Aquest diumenge, Carlos Alcaraz es juga novament el seu lloc en la història del tenis mundial, enfrontant-se a Jannik Sinner a la gran final de Wimbledon. Però mentre totes les mirades estan posades a la pista central de l'All England Club, els seus pares, Carlos i Virginia Garfia, també són notícia. I tot perquè han confessat el gran secret del seu fill.
Sí, al documental del tenista, A mi manera, s'ha revelat fins a quin punt arriba la passió d'ell per l'esport esmentat. Un punt en què ha vessat moltes llàgrimes. I també han deixat palès el que esperen del futur del jove.
La confessió que revela el secret de Carlos Alcaraz
Carlos Alcaraz no ha arribat fins on és per casualitat. Darrere de les seves victòries i trofeus, hi ha una història familiar construïda amb amor, esforç i una entrega total a l'esport.
El seu pare ha estat testimoni directe del foc interior que consumeix el seu fill des que amb prou feines aixecava una raqueta. I així ho ha explicat al documental emès recentment.
El patriarca dels Alcaraz ho ha recordat amb emoció: “No hi havia manera de treure'l de la pista. Jo estava cansat i a punt per anar a casa després de treballar tot el dia. I ell em suplicava: «Juga amb mi, aquí a la paret!»”.
Aquells moments quotidians es repetien una vegada i una altra. Fins i tot quan el dia ja havia acabat per a tothom, l'actual tenista volia continuar jugant.
Així, ha indicat: “Serien més de les 21:00 i jo li deia: «D'acord, però només 20 minuts». I després de 20 minuts, continuàvem 30 minuts més, i ell en volia més. Jo li deia: «Això no pot continuar així, hem d'anar a casa», i començava a plorar una altra vegada”.
Aquesta escena, aparentment senzilla, amaga el gran secret ocult de Carlos Alcaraz: la seva necessitat vital de jugar a tenis, de viure'l i respirar-lo cada minut. Aquesta obsessió infantil, lluny d'apagar-se, ha estat el combustible que l'ha portat fins a les grans finals.
L'orgull i les pors de Carlos i Virginia per Carlos Alcaraz
El documental A mi manera no només revela anècdotes entranyables del passat. També mostra el costat més humà i fràgil de la família. Especialment, de Virginia Garfia, mare de Carlos Alcaraz, que ha obert el seu cor i ha confessat les seves pròpies pors sobre el que espera el seu fill en el futur.
Ella ha reconegut que sent orgull pel seu fill, però també preocupació. I ho ha confessat dient: “La gent espera que sigui com en Rafa, una llegenda. No vull que el converteixin en una joguina trencada”.
Aquesta frase, tan directa com honesta, posa el focus en la pressió mediàtica i emocional que recau sobre el jove murcià. Carlos Alcaraz és un gran campió, però també carrega amb l'expectativa de repetir una carrera tan colossal com la de Nadal. Una vara de mesurar injusta, fins i tot per als més talentosos.
Els seus pares ho saben i intenten protegir-lo, però, alhora, són conscients que ell no és un noi qualsevol. És un esportista excepcional que des de petit ha tingut clar què volia fer amb la seva vida. Només esperen que la fama no li passi per damunt.
Aquest diumenge, Carlos Alcaraz juga la final de Wimbledon. Tot apunta que els seus pares, com en tantes altres ocasions, seran a la llotja, donant-li suport amb la mateixa intensitat de sempre. Ells han estat allà des d'aquelles tardes infinites a la pista d'entrenament, i saben millor que ningú tot el que ell ha sacrificat per ser on és.
La confessió de Carlos i Virginia al documental ha servit perquè els aficionats coneguin el tenista més íntim. Sí, el nen que plorava perquè volia continuar jugant, el jove que avui s'enfronta de tu a tu amb els millors del món. I el fill que, malgrat l'èxit, continua tenint molt present la seva família com a pilar fonamental.