Qui forma part de les famílies reials viu sota una lupa constant. La seva vida s'analitza, es qüestiona i, fins i tot, es critica, sent difícil prendre determinacions de manera privada. Tanmateix, alguns més valents i sense sortir-se del protocol, prenen decisions molt personals.
Estefania i Charlene de Mònaco representen dues generacions diferents dins del principat. Tot i tenir estils diferents, ambdues han complert amb els seus compromisos institucionals, malgrat els moments complicats que han hagut d'afrontar. Ara, s'obre un nou capítol per a una d'elles.
Una decisió que ningú esperava
Amb una franquesa poc habitual en el seu entorn, Estefania va revelar les seves intencions a Point de Vue. “Sento que ja he donat prou”, va expressar parlant del seu paper dins de la Casa Reial. El seu to va ser serè, però rotund.
La princesa va esmentar fins i tot la paraula “jubilació”, la qual cosa no se sent sovint entre la reialesa europea. “A partir d'ara, aspiro a alguna cosa més… M'ho mereixo”, va afirmar amb seguretat. Les seves paraules es van interpretar com un punt d'inflexió.
Dies després, però, es va deixar veure al Japó al costat del príncep Albert. Charlene, que estava prevista per a aquest viatge, va cancel·lar la seva assistència a última hora. I Estefania, una vegada més, va demostrar el seu compromís familiar incondicional.
Un compromís que transcendeix títols
La retirada que planteja Estefania de Mònaco no és total. La premsa alemanya, especialment el mitjà Bunte, ha subratllat un detall important. La germana d'Albert seguirà al capdavant de la seva causa més estimada: la lluita contra el VIH.
Des de 2004 lidera la fundació Fight Aids Mònaco. La seva missió és acompanyar aquells que conviuen amb el virus, des de l'àmbit emocional fins a l'econòmic. “Sempre hi seré present”, ha assegurat amb convicció.
La princesa, cunyada de Charlene, ha estat clara al respecte. La seva implicació amb aquesta causa no està subjecta al seu rol institucional. Per a ella, la visibilitat d'aquesta lluita continua sent una prioritat innegociable.
El seu llegat continua en família
En aquest camí, els seus fills també juguen un paper fonamental. Louis, Pauline i Camille han mostrat la seva disposició a continuar amb la tasca de la seva mare. El seu suport reforça l'impacte durador d'aquesta missió social.
Encara no hi ha una data oficial per a la seva retirada, la qual cosa deixa moltes portes obertes. El que és segur és que, si el seu germà la necessita, tornarà a escena. Estefania no s'acomiada del tot, però tria com i on ser.