El Papa Francesc ha deixat més que clar que ha estat un home de principis. Sortir-se del que és habitual ha estat la seva màxima i fins i tot després de mort, així seguirà. A poc a poc van sortint a la llum detalls de les decisions que el mateix Pontífex va prendre abans de morir.
En un gest d'humilitat i coherència amb el seu estil de vida auster, el Papa Francesc ha sol·licitat expressament no ser embalsamat després de la seva mort. D'aquesta manera, s'uneix a una tradició recent entre els pontífexs moderns. En el seu lloc, el seu cos ha estat sotmès a un tractament de tanatopràxia, una tècnica que permet conservar les restes en condicions acceptables.
El cos del pontífex estarà exposat fins divendres a la nit a la Basílica de Sant Pere, on s'espera una massiva afluència de creients que desitgin retre-li homenatge. La tanatopràxia, menys invasiva i més discreta que l'embalsamament, respon al desig de mantenir la sobrietat fins i tot després de la mort. Francesc no és el primer a prendre aquesta decisió.
No és l'únic que ha decidit no embalsamar-se
Els seus predecessors, Benet XVI, Joan Pau II, Joan Pau I i Pau VI, també van optar per no ser embalsamats. Tot això, en línia amb una visió més natural del procés de la mort. Aquesta tendència marca un allunyament de pràctiques passades, quan preservar el cos del papa era considerat gairebé una obligació cerimonial.
Una excepció notable va ser el Papa Joan XXIII, el cos del qual va ser embalsamat amb tal èxit que, en ser exhumat el 2001, es trobava en un estat sorprenentment intacte. El seu cos s'exhibeix actualment a la Basílica de Sant Pere. No obstant això, no tots els intents de conservació han estat tan exitosos.
El cas del Papa Pius XII és recordat pel desastrós resultat d'un mètode experimental de conservació. Encara que ell també havia sol·licitat no ser embalsamat, es va emprar una tècnica alternativa que va fallar rotundament. I és que el cos va començar a inflar-se pels gasos propis del procés de descomposició, generant una olor insuportable.
Una situació complicada en casos anteriors
Davant aquesta situació, es va tancar el taüt de manera precipitada. Amb l'augment de la calor, la pressió interna va provocar que el tòrax del pontífex explotés, accelerant la descomposició visible del seu rostre i cos. La decisió de Francesc no només s'alinea amb la seva imatge de senzillesa, sinó que també sembla respondre al desig de desmitificar la figura papal.
Tot això recordant que fins i tot l'enviat de Crist a la Terra és, al final, només un home. Amb aquest gest final, el Papa Francesc reafirma el seu missatge d'humilitat fins a l'últim moment. Novament, un home de principis.