Mentre el príncep Harry agitava les aigües des de la BBC, a Londres el rei Carles III optava per un llenguatge més subtil, encara que no per això menys contundent. Tres dies després de les seves explosives declaracions del duc de Sussex, el monarca va reaparèixer al balcó del Palau de Buckingham acompanyat del nucli dur dels Windsor.
Sense paraules, però amb un missatge clar
No hi va haver discursos ni gestos dramàtics, només una imatge sòlida. Carles III, la reina Camila, els prínceps de Gal·les, els seus fills i altres membres de la família reial, tots ferms, tots alineats. L'ocasió va ser la desfilada del Dia de la Victòria, però el context va transformar l'escena en una declaració d'intencions.
Segons s'ha interpretat, aquesta aparició col·lectiva ha estat llegida com una resposta directa al fill menor de Carles III. Una forma de reforçar la idea que, malgrat tot, la institució es manté unida. La reialesa britànica no improvisa: cada aparició pública està mesurada.
Una posada en escena que reforça la corona
Aquesta, en particular, ha estat entesa com una maniobra estratègica per tornar l'atenció al símbol d'unitat que representa la família. En contrast amb les recents paraules del príncep Harry, l'escena buscava exhibir cohesió i fermesa institucional. El comportament dels Windsor va ser calmat i va destacar un gest de la princesa Anna.
En veure el seu germà Carles III lleugerament desorientat, li va tocar l'espatlla suaument per avisar-lo que s'havia de col·locar al seu lloc abans que comencés l'himne nacional. Per a molts, aquest petit acte ha simbolitzat no només cura entre germans, sinó també el suport discret, però constant que es dona entre els membres de la reialesa. En dies marcats per la pressió mediàtica, aquest tipus de gestos pesen més del que sembla.
Els petits Windsor també envien senyals
Els fills dels prínceps de Gal·les, George, Charlotte i Louis, també van jugar el seu paper. En particular, el més petit va tornar a robar-se l'atenció. Durant l'himne, Louis va notar que el seu germà George tenia les mans entrellaçades: sense dubtar-ho, li va donar un lleu toc per corregir la seva postura.
Al llarg de l'acte, Louis també es va deixar veure juganer, tocant les aiguillettes daurades de l'uniforme del seu pare o estenent les mans per sentir les primeres gotes de pluja. Moments que, lluny de restar serietat, humanitzen la família davant els ulls del públic. El tancament de la jornada va venir amb una exhibició aèria aplaudida per tots els presents.
Una escena pensada per deixar empremta, no només en el calendari institucional, sinó també en el pols mediàtic dels Windsor. Mentre el príncep Harry segueix intentant acostar-se des de la distància, Carles III respon amb una altra estratègia: la del silenci solemne i la imatge de poder.