La infanta Sofia està en boca de tothom per una qüestió que ha passat desapercebuda per a molts fins ara. A diferència de la seva germana, la princesa Leonor, Sofia no llueix les exclusives joies de la família. El motiu, segons l'experta en protocol María José Gómez i Verdú, és una norma històrica que la deixa fora d'aquest llegat: "No pot fer servir les joies de passar"
Aquesta afirmació ha obert un debat interessant sobre les regles que encara regeixen la vida de les dones dins de la Família Reial. Fins a quin punt condiciona el títol l'accés a privilegis com les joies dinàstiques? I quines altres limitacions afronta Sofia per no ser l'hereva?
La norma històrica de la Família Reial que impedeix a la infanta Sofia fer servir el joier reial
La infanta Sofia ha començat a tenir protagonisme públic els últims mesos. Amb 18 anys acabats de fer, ja ha presidit actes en solitari i ha acompanyat la seva germana en diversos compromisos. Però, tot i aquests avenços, les normes són clares: el joier reial li està vetat.
La revista Lecturas ha consultat Gómez i Verdú, qui ha confirmat el que molts sospitaven. "El seu accés no serà al joier reial, reservat per a les reines i futures reines", ha explicat l'experta. Aquesta restricció no és un simple detall, sinó una línia clara que marca la jerarquia dins de la institució.
Des de fa anys, les joies de passar s'associen al poder simbòlic de la Corona. Es tracta d'un conjunt de peces úniques que la reina Victòria Eugènia va deixar com a patrimoni exclusiu per a la reina i l'hereva. Aquest llegat, custodiat amb zel per la institució, forma part d'una tradició inqüestionable.
La reina Letícia, per exemple, ha utilitzat aquestes joies en múltiples ocasions oficials. Com el collaret de diamants que va lluir recentment en un acte d'Estat. No obstant això, i encara que les seves filles ja han començat a tenir visibilitat institucional, no totes tenen accés a aquest simbolisme.
"La infanta Sofia, com a filla menor, no està cridada a ocupar el tron", aclareix Gómez i Verdú. "No pot, per tant, fer servir les joies de passar, aquest conjunt de peces excepcionals. Com la diadema Flor de Lis o el collaret de xatons, que la reina Victòria Eugènia va deixar com a patrimoni per a ús exclusiu de la consort i l'hereva al tron", explica.
Tot i que s'espera que la infanta Sofia continuï exercint funcions públiques, el seu paper serà sempre secundari respecte al de la princesa Leonor. L'accés a les joies dinàstiques no és només una qüestió d'estètica o tradició, sinó una manera subtil de subratllar qui encarna el futur de la Corona.
La diadema com a símbol institucional: podrà fer-la servir la infanta Sofia?
Un dels punts més interessants del protocol és l'ús de la diadema, una peça carregada de significat. Tot i que històricament reservada per a dones casades, actualment s'ha flexibilitzat el seu ús en algunes monarquies europees.
"En la tradició espanyola, igual que en altres cases reials, les diademes han estat reservades històricament per a dones casades", afirma Gómez i Verdú. No obstant això, els temps canvien, i la possibilitat de veure la princesa Leonor amb diadema abans de casar-se ja no és impensable.
I a Espanya? L'experta ha respost amb claredat: "La infanta Sofia, com a filla menor dels reis, no està cridada a ocupar el tron, però sí que representa. I representarà, cada vegada més, la institució. És aquí on la diadema pren significat: no com a simple ornament, sinó com un gest de pertinença institucional, un acte d'afirmació simbòlica del seu rol dins de la Casa Reial".
Per tant, tot i que no pugui lluir les joies de passar, no està descartat que la veiem, en un futur, fent servir una diadema en representació de la institució. La incògnita és quan i en quin context passarà.
La norma històrica del joier reial evidencia una vegada més les diferències entre la princesa Leonor i la infanta Sofia. Tot i que aquesta última representa la Corona, el seu accés a símbols clau com les joies de passar està vetat. En un context de canvis socials i d'imatge institucional, el protocol tradicional podria haver-se de replantejar més aviat que tard.