El passat dilluns, Roma es va despertar amb un silenci diferent. Les campanes no repicaven com de costum, i la plaça de Sant Pere semblava contenir l'alè. Encara que era esperat, la mort del Papa Francesc va deixar la ciutat, i el món catòlic, en un estat de profunda commoció.
Molts sabien que la seva salut era fràgil des de fa temps. Les últimes aparicions públiques del Pontífex mostraven un home cansat, però encara proper a la gent. Malgrat tot, la seva mort ha arribat com un cop inesperat per a fidels i observadors.

El gest que va deixar sense paraules a molts
En conèixer-se la notícia, van començar a circular detalls del testament que el Papa Francesc havia preparat abans de la seva mort. Un d'ells ha causat un gran impacte: Francesc va deixar establert que el seu enterrament seria finançat per un benefactor anònim. És a dir, no seria la Santa Seu qui assumís aquestes despeses, una cosa totalment fora del comú en aquests casos.
Aquest gest encaixa perfectament amb el seu estil humil i directe, ja que en el passat havia sorprès en pagar personalment la seva estada a Roma després de ser elegit Papa. Ara, en el seu testament, va deixar clar que no volia suposar una càrrega econòmica per a l'Església, segons recullen a COPE. El text recull literalment: “les despeses per a la preparació del meu enterrament seran cobertes per la suma del benefactor que he disposat”.

Per a aquells que el coneixien, això és una mostra més del sentit de l'humor i de la coherència que el van acompanyar fins al final. No es tracta d'un detall financer, sinó d'un missatge sobre la seva visió del papat: estar al servei, sense pretensions, fins i tot en la mort. Aquest "tot està pagat" sona, en boca de Francesc, com un últim somriure dirigit al món.
Els cardenals i la maquinària que es posa en marxa
Després de la mort d'un Pontífex, s'activa un procés meticulós dins del Vaticà. La primera mesura va ser presa pel col·legi de cardenals: la data del funeral. Se celebrarà a la plaça de Sant Pere, el dissabte a les 10 del matí, reunint milers de fidels i líders mundials.

Mentrestant, els cardenals majors de 80 anys, encara que no voten en el conclave, també participen en les reunions prèvies. Allà es discuteix el perfil del pròxim Papa, tenint en compte els reptes actuals del món. Temes com la guerra a Europa, la tensió a l'Orient Mitjà o la polarització global, estan molt presents en aquestes converses.
Una de les decisions més delicades serà la participació del cardenal Becciu en el conclave. Hi ha dubtes sobre si Francesc va deixar alguna indicació sobre el seu rol. Aquest tipus de temes es resolen en els primers dies després de la mort del Pontífex, i podrien marcar el to del futur conclave.