La família reial britànica ha estat observada de prop, generant especial atenció, la manera en què es desenvolupen les dinàmiques familiars. Les històries dels prínceps, amb els seus alts i baixos, han deixat un impacte profund en l'opinió pública. No obstant això, són les tensions no resoltes i els traumes ocults el que realment marca el rumb de les seves vides.
La història dels prínceps Guillem i Harry ha mostrat que les decisions de criança poden afectar les generacions futures de maneres impredictibles. Aquests secrets familiars, ocults a l'opinió pública, surten a la llum amb el pas del temps.
La infància de Guillem i Harry marcada per la tragèdia
Harry i Guillem, els fills del rei Carles III i la princesa Diana de Gal·les, no van tenir una infància convencional. La constant presència dels paparazzis i la tràgica pèrdua de la seva mare en un accident de trànsit van deixar cicatrius profundes. No obstant això, els problemes emocionals de Harry semblen tenir arrels més profundes que només la tragèdia que va viure en la seva joventut.
El príncep Harry ha parlat obertament sobre la manca de suport emocional que va patir durant la seva infància. Segons l'experta en Casa Reial Ingrid Seward, aquesta manca d'atenció emocional pot ser atribuïda directament al seu pare, el rei Carles III. En els seus documentals i llibres, Harry ha expressat com la seva infància va estar marcada per l'absència d'una figura paternal sòlida, aprofundint els seus problemes personals.
Carles III i el seu tracte amb els fills
La criança de Harry i Guillem, encara que semblava similar en molts aspectes, va ser desigual. Carles III, en el seu intent d'acostar-se als seus fills, va optar per un enfocament indulgent, donant-los tot el material, però deixant de banda l'emocional. Seward considera que Carles III va ser “molt tou” amb Harry, contribuint a les seves dificultats emocionals.
La manera en què Carles III va tractar els seus fills va generar una diferència significativa entre ells. Guillem, com a hereu al tron, va haver de seguir estrictes normes, mentre que Harry gaudia de més llibertat. No obstant això, aquest tracte desigual va fer que Harry se sentís desplaçat, ja que mai podria assolir el mateix nivell que el seu germà.
La diferència en la criança entre ambdós germans, també es reflectia en l'àrea acadèmica. Harry tenia grans dificultats en els seus estudis, a més patia dislèxia, mentre que Guillem destacava en els estudis.
Les conseqüències del buit emocional
La manca de suport emocional i la diferència en la disciplina que Carles III va generar en els seus fills conseqüències duradores. Després de la mort de Lady Di, Harry es va sentir més vulnerable, la seva mare sempre el va tractar amb un afecte especial. Segons experts, la pressió de la reialesa i el tracte permissiu del seu pare no van permetre que els prínceps gestionessin adequadament les seves emocions, deixant-los cicatrius de per vida.
Avui, Carles III reflexiona sobre el seu rol com a pare i reconeix que li va faltar ser més ferm amb els seus fills. “Crec que Carles probablement lamenta no haver estat una mica més estricte, perquè podria haver-los donat a tots dos nens alguns límits més”. La criança que va oferir, encara que benintencionada, no va ser suficient per preparar els seus fills per a la vida en la monarquia.