L'Albert de Mònaco i la Charlene són constantment observats en cada activitat pública i, en algunes situacions, deixen clar el que realment passa. Dissabte passat, la família reial de Mònaco va commemorar una data que, per al príncep i la seva família, és de gran rellevància. El que es va transmetre mitjançant alguns gestos va confirmar el que molts sospitaven.
La família principal de la reialesa de Mònaco va participar unida, com sempre. La Charlene i els seus dos fills, Jacques i Gabriella, hi van ser, donant suport i celebrant al costat de l'Albert de Mònaco. I va ser inevitable posar atenció en certes actituds.
Charlene, Jacques i Gabriella: la connexió que no es pot amagar
En el vintè aniversari del regnat de l'Albert II, la Charlene va destacar en un paper que va ser més emocional que institucional. La periodista Fanny Mazalon va publicar a Paris Match un article en què va assenyalar un comportament que “va commoure els monegascos”. La princesa es va mostrar propera, pendent i amb gestos de tendresa cap als seus fills en cada instant.
Guiar-los entre la multitud, acompanyar-los amb delicadesa i compartir moments com el tall del pastís no van passar desapercebuts. Per a la periodista, això forma part d'un patró afectiu constant, no és quelcom que es compleixi per protocol. Destaca que “s'ha forjat un vincle molt fort entre la princesa Charlene i els seus dos fills”.
Gestos que trenquen amb la narrativa coneguda
Més enllà dels estilismes o el protocol, el que va captar l'atenció va ser la manera com la Charlene es va relacionar amb en Jacques i la Gabriella. Segons Mazalon, les seves mostres d'afecte no són imposades, sinó espontànies. Assegura que la seva actitud reflecteix “la mirada d'una mare feliç, atenta al benestar dels seus fills”.
Durant tota la cerimònia, la Charlene no es va apartar d'ells, els va observar, els va guiar i els va acompanyar sense esforç aparent. “No van faltar aquests detalls”, va escriure la periodista sobre la seva presència constant. L'atuell en to rosa empolsat d'Oscar de la Renta va acompanyar aquesta imatge càlida, reforçant la seva actitud.
En un entorn carregat de simbolisme, la Charlene es va posicionar amb naturalitat, mentre l'Albert rebia homenatges, ella va deixar clar el seu lloc com a mare protectora. Mazalon ho va definir com “una alenada d'aire fresc al principat”. Per això, la premsa no va dubtar a definir-la com “una mare atenta i afectuosa”.