A la reialesa, cada gest, cada presència és observada i es transforma en un record que mai queda enrere. En els actes solemnes poden produir-se retrobaments que desperten emocions profundes. En un dels últims esdeveniments oficials del rei Carles III, un retrobament discret va captar totes les mirades i va donar lloc a interpretacions inevitables.
La reialesa britànica continua la seva agenda amb solemnitat i elegància, marcant dates històriques que connecten amb el poble. Va ser durant la commemoració del Dia de la Victòria, on una figura coneguda, però poc habitual, es va fer present en un moment molt simbòlic.
Una convidada que va sorprendre Camila
Sarah McCorquodale, germana gran de Diana de Gal·les, va ser vista a l'acte encapçalat per Carles III a Buckingham Palace. La cerimònia va incloure desfilada militar i un emotiu record del final de la Segona Guerra Mundial. Sarah va ser ubicada a primera fila i la seva proximitat amb el rei va ser interpretada com un gest carregat de significat.
Ambdós es van saludar amb cortesia i discreció, mantenint una breu xerrada sota la formalitat que exigeix aquest tipus d'esdeveniments. La història entre ells va més enllà de la relació com a excunyats, té arrels que es remunten a dècades enrere.
Un passat que molts han oblidat: ho coneixerà Camila?
Abans que Diana es creués en el camí de Carles, va ser Sarah qui va tenir un breu romanç amb l'aleshores príncep. Corria 1977 i, encara que el vincle va ser curt, va deixar empremta en els arxius sentimentals del monarca. Segons se sap, la seva relació va acabar quan ella va declarar no estar enamorada, cosa que va portar a un refredament immediat.
Temps després, Carles va iniciar la seva relació amb Diana, germana menor de Sarah, que sí es va convertir en compromís real. No hi ha dades públiques que confirmin tensió entre elles per aquesta coincidència amorosa. De fet, Sarah s'ha mantingut propera als prínceps Guillem i Harry i conserva bona relació amb Kate Middleton.
Per a Camila l'aparició de Sarah no va passar desapercebuda, no per tensió directa, sinó pel que representa en l'imaginari col·lectiu. Carles III segueix ferm en el seu regnat, però hi ha moments que inevitablement el connecten amb els seus capítols anteriors. El retrobament amb Sarah Spencer va ser breu, però suficient per recordar que algunes històries mai s'esborren del tot.