El Festival d'Eurovisió 2025 continua sent l'epicentre de la polèmica. I no només per les puntuacions, els vots del públic o la poca acollida que va tenir Melody, representant espanyola, en l'edició d'enguany. El certamen ha quedat marcat per un context polític complex que ha portat fins i tot que Alemanya llanci un comunicat urgent que no ha deixat ningú indiferent.
Després que alguns països, entre ells Espanya, hagin sol·licitat l'expulsió d'Israel, el país germànic ha decidit trencar el seu silenci. Ha estat per indicar que, si aquell el fan fora, ell també abandona el certamen.
La participació d'Israel en el festival, en plena ofensiva militar sobre Gaza, ha despertat nombroses crítiques internacionals. El que semblava un certamen musical s'ha transformat en un camp de batalla diplomàtic i mediàtic.
Alemanya llança un comunicat important sobre Eurovisió
Arran de la presència d'Israel a Eurovisió, i especialment després de la quantitat de vots que va rebre el seu representant, Yuval Raphael, diversos països han alçat la veu. Espanya ha estat un dels més ferms en la seva postura: ha demanat obertament l'expulsió d'aquest país del certamen musical.
El president Pedro Sánchez ho ha expressat amb contundència: “Si ningú es va posar les mans al cap quan es va expulsar Rússia per envair Ucraïna, tampoc hauria de fer-ho Israel. No podem permetre'ns dobles estàndards en la cultura”.
Aquestes paraules han generat una autèntica onada diplomàtica en l'entorn eurovisiu. I la reacció més contundent ha arribat des d'Alemanya.
La televisió pública germànica ha emès un comunicat taxatiu: si Israel és expulsat d'Eurovisió el 2026, el seu país també abandonarà el festival. Aquesta postura ha estat qualificada per molts com sorprenent i, per a alguns, fins i tot preocupant.
No és la primera vegada que el país alemany es posiciona amb fermesa en qüestions internacionals, però aquesta vegada ho ha fet en un terreny inesperat: el de la música. La fermesa del comunicat ha estat percebuda per part de l'opinió pública com una mena d'alineament amb Israel, cosa que ha despertat crítiques a les xarxes socials.
Missatges com “Alemanya de nou en el costat fosc de la història” o “Primer perpetren un genocidi i ara en recolzen un altre” s'han multiplicat en plataformes com X. Per a molts, la decisió germànica no és només una qüestió política, sinó una declaració de valors difícil de justificar en un context tan delicat.
El cas de Melody i el televot, també en el focus mediàtic d'Eurovisió
Enmig de tot aquest enrenou, el cas de Melody ha quedat parcialment eclipsat. El seu pas per Eurovisió va ser un dels més comentats i no precisament pels motius desitjats.
La seva cançó, que comptava amb un fort component emocional i una potent posada en escena, amb prou feines va obtenir punts. El resultat va ser interpretat com a injust per molts espectadors espanyols, que esperaven una millor acollida a Europa.
L'artista ha optat per tornar a la seva terra, Sevilla, on es troba descansant i evitant el focus mediàtic. El seu entorn ha confirmat que s'està prenent un temps per reflexionar i recuperar-se del desgast emocional.
Però més enllà del fracàs individual, el que realment ha encès les alarmes ha estat el sistema de votació d'Eurovisió. Diversos països han demanat una auditoria d'aquest, al·legant possibles irregularitats i manca de transparència. La quantitat de vots que va rebre Israel ha estat especialment polèmica, tenint en compte el context internacional que envolta aquest país.
En aquest clima de tensió, la veu d'Alemanya ha sonat com un canó. La seva declaració posa en dubte el futur del certamen com a festival apolític. I també compromet seriosament la continuïtat del certamen en els termes actuals.
La gran pregunta ara és què passarà amb el certamen en les pròximes edicions. Si Israel continua participant malgrat les pressions, es corre el risc d'una retirada en bloc de diversos països. Si és expulsat, Alemanya ja ha deixat clar que no seguirà concursant.