La sorpresa ha sacsejat els seguidors de Pasapalabra. Rosa, la concursant gallec-argentina que s'ha convertit en una de les favorites del públic, ha fet una confessió inesperada a Pasapalabra. I no té a veure amb el 'rosco' ni amb el seu rendiment en el programa, va molt més enllà, Rosa ha confessat que: "Vull sentir que he donat el màxim".
Des de la seva primera aparició al plató, Rosa ha destacat per la seva temprança, per la seva dolçor i per aquesta determinació silenciosa que encomana respecte. Rosa ha aconseguit una cosa difícil: guanyar-se l'afecte de tota Espanya i és que la jove ho ha fet amb el seu gran carisma i professionalitat.
No obstant això, el seu viatge no ha estat senzill i tampoc improvisat. