d'expressió, la qualitat dels hospitals... i una petita part de notícies internacionals que no deixava veure a tots els meus amics. 

Logo de WeChat.
Logo de WeChat. | Extra

De vegades hi havia algun m’agrada, de vegades algun comentari acceptant que la Xina encara està molt endarrerida, altres vegades dubtant de la informació o sorpresos perquè no ho sabien. A poc a poc vaig fent feina. No crec que serveixi de gaire, però psicològicament potser, si volen, es poder adonar que la informació a la Xina no és del tot fiable. La meva esperança és que de mica en mica tots facin servir una VPN (una app per poder esquivar la censura i accedir a l'internet lliure) per llegir les notícies dels nostres mitjans de comunicació. I també allò que escriuen xinesos que viuen a l'estranger contra el Partit Comunista xinès. Perquè bona part d'aquests xinesos abans eren com els meus amics ara i penso que els poden fer canviar de manera més eficaç.

«L'accés a la informació sense intenció de conèixer la veritat no serveix de res».

Uns pocs dels meus coneguts ja fan servir VPN però gairebé tots per seguir famosos o per mirar pornografia. Les notícies no els interessen gens. L'accés a la informació sense intenció de conèixer la veritat no serveix de res. Una oportunitat perduda.

Després de les primeres manifestacions de Hong Kong vaig començar a pujar més informació sobre les protestes. Només per a uns quants amics. La gran majoria dels meus amics no sabien el motiu de les manifestacions. Al veure les imatges de violència de la policia es van espantar i no entenien què estava passant. A la Xina no els arribava cap tipus d'informació. La maquinària de censura estava treballant a màxima potència. 

14 d'agost de 2019 

El 14 d'agost d'aquest any, Petita Neu comença a fer servir VPN i publica captures de pantalla dels seus insults als hongkonguesos a Instagram. Estic sorprès.

 

Minuts després, al meu Wechat, sense fer cap comentari a les seves fotos, decideixo publicar nou fotos i un breu text explicant algunes coses sobre Hong Kong. Fotos mostrant la policia colpejant als manifestants. Pujo la seqüència de les fotos d’una noia que va perdre l'ull. 

Els comentaris a la meva publicació apareixen de seguida. Aquell dia molts dels amics que normalment no deien res van començar a deixar missatges. Missatges dient-me que m'estava equivocant: que jo no entenia el que estava passant, que era tot cosa de la CIA, que la joventut a Hong Kong és molt violenta i no respecta la llei ni la policia i que volen la independència.

 

Petita Neu també comenta. No hi està d'acord. Em diu que si estic de broma, enfadada. Li escric un parell de missatges amistosos al xat explicant-me i sense respondre'm m'elimina i em bloqueja.

Ella era un dels motius pels quals moltes vegades em censurava a mi mateix.

«És un altre món i els punts de contacte amb el nostre, sobretot amb fets que tenen una interpretació política és cada vegada menor».

S'ha d'entendre la seva vida, el seu entorn. Les notícies sobre Xina i el Partit sempre positives, les notícies sobre la resta de països sempre negatives. Una manera de convèncer la gent: el Partit Comunista ho fa tot bé, som millors que les democràcies occidentals. Tot el dia, arreu. No només a les notícies. A qualsevol programa de TV, a les apps del mòbil, al carrer. Sí, al carrer: pòsters gegants de propaganda, murals a les parets dels edificis, propaganda a les parades de bus. És un altre món i els punts de contacte amb el nostre, sobretot amb fets que tenen una interpretació política és cada vegada menor. 

 

Compartir les notícies amb ells com qui fa un retuit a Twitter no té sentit. S'ha d'escollir, s'ha d'explicar bé.

Manifestació a Hong Kong contra la Llei d'Extradició.
Manifestació a Hong Kong contra la Llei d'Extradició. | Iris Tong

Trist i enfadat ho anuncio al meu Wechat: la meva amiga m'ha eliminat i blocat i a partir d’ara ho veureu tot fins que m'eliminin el compte. Passada la mitjanit deixo de pujar informació.

Diverses persones m’eliminen i bloquegen sense dir res. Amb alguns tinc converses al xat bastant llargues on ells no canvien d'opinió, però si que intueixen que les peces que el govern els proporcionava no encaixen correctament.

Els meus amics més joves no han conegut la internet lliure, és per això que els costa més d'entendre què passa fora de la Xina i la nostra cultura democràtica. És la Xina que s’apropa: cega, sorda i prepotent. 

«És la Xina que s’apropa: cega, sorda i prepotent». 

