Les xarxes oficials de la Casa Reial britànica han sorprès aquest 15 d'agost amb un gest poc habitual. Des del Palau s'ha compartit un missatge carregat d'afecte i reconeixement cap a la princesa Ana.
Mentre l'atenció mediàtica se centra en el futur de la Corona, la seva germana gran s'ha convertit, sense ostentacions ni concessions, en l'aliada més ferma de Carles III. Però el que ha passat aquest 15 d'agost des de Buckingham ha sorprès fins i tot els més propers a la família reial.
Una vida dedicada a la institució
Des de ben jove, Ana va entendre el lloc que li havia tocat ocupar. Segona en la línia successòria durant els seus primers anys, sabia que amb el temps seria superada per homes de la seva família. Lluny de resignar-se a un paper secundari, va decidir marcar el seu propi camí.
Amb només 18 anys, va començar a representar la corona britànica en actes oficials. Ràpidament es va convertir en una figura visible: viatjava pel món, participava en causes solidàries i no va trigar a ser admirada pel seu caràcter. La seva carrera com a amazona, inclosa la seva participació als Jocs Olímpics de Mont-real, va mostrar una princesa que desafiava els estereotips.
Malgrat la seva proximitat al tron, Ana va triar per als seus fills una vida sense títols ni lligams reials. Va ser una decisió personal i estratègica, pensada perquè tinguessin llibertat, lluny de l'escrutini constant i de les responsabilitats institucionals.
Comunicat sorpresa a Buckingham pel 75 aniversari de la princesa Ana
El Palau de Buckingham ha emès avui, 15 d'agost, un comunicat inesperat en honor a la princesa Ana amb motiu del seu 75è aniversari. En ell, se la defineix com “una figura insubstituïble” i es destaca que la seva entrega ha estat “clau en la continuïtat de la monarquia”. Tot i que no és habitual que la institució emeti homenatges tan personals, en aquesta ocasió s'ha fet una excepció.
La publicació ha vingut acompanyada d'un retrat recent, capturat per Chris Jackson, en què Ana apareix serena i sòbria. L'elecció del fotògraf i l'escenari va ser tot un missatge: res d'ostentós, sense símbols excessius, fidel al seu estil funcional i auster.
Carles III, segons fonts properes al Palau, considera la seva germana “una assessora de confiança”. Durant el període de transició després de la mort d'Isabel II, Ana va assumir un paper destacat. La princesa es va encarregar de mantenir les tradicions i assumir allò que el nou rei va deixar en mans de la seva màxima confiança.
Ana, l'hereva moral de l'estil Isabel II
Tot i que no hagi estat reina, Ana ha heretat el llegat més profund d'Isabel II: el sentit del deure. Ha estat una figura constant en els actes institucionals i no ha deixat de representar la Corona fins i tot en temps turbulents. En un entorn on els escàndols i les crisis d'imatge han estat freqüents, el seu comportament ha estat impecable.
Va ser l'única filla que va acompanyar el taüt de la seva mare en tot el recorregut fúnebre. Ho feia amb uniforme militar i assumint amb fermesa els rituals reservats als homes. Aquest gest, més que simbòlic, va ser interpretat com una mostra de respecte absolut cap a la seva mare i la institució.
A diferència d'altres membres de la família, Ana ha mantingut una agenda activa sense alts i baixos ni polèmiques. El seu paper, tot i ser menys mediàtic, ha estat essencial per a l'equilibri intern de la família reial.
Lleialtat silenciosa, influència constant
En els darrers anys, Ana ha estat la peça que ha mantingut en marxa la Casa Reial. La seva feina, sense buscar notorietat, ha servit perquè figures com Carles III o fins i tot el príncep Guillem puguin centrar-se en altres tasques.
El seu estil, que combina el protocol clàssic amb una actitud pràctica, ha fet d'ella una peça difícil de substituir. En un moment en què es qüestionen molts aspectes de la monarquia, ella representa una certesa.
No sorprèn que alguns mitjans britànics es refereixin a ella com "la millor reina que mai tindran". Perquè, tot i que mai va portar corona, la seva figura ha estat sempre al servei d'aquells que sí que ho van fer. I en el seu 75è aniversari, aquest servei es reconeix amb paraules senzilles, però plenes de significat: compromís, constància i deure.