Casa Reial torna a ocupar titulars amb una gran notícia protagonitzada per la princesa Leonor. En una visita discreta a Ceuta, l'hereva al tron ha pres una decisió emocionant que té una gran càrrega institucional. A diferència del seu avi, el rei Joan Carles I, Leonor ha optat per donar visibilitat a tots els territoris espanyols, fins i tot aquells que continuen generant tensions polítiques.
Aquesta determinació no ha passat desapercebuda, i des del Marroc han sorgit crítiques molt dures. Mitjans locals interpreten la seva presència com una reafirmació de sobirania per part d'Espanya. Fins a quin punt la visita de la princesa suposa un missatge diplomàtic?
La premsa del Marroc critica l'arribada de la princesa Leonor a Ceuta
L'arribada de Leonor a Ceuta, en plena formació militar al Blas de Lezo, no ha estat un acte oficial de la Casa Reial. Tanmateix, la seva simple presència ha estat interpretada com un gest de gran simbolisme. No hi va acudir amb cotxe oficial ni amb avió reial, sinó com una cadet més.
Tot i així, des de l'altra banda de l'Estret, la reacció ha estat immediata. Mitjans com Kawalisrif o Bladna24 han publicat articles de to crític que assenyalen la visita com una afronta diplomàtica. Per al Marroc, la presència de Leonor “en terra ocupada” reforça el que consideren una “ocupació encoberta” per part de Madrid.
Des de Kawalisrif es van llançar acusacions en un article sense signar: “El tron no oblida les seves colònies”, afirmaven en to desafiant. Assenyalen que Leonor arriba a “una terra que Madrid mai no ha reconegut com a disputada i que considera part integrant del territori nacional, ignorant els clams de la història, la geografia i la veïnatge”.
La crítica es va centrar en l'arribada a bord de la fragata i la participació en actes com el Dissabte Legionari. La música que la va rebre tampoc va passar desapercebuda: el pasdoble La Banderita, símbol de la Guerra del Marroc. “Madrid escriu les seves memòries a Rabat amb tinta militar… Encara que estiguin adornades amb un somriure principesca!”, va criticar el mitjà.
Des de Bladna24, un mitjà menys incendiari i crític, s'advertia que la visita “no passarà desapercebuda en els cercles polítics marroquins”. Consideren que, tot i que no va ser oficial, l'estada de la princesa a Ceuta té implicacions diplomàtiques de fons. “Es tracta d'una visita no oficial, però carregada de significats polítics i històrics profunds”, asseguraven en la seva anàlisi.
A més, el diari va destacar que les dones marroquines de Ceuta i Melilla eren “testimonis de la tensió silenciosa entre Madrid i Rabat”. La interpretació a la premsa del Marroc és clara: la visita de l'hereva al tron forma part d'una estratègia silenciosa de reafirmació territorial.
La princesa Leonor ha pres la decisió de reforçar el seu paper com a futura reina
Més enllà de les polèmiques, la visita es va caracteritzar per la sobrietat. La princesa Leonor es va allotjar en un hotel cèntric de Ceuta i gairebé no es va deixar veure, excepte en l'acte militar. Hi va haver un dinar privat al restaurant Oasis, al mirador del mont El Hacho, al costat de l'ermita de Sant Antón.
La princesa Leonor hi va acudir com una cadet més. No hi va haver salutacions institucionals ni rodes de premsa. Tanmateix, el simbolisme era impossible d'ignorar: Ceuta rebia un membre de la Casa Reial 18 anys després de la visita del rei Joan Carles i la reina Sofia.
La diferència fonamental és que aquella visita va ser política. Aquesta, en canvi, ha estat part d'una agenda formativa. Tanmateix, l'efecte ha estat similar: reactivar un conflicte latent amb el Marroc, especialment sensible en un moment de relacions fràgils entre ambdós països.
Per això, la decisió de la princesa Leonor de mantenir la seva agenda sense evitar territoris sensibles és vista com un pas ferm en la seva preparació com a futura reina. A diferència d'altres membres de la Casa Reial, ella no ha evitat escenaris delicats, sinó que hi ha acudit amb discreció. Ho ha fet sense eclipsar el seu rol de cadet, però deixant clara la seva implicació amb totes les regions espanyoles.
Aquest tipus de gestos poden semblar menors, però en el protocol monàrquic estan carregats de significat. Optar per Ceuta en plena instrucció militar no és casual. La sobrietat, el respecte als protocols castrenses i l'absència de gestos polítics explícits reforcen la idea d'una monarquia moderna i propera.
La princesa Leonor no necessita pronunciar discursos ni fer grans proclames. La seva decisió de ser-hi present ja és, en si mateixa, un missatge, que ha estat rebut amb entusiasme a Ceuta i amb recel a Rabat. I, potser, aquest contrast sigui una mostra clara de la seva capacitat per representar Espanya des d'una visió unitària i ferma.