També rebo missatges de suport de persones que sí que fan servir el VPN per informar-se i de persones que coneixien la xarxa abans de la censura. M’escriuen amb por, dient-me que també estaven seguint les notícies des de fa dies i que no poden dormir. O que donen suport al que estic fent, pujar aquest tipus d'informació censurada. Una bona amiga em pregunta que què hi podien fer ells, deixar el seu propi país? Vull plorar, perquè realment, què poden fer? A curt termini sembla que no res.

Estant jo ara fora de la Xina puc pujar fotos prohibides sense perill físic, a mi la policia no em pot venir a buscar a casa. 

Faig captures de pantalla dels seus missatges, en pixelo els seus noms i avatars i els comparteixo al mur perquè altres amics xinesos tinguin la valentia d'enviar-me missatges semblants, i perquè s'adonin que no estan sols, que hi ha xinesos que estan d'acord amb els que protesten a Hong Kong, no amb el Partit. La unitat, en tots els sentits, de la nació xinesa és una part essencial de la propaganda. Mostrar xinesos que no estan d'acord amb el pensament oficial és tant o més important que compartir les notícies sense censura. 

La informació que reben els meus amics és diària, i si jo parlo amb ells 30 minuts al xat no puc desmuntar les hores i dies que porten veient diferents imatges manipulades. Puc refutar un parell de vídeos o fotos, però jo sol no puc lluitar contra tota la manipulació dels mitjans de comunicació xinesos i menys contra anys de formació a l'escola i la universitat.

Des d'aleshores pujo fotos i informació prohibides, no només sobre Hong Kong, també de tots els altres temes censurats. 

De la censura invisible a la descarada

Quan el govern xinès va veure que la seva imatge internacional empitjorava amb motiu del que estava passant a Hong Kong va decidir incrementar el sentiment nacionalista de la població per defensar la Xina a les xarxes. Les crítiques contra els hongkonguesos a les notícies van augmentar en durada i duresa. També als canals oficials de les xarxes. 

 

Van fabricar un parell de fotos amb missatges patriòtics i van demanar a la gent que demanés permís per fer servir VPN, pengés aquestes fotos online i escrigués missatges a les xarxes dels estrangers, prohibides a la Xina. Això va provocar durant un parell de dies una allau de comentaris a Instagram, Facebook i desenes de milers de comptes a Twitter sense seguidors que contestaven amb aquests missatges prefabricats a comptes que parlaven de Hong Kong. També molts insults, comentaris agressius i fins i tot amenaces de mort.

Com desenes de milers de persones, Petita Neu també va obeir. 

Una de les altres tècniques noves que va fer servir el govern és deixar veure algun dels vídeos, però censurats de manera que poguessin manipular la gent. Per exemple: en el vídeo de la noia de l’aeroport. L'última part del vídeo mostra nois amb samarretes negres colpejant un policia. La primera part, quan la noia és empesa a través de la porta primer i llençada a terra després, no es veu. Convertir l’agressor en víctima és una estratègia que han emprat sovint. 

«Les protestes de Hong Kong són només un dels temes que estan censurats o manipulats».

Per poder començar a parlar dels fets primer haig d'enviar als meus amics els vídeos sencers, però molts són censurats automàticament si els publiques al mur de Wechat, així que haig de enviar-los individualment a cada xat. Una feina gairebé impossible. 

Les protestes de Hong Kong són només un dels temes que estan censurats o manipulats, només és la qüestió més recent. Però n'hi ha molts d'altres: Tibet, Xinjiang, Falun Gong, Tiananmen 1989, la detenció d'advocats l'any 2015, la mort de Liu Xiaobo, les feministes empresonades, els Panama Papers, i un llarg etcètera. 

Fins fa poc, la propaganda xinesa tenia poca influència en l'actitud o sentiments envers allò forà ni aportava res nou sobre la imatge pròpia que els xinesos tenen d'ells mateixos, era com un soroll de fons que ells ignoraven. Principalment l'objectiu ja s'havia aconseguit a través de l'educació a l'escola i la manera que tenen els mitjans de comunicació de tractar tots els temes. La propaganda era només un reforç suau de seguretat. Però ara sembla que, essent més radical i combativa, està tenint efectes directes sobre la ment de la gent. Més agressivitat, més sentiment, menys raonament.

Dins de la cova 

Com el filòsof que torna a la cova per alliberar els seus companys, jo que he conegut la cova, torno i intento alliberar-los, però em trobo amb rebuig i acusacions d'arrogància, ignorància i colonialisme.

La base en comú que tenim no és gaire gran. La dificultat normal de la vida, de trobar una bona feina, de formar una família. Aquests sí, problemes humans del món que vivim. Però les converses quotidianes no deixen veure que les diferències més enllà d'aquests fets bàsics són enormes. 

Una amiga xinesa va anar a Espanya fa poc i va penjar un breu vídeo d'una manifestació a Madrid; la noia no sabia què era allò. Evidentment no ho havia vist mai, a la Xina. Vaig haver d'explicar-li que aquí és legal sortir al carrer a protestar, que la gent té l'esperança que serveixi per alguna cosa, que els polítics tenen l'oportunitat de veure que alguna cosa no funciona i que si els que manen en aquest moment no fan res potser l'oposició ho aprofitarà per aconseguir vots. No ho acaba d’entendre. Tot requereix explicació. 

«Vaig haver d'explicar-li que aquí és legal sortir al carrer a protestar, que la gent té l'esperança que serveixi per alguna cosa».

Els últims dies a Barcelona els va passar de compres a Louis Vuitton i altres marques de luxe.

Una de les meves antigues alumnes a la Xina estudia ara a Salamanca. També em va blocar i eliminar. «No he venido a España para volverme tonta» em va dir quan li vaig enviar enllaços de notícies sobre el Partit Comunista xinès per Whatsapp. Ja fa tres anys que és aquí. Amb nòvio espanyol.

Una altra amiga xinesa molt refinada i culta, de família d'artistes i intel·lectuals, va pujar una foto a Instagram i va escriure «No faré servir el VPN contra el meu país». També em va blocar i eliminar.

El contacte superficial amb Occident no és suficient per provocar cap canvi. 

El partit es guanya a casa

Després del Pla Bolonya per a l’educació, van arribar els màsters en anglès a moltes universitats d'Europa. Com un viatge amb una tour operadora, on tot està tancat i no hi ha sorpreses, els estudiants xinesos poden pagar i tenir una titulació europea. Les universitats són botigues de luxe i els màsters són bolsos de Louis Vuitton. Els títols serveixen per aconseguir una feina millor al tornar a la Xina o per presumir. L’estada aquí són unes vacances i un temps per fugir del control familiar, potser gaudir d’un nòvio estranger durant un temps. Res més. 

El dèficit educatiu a Europa provoca que en la nostra societat no tinguem consciència d'on ve la democràcia i l'estat de dret que encara gaudim.

Democràcia, llibertat d'expressió i premsa, i una llei que està per sobre de tot, on els advocats i els jutges tenen un lloc important com a garants de drets i llibertats, són els fonaments de la nostra societat. Un sistema que assumim com a work in progress, perquè entenem que res no és perfecte, però tot es pot millorar. Estem capacitats per argumentar a favor tan bé com ells ho estan per argumentar en contra? 

No només hi ha un dèficit de coneixement sobre el nostre sistema i el seu origen, també un menyspreu pels nostres propis països, els nostres polítics, pel sistema en general. 

«La gran majoria tornen convençuts que el sistema xinès és millor».

I aquest dèficit l'aprofita el Partit Comunista xinès. De tots els estudiants xinesos que arriben a estudiar a les nostres universitats, quants tornen a la Xina convençuts que la democràcia és millor? La gran majoria tornen convençuts que el sistema xinès és millor. Les seves conviccions són molt fortes. Ells porten incorporats els arguments favorables al seu país, la seva cultura i al seu govern, nosaltres no.

 

Els estudiants xinesos no volen aprendre de nosaltres sobre la democràcia perquè ja han après que no funciona a casa seva. Tampoc no ho demana ningú aquí. I és clar que no ho aprendran per osmosi.

Estudiants xinesos a Occident.
Estudiants xinesos a Occident. | Xinhua

 

Ningú no té interès que canviïn perquè ningú és conscient del perill. I paguen bé. 

Estem preparant una generació de xinesos que menyspreen Europa i els Estats Units, però que estan preparats i convençuts per acabar amb nosaltres, amb la nostra manera de viure. Els preparem nosaltres contra nosaltres a les nostres universitats.

«Estem preparant una generació de xinesos que menyspreen Europa i els Estats Units, però que estan preparats i convençuts per acabar amb nosaltres».

Tot ens és donat i ho donem per fet i per obvi, com si cap altre sistema fos possible o com si tots els altres sistemes estiguessin a punt d'extingir-se. Pero ni tot tendeix cap a la democràcia, ni la democràcia es indestructible.

Només els estudiants xinesos que tornin a la Xina amb noves idees poden canviar la Xina i a la resta dels xinesos. La conversió a les nostres universitats és essencial. Però sense un professorat capacitat i un govern conscienciat d’aquest problema es difícil tenir èxit en aquesta tasca. 

M’imagino a Petita Neu a la caserna, criticant als hongkonguesos i els estrangers amb el seu nòvio. Allà, en el món paral·lel que ha construït el Partit, molt lluny de mi. Ara sóc conscient que jo sol no puc fer res per alliberar-la de la presó mental on vol viure. És un projecte per a tot Occident. 



Comentaris

envia el comentari