L'Església catòlica acaba d'escollir el successor del Papa Francesc. Es tracta del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost, que ha rebut els vots necessaris per ser nou bisbe de Roma aquest dijous, 8 de maig. L'elecció del nou Papa ha estat anunciada amb la tradicional fumata blanca i les campanes al Vaticà, cosa que ha desfermat l'eufòria entre els fidels.
El nou Pontífex és el Papa número 267 de la Iglesia Catòlica i ha estat anunciat pel cardenal protodiaca Dominique Mamberti. Aquest ha pronunciat el tradicional Annuntio vobis gaudium magnum, habemus Papam. A continuació, ha confirmat que el nou Papa es dirà Papa Lleó XIV.
Recordem que la primera reunió dels cardenals es va celebrar aquest passat dimecres, 7 de maig, encara que no hi va haver consens. Tot el procés s'ha transmès en directe a tot el món, com passa des del conclave que va escollir Benet XVI. Els fidels han pogut presenciar, per exemple, la missa pro eligendo romano pontifice i la desfilada dels cardenals cap a la Capella Sixtina.
El conclave ha reunit 133 cardenals de tot el món
En total, 133 cardenals de 70 països de tots els continents estaven cridats a assistir al conclave per escollir el nou Papa. Recordem que no tots han tingut dret a vot, ja que és obligatori que tinguin menys de 80 anys. Així, d'entre els 252 membres que tenia el Col·legi Cardenalici a la mort del Papa Francesc, tan sols 135 tenien dret a votar.
El nombre finalment es va veure reduït a 133 cardenals, ja que per motius de salut dos d'ells no van poder desplaçar-se a Roma. Es tracta del cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe emèrit de València. També del cardenal John Njue, arquebisbe emèrit de Nairobi (Kenya).
Cal recordar que l'elecció del nou Papa de l'Església catòlica està en mans dels cardenals des de l'any 1059. Abans, l'elecció la duien a terme el clergat i els feligresos, cosa que va donar lloc a nombrosos problemes. Més enllà de les polèmiques i dels conflictes, en la història de l'església trobem fins i tot casos d'antipapes.
Una mitjana d'edat de 70 anys entre els cardenals amb dret a vot
Aquest any, l'edat mitjana dels cardenals amb dret a vot ha estat de 70 anys, encara que cal fer diversos matisos al respecte. Per exemple, tan sols 58 cardenals tenen menys de 70 anys i, d'entre tots ells, 34 tenen menys de 65 anys. A més, en aquest conclave han participat 13 cardenals de 79 anys, dels quals un total de 9 compleixen 80 anys aquest 2025.
Per procedència, Itàlia continua sent el país del qual provenen la major part dels membres electors del Col·legi Cardenalici. En total, 17 cardenals amb dret a vot venen del país itàlic. A continuació trobem els Estats Units, amb 10 cardenals electors, i Brasil, amb 7 cardenals electors.