Les reialeses, sovint, presenten una imatge de perfecció inabastable. Amb protocols estrictes i rols molt definits, cada membre ha de complir amb les funcions públiques que se'ls han imposat des del bressol. Tanmateix, la família Grimaldi és un clar exemple que les regles no sempre se segueixen fil per randa.
Mentre algunes figures de la reialesa s'han adherit als seus rols, Estefania de Mònaco sempre s'ha caracteritzat per viure la vida a la seva manera. “La princesa rebel” no es va deixar dominar ni per etiquetes ni per complir amb les aparences que se li exigia. No obstant això, al llarg dels anys, ha forjat un camí propi, vivint d'acord amb les seves pròpies regles i anhels.
La vida d'Estefania de Mònaco: entre tragèdia i llibertat
Estefania ha viscut una vida plena de moments complexos. Als 17 anys, la mort de la seva mare en un tràgic accident va marcar profundament la seva existència. A partir d'aquell moment, la seva vida pública va ser una lluita constant per trobar la seva identitat, lluny de l'ombra de la seva germana, l'elegant i perfecta Carolina.
A diferència d'altres membres de la família reial, Estefania de Mònaco mai va buscar la perfecció. En lloc de seguir els camins ja traçats, es va llançar a explorar diferents facetes com a model, cantant, dissenyadora i empresària.
Amb el temps, la seva vida pública es va anar allunyant de la brillantor de les gales reials, buscant una existència més tranquil·la. La seva retirada del focus mediàtic ha estat deliberada, una manera d'alliberar-se del pes de les expectatives.
“És hora de la meva jubilació, m'ho mereixo”, va dir recentment en una entrevista. Unes paraules que, sens dubte, reflecteixen una maduresa assolida al llarg de molts anys d'experiència.
Estefania de Mònaco i el seu vincle familiar
Des de la infància, Estefania ha estat marcada pel que s'anomena “Síndrome de la segona”. A diferència de la seva germana Carolina, qui sempre va ser admirada per la seva elegància i discreció, Estefania va ser vista com la rebel de la família. Aquest contrast ha provocat una relació tensa i distant, tot i que no necessàriament conflictiva.
Albert, pel que fa a la seva relació amb Estefania, la psicòloga Lara Ferreiro la descriu com la d'un “germà protector”. Encara que mai va poder comprendre completament el seu estil de vida, la base de la seva relació és l'afecte genuí. Aquesta proximitat, tot i ser diferent de la de Carolina, ha estat un suport important a la seva vida.
Charlene i Estefania de Mònaco tenen molt bon tracte
La relació més destacada d'Estefania és la que manté amb Charlene de Mònaco. Totes dues han estat considerades “ovelles negres” al Principat, cosa que ha creat un vincle especial entre elles. Malgrat les diferències d'edat i experiències, Estefania i Charlene s'entenen a la perfecció.
Estefania ha estat una figura rebel dins la família reial i Charlene també ha viscut moments de dificultat a la seva vida. Aquesta complicitat ha estat clau perquè totes dues comparteixin un lligam d'empatia, enteniment i llibertat. Totes dues es donen un suport mutu, en què totes dues poden ser elles mateixes sense les pressions de la vida pública.
Amb el pas dels anys, Estefania ha après a viure sense les expectatives dels altres. “Ja no intenta agradar a ningú, és simplement ella”, afirma la psicòloga; als 60 anys, Estefania gaudeix d'una vida més tranquil·la. Estefania ha aconseguit trobar la pau, l'amor i la llibertat que sempre va buscar en els seus fills i els seus nets.