Carlota Casiraghi ha estat una figura que ha ocupat un rol important dins la família reial de Mònaco. Sempre ha sabut destacar-se per la seva intel·ligència i l’enfocament seriós a l’hora de referir-se a temes profunds. Filla de Carolina de Mònaco, la seva vida ha estat sota la mirada pública, des del moment del seu naixement.
Carlota també ha compartit una de les seves grans reflexions i ho ha fet de manera pública. A la seva columna per al diari Madame Figaro, Carlota va obrir el seu cor i la seva ment per parlar sobre un tema que és primordial per a ella. En les seves paraules, s’hi reflecteix la seva formació filosòfica i aborda conceptes que ens afecten a tots.

La veritat per a la neboda d’Albert de Mònaco
Carlota va destacar la importància de la veritat a les nostres vides, però també va reflexionar sobre com cal tractar-la amb cautela. "Ens hem d’aferrar a la veritat, buscar-la i garantir-la, perquè ens protegeix de la divagació i l’extraviament", va afirmar. Per a ella, la veritat és fonamental per al desenvolupament personal, ja que ens ajuda a evitar la confusió i a mantenir el rumb.
També va advertir sobre l’ús imprudent de la veritat: "No és raó per convertir-la en un ídol, la veu estentòria del qual silenciaria tots els altres". Per a Carlota, expressar la veritat no ha de ser un acte de violència, sinó una reflexió respectuosa que tingui en compte el context i les emocions dels altres.

La delicadesa com a clau per a la comunicació
A més de parlar sobre la veritat, Carlota va fer una crida a la delicadesa a l’hora de comunicar les nostres idees. "La tendresa no s’ha de veure com una feblesa, sinó com una manera de comprendre la fragilitat humana en tota la seva complexitat", va comentar. La importància de la consideració i el tacte a l’hora de tractar els temes més delicats es va destacar com un principi essencial en la seva reflexió.
Carlota també va fer una crida a l’acció conscient: "No es tracta d’abstenir-se per por d’ofendre, sinó de ser capaços d’abordar la veritat amb respecte i precisió". Per a ella, la delicadesa no ha de ser una excusa per evitar les veritats incòmodes, sinó una eina per tractar amb empatia les realitats difícils. Conclou a la seva columna, "és virtuós enfrontar-se a un mateix i a les veritats que un no vol veure".