Durant anys, la imatge del rei Felip s'ha construït amb un objectiu: marcar una línia de separació ferma respecte al seu pare, Joan Carles I. Des que va accedir al tron, ell ha volgut que el seu regnat es percebi com a net, transparent i allunyat dels escàndols que van tacar els darrers anys del seu progenitor. Tanmateix, en els darrers dies s'ha produït un canvi sorprenent.
Un gest públic, notori i simbòlic ha deixat clar que, almenys en un assumpte clau, l'actual monarca està seguint els passos de l'anterior. La defensa del projecte europeu, una de les grans banderes de l'ara emèrit, també és una causa que el seu fill abraça amb convicció.
El rei Felip segueix els passos de Joan Carles I en una cosa molt concreta
La recent commemoració del 40è aniversari de la signatura del Tractat d'Adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees ha estat l'escenari on s'ha escenificat aquest gir de 180 graus. Aquest acte institucional, Felip el va presidir amb solemnitat i protagonisme, deixant clar que Europa continua sent un pilar fonamental per a la Corona.
Durant la seva intervenció, ell no va deixar lloc a dubtes sobre la seva visió del paper d'Espanya a la UE. Les seves paraules van ressonar amb claredat: “Els espanyols som més lliures dins de la Unió Europea”.
Amb aquesta frase, l'actual rei va deixar clara la seva postura europeista, i també va evocar la visió que en el seu dia va defensar Joan Carles I. Va ser aquest qui va rubricar l'entrada d'Espanya a Europa el 1985 i qui, com a primer monarca del país en democràcia, es va adreçar al Parlament Europeu. Ho va fer consolidant així un camí que avui reprèn el seu fill.
És una coincidència massa significativa com per passar desapercebuda. La política exterior, i en especial el projecte europeu, és un dels pocs terrenys en què Felip ha optat per no trencar amb el llegat del seu pare. Al contrari, ha decidit continuar aquest camí, reforçant la importància d'Europa en el relat institucional de la monarquia espanyola.
Un llegat que transcendeix generacions a la Casa Reial
La figura de Joan Carles I ha estat en entredit a causa dels múltiples escàndols financers i personals que han tacat la seva reputació. Davant d'això, el seu fill va adoptar una postura contundent: retallada de l'assignació del seu pare, retirada de la seva agenda institucional i un discurs de renovació ètica centrat en l'exemplaritat.
No obstant això, l'acte del 40 aniversari europeu ha deixat clar que no tot el llegat ha estat rebutjat. Hi ha valors i fites històriques que el marit de la reina Letícia reivindica amb molt d'orgull, i la pertinença d'Espanya a la Unió Europea n'és una d'elles. Així ho ha reconegut també Charles Powell, vicepresident executiu de la Xarxa d'Estudis sobre les Monarquies Contemporànies, en declaracions al diari El Mundo.
Ell ha afirmat: “El rei Felip segueix un camí definit i marcat pel seu pare. Els espanyols són els més europeistes i Felip entén que el nivell europeu ens protegeix quan no funcionen els altres nivells”.
Aquestes paraules confirmen que, malgrat l'esforç per desmarcar-se en molts aspectes, l'actual monarca sap el pes històric que certs moments del regnat anterior tenen per al seu país. I, lluny de rebutjar-lo completament, opta per integrar-lo en una narrativa institucional que reforça l'estabilitat, la pertinença i la unitat d'Espanya en el marc europeu.
Un altre element simbòlic d'aquesta continuïtat es troba en el to i contingut dels seus discursos. Felip VI parla d'Europa no només com un entorn polític, sinó com una garantia de llibertat, drets i cohesió democràtica. Una visió compartida també pel seu pare en els anys de la transició i obertura al món.
Aquest gir de 180º en la imatge que es tenia dels dos reis és significatiu. Deixa palès que no només hi ha distanciament i disparitat en la seva manera d'entendre la seva posició. Hi ha un rastre de pensament comú en un aspecte molt concret.
A més, aquesta actitud serveix com a pont entre generacions. No es tracta d'imitar, sinó de continuar allò que va funcionar i va ser ben valorat pels ciutadans.
En un context d'incertesa i amb tensions nacionalistes dins d'Europa, que el cap de l'Estat refermi el seu compromís amb la UE no és un gest buit. És una declaració de principis que vol posicionar la monarquia com a garant d'estabilitat i vocació internacional.