La princesa Anna ha fet un pas endavant en compartir una inquietud que ronda pels passadissos del Palau de Buckingham. Tot i que ho ha fet de manera discreta i a través del seu entorn, les seves paraules han encès un nou focus. Una perspectiva que és tot un clam entre els ciutadans del Regne Unit.
Des de fa anys, la princesa Anna ha demostrat una entrega incansable a les seves funcions reials. La seva agenda, any rere any, és una de les més exigents. En contrast, algunes absències entre els membres més joves i visibles de la Corona han començat a generar desconcert.

Conscient d’això, la germana de Carles III hauria decidit trencar el silenci per exposar el que molts pensen i pocs s’atreveixen a verbalitzar. Per què ara? Què ha motivat la Princesa Reial a alçar la veu amb tanta contundència?
La princesa Anna lamenta la poca implicació del príncep Guillem en l’agenda reial
El 2024 ha estat un any especialment tens per a la monarquia britànica. La malaltia del rei Carles III i la retirada temporal de Catalina de Gal·les per raons mèdiques han obligat a redistribuir responsabilitats. Davant aquest escenari, la princesa Anna ha assumit una càrrega de feina notable, que no ha passat desapercebuda per als ciutadans.
Segons dades oficials, la germana del monarca ha protagonitzat 217 actes públics durant l’últim any, superant fins i tot el seu propi rècord del 2023. El seu paper ha estat crucial per mantenir la imatge activa i sòlida de la institució. Però aquesta mateixa dedicació sembla haver posat en evidència aquells que no estan a l’alçada de les circumstàncies.
Fonts properes a la princesa Anna han manifestat el seu malestar pel paper que està desenvolupant el príncep Guillem en un moment delicat per a la Família Reial. Tot i que és l’hereu al tron, la seva participació en actes oficials ha estat, en paraules del seu entorn, "clarament insuficient".

Aquestes fonts asseguren que l’Anna no comprèn per què en Guillem no assumeix una càrrega més gran de compromisos. Especialment tenint en compte la seva proximitat geogràfica amb llocs com el Castell de Windsor, on se celebren nombroses investidures. "Li molesta", expliquen, que el seu nebot romangui a Adelaide Cottage sense aprofitar la seva ubicació per reforçar la seva presència institucional.
El contrast és evident. L’Anna va ser la royal més activa el 2024, mentre que en Guillem va ocupar un discret vuitè lloc amb només 71 actes públics. De fet, va quedar per darrere fins i tot del duc i la duquessa d’Edimburg, el duc de Gloucester i fins i tot la reina Camila.
La ciutadania britànica dona suport al gest de la princesa Anna amb un clam generalitzat
El que podria semblar una opinió aïllada s’ha convertit en un clam popular. Cada cop més britànics valoren el compromís constant de la princesa Anna i observen amb escepticisme la baixa exposició d’en Guillem en actes oficials. A les xarxes socials, els ciutadans expressen el seu suport a la posició de l’Anna, considerant-la una veu autoritzada que reflecteix la preocupació de molts.

Aquest suport no només legitima la seva crítica, sinó que també reforça la seva imatge com un dels pilars silenciosos, però ferms, de la monarquia. La ciutadania, lluny de veure-la com una figura de segon pla, reconeix en ella un model de servei, coherència i responsabilitat institucional.
Un relleu generacional que genera dubtes.
La reflexió de la princesa Anna posa sobre la taula una pregunta incòmoda. Està el príncep Guillem preparat per assumir el paper de rei en un futur proper?. Tot i que la seva imatge pública sempre ha estat polida, el seu nivell d’implicació està sent qüestionat.
Als passadissos de Buckingham, molts recorden com el jove príncep va ser preparat des de la infància per heretar la Corona. Tanmateix, les xifres actuals i la percepció pública comencen a traçar un escenari de desconfiança.

Les comparacions són inevitables, ja que Carles III, malgrat els seus problemes de salut, ha mantingut una actitud activa i compromesa durant dècades. La seva germana, l’Anna, ha estat la seva millor aliada en els moments difícils. Junts representen una generació que entén el deure per damunt de la comoditat.
Aquest missatge sembla ser el que ha volgut transmetre la princesa Anna. La monarquia no pot dependre únicament de la popularitat mediàtica, sinó de la feina constant, silenciosa i moltes vegades invisible. El seu gest no és només una crítica, sinó també un recordatori del llegat que està en joc.
La princesa Anna ha posat paraules a una inquietud compartida al Regne Unit sobre el rumb de la Família Reial. La seva crítica al príncep Guillem no és casual, sinó reflex d’un compromís que la ciutadania valora més que mai. El silenci de l’hereu planteja una incògnita sobre el futur d’una monarquia que necessita referents actius i coherents.