Alguns comiats fan més mal del que un espera, perquè porten amb elles la memòria de moments impossibles d'oblidar. Hi ha persones la presència de les quals va marcar silenciosament una història. Així va ser amb qui va estar al costat de Guillem i Harry quan el món d'ambdós es va ensorrar.
De vegades no cal dir res per oferir consol, només estar allà, ferm, proper i humà. Aquest tipus de figures deixen una empremta que el temps no esborra. El seu adeu no només emociona, també reviu un capítol profundament trist en la vida dels prínceps.
Una pèrdua que reviu el dolor més íntim
Graham Craker, el guardaespatlles que va acompanyar els prínceps Guillem i Harry en la seva joventut, ha mort. La seva mort porta records que ambdós mai han deixat enrere. Va estar al seu costat el dia que van saber que la seva mare, Diana, havia mort.
Aquell tràgic 31 d'agost de 1997, Craker estava a Balmoral amb la família. L'endemà al matí, va veure Guillem caminant amb el seu gos i s'hi va acostar. "Lamento molt sentir les teves males notícies", li va dir.
Amb serenitat, el jove príncep només va respondre: "Gràcies". Anys després, Craker va recordar: "Potser el més emotiu va ser veure Guillem l'endemà al matí". Una escena que encara commou a qui la coneix.
Molt més que un escorta: una figura essencial
Craker va ser oficial de la Policia Metropolitana durant 35 anys. Durant 15, va ser l'encarregat de la protecció personal dels prínceps. Es va retirar el 2001, però el seu vincle amb ells mai va desaparèixer.
Va estar amb Guillem i Harry durant el funeral de Lady Di. "Guillem va aixecar la vista i em va saludar, el vaig mirar i vaig assentir. Guillem es va sentir reconfortat en saber que estava amb la seva mare en el seu últim viatge".
Harry, en les seves memòries, va escriure: "El conductor havia de detenir-se constantment perquè el guardaespatlles pogués sortir i netejar les flors del parabrisa". Va afegir: "Sempre li dèiem Crackers".
Un llegat que transcendeix la Casa Reial
Anys després, va ser convidat al casament de Guillem i Kate. Un gest que reflecteix el que va significar en les seves vides. La seva entrega li va valer ser condecorat per la reina Elisabet II amb la Reial Ordre Victoriana.
Fora de l'àmbit reial, va treballar com a voluntari en organitzacions socials. A Southern Maltings, el van recordar com "el nostre propi James Bond". "Serà recordat pel seu riure, la seva calidesa i per com sempre volia ajudar la gent".
Crackers va ser més que un guardaespatlles. Va ser un suport incondicional, un rostre serè en el dolor i un exemple d'entrega i humanitat. Avui, s'acomiada amb respecte i gratitud.