Les decisions dins de les famílies reials solen observar-se detalladament. Els compromisos internacionals representen no només un deure, sinó també una oportunitat per reafirmar aliances i mostrar unitat. En aquest joc d'aparences i realitats, cada moviment és analitzat i pot desencadenar reaccions inesperades.
Quan les agendes dels monarques es creuen amb esdeveniments de rellevància mundial, l'interès mediàtic s'intensifica. Les expectatives sobre qui assistiria a la Missa Inicial del Papa Lleó XIV mantenien totes les mirades posades a Itàlia. La reacció a aquestes determinacions no s'ha fet esperar.
Una absència que sorprèn a molts
El fet que els reis de Dinamarca no assistissin a la missa d'entronització del papa Lleó XIV a Roma ha aixecat moltes celles. Encara que Mary va estar present en el funeral del seu predecessor, aquesta vegada ambdós monarques van confirmar per anticipat que no viatjarien al Vaticà.
La premsa danesa, a través de mitjans com Billed Bladet, va confirmar que Frederic i Mary de Dinamarca no viatjarien. No obstant això, van expressar que no es van especificar les raons de l'absència. Aquest fet separa Dinamarca de la resta de monarquies europees, que sí van marcar presència, en un dels esdeveniments religiosos i diplomàtics més importants.
Altres royals al Vaticà
L'esdeveniment va comptar amb la presència dels reis Felip i Matilde de Bèlgica, que van confirmar ràpidament la seva assistència. A Espanya, Felip i Letícia van modificar la seva agenda per estar presents. I Letícia va lluir l'exclusiu privilegi de vestir de blanc durant la cerimònia.
Per la seva banda, la Casa Reial britànica va delegar al príncep Eduard, duc d'Edimburg, la representació oficial, mantenint la tradició iniciada per Isabel II. La reina Màxima d'Holanda va assistir sense Guillem i la princesa Victòria va representar Suècia, encara que els seus pares van estar al funeral del Papa Francesc.
Un esdeveniment que marca història i genera expectatives
La missa d'entronització va reunir també Albert i Charlene de Mònaco. Així com els ducs de Luxemburg, Enric i Maria Teresa. Va ser una trobada excepcional que reflecteix la importància de les relacions internacionals i diplomàtiques.
Mentre l'absència dels reis danesos genera debat, la resta de les Cases Reials va aprofitar l'ocasió per mostrar unitat i compromís. En aquesta cita històrica, els vincles van ser reforçats i es va mostrar una imatge de cohesió davant el món.