Lolita Flores ha pres una decisió que ha sorprès els seus seguidors. Després del seu pas per Tu cara me suena, l'artista ha decidit centrar-se completament en la seva carrera com a actriu de teatre. Una revelació que ha causat enrenou en el món de l'espectacle.
En una entrevista concedida a El Correo, la filla de Lola Flores ha confessat que, encara que la música ha estat la seva vida, el teatre li està brindant “moltíssimes satisfaccions”. Amb gairebé 170 funcions del seu monòleg Poncia, basat en La casa de Bernarda Alba, Lolita Flores se sent plena i satisfeta.
Per aquest motiu, ella ha anunciat que deixarà la música. Què ha portat la cantant a prendre aquesta complicada decisió? Com ha estat la seva experiència en el teatre i en programes televisius com Tu cara me suena?
La decisió de Lolita Flores de deixar la música
Lolita recorda com el seu pare li va impedir acceptar papers al cinema durant la dècada del destape. “Em van oferir guions, però el meu pare no em va deixar acceptar-los perquè em demanaven despullar-me”, comenta. Així, va optar per la música, un camí que va recórrer amb èxit, però que avui sent llunyà.
Des dels seus inicis a la dècada dels 70, Lolita ha estat lligada a la música. No obstant això, avui la seva relació amb aquesta indústria ha canviat dràsticament. “No tinc ni casa de discos, i estic allunyada perquè un dia vaig decidir que no em compensava”, confessa.
El seu estil flamenc-pop, que en el seu moment va marcar una època, no encaixa amb les tendències actuals, cosa que l'ha portat a replantejar-se la seva carrera. “El tipus de música que jo faig no és el que es porta ara”, confessa Lolita.
Malgrat que la seva veu continua sent reconeguda i admirada, la seva decisió d'apartar-se del món discogràfic és ferma. “Estic feliç fent teatre”, afirma amb convicció. El seu públic l'ha seguit en aquesta transició, demostrant que el seu talent transcendeix la música.
La seva incursió en el món del teatre
Lolita Flores s'ha guanyat un lloc destacat en el teatre espanyol. Després de guanyar un Goya el 2002 pel seu paper a Rencor, l'artista s'ha lliurat en cos i ànima a les taules. Obres com Sofocos, La asamblea de mujeres, Fedra i La plaça del diamant han consolidat el seu prestigi.
En aquesta última, va enfrontar en solitari una obra complexa i va aconseguir una actuació memorable. Actualment, amb Poncia, s'enfronta a un altre desafiament: “No és preparació mental, és saber-te bé el text i entendre'l”, explica.
Lolita Flores confessa que Lorca sempre va estar present en la seva vida, gràcies a la seva mare, Lola Flores, qui li llegia els seus poemes i obres. “Qui m'havia de dir que algun dia podria posar en la meva boca paraules de Lorca. La meva mare em llegia els seus poemes i les seves obres de teatre, és un honor molt gran”, afirma emocionada.
A més, l'actriu destaca la complexitat d'enfrontar un monòleg sola a escena, però assegura que la seva experiència li permet improvisar si és necessari. “Porto gairebé 170 funcions, tinc gravada a Poncia a la meva pell. I si alguna vegada em quedo en blanc, que pot passar, m'ho invento”, revela entre rialles.
La seva participació en programes de televisió
Encara que el teatre és ara la seva prioritat, Lolita Flores no ha deixat de banda la televisió. El seu paper com a jurat a Tu cara me suena l'ha mantingut en contacte amb el públic, mostrant el seu carisma i espontaneïtat. “Ric moltíssim, tinc uns companys fabulosos. Soc jo en cos i ànima. És casa meva”, assegura.
Recentment, també ha estat protagonista a Lo de Évole, on aquesta setmana podrem veure la seva entrevista. No obstant això, l'anterior va tractar sobre el seu ex, Juan y Medio, qui va reconèixer errors del passat.
“És de savis rectificar. M'ha agradat escoltar-lo no només pel que pensa de mi, sinó perquè és un home que parla amb coherència i respecte”, afirma amb maduresa emocional.
Lolita Flores ha pres una decisió valenta en deixar la música i apostar pel teatre, on està trobant una nova faceta professional. Malgrat el seu distanciament dels escenaris musicals, continua connectant amb el públic a través de Tu cara me suena i el teatre. Serà aquest un adeu definitiu a la música o una pausa temporal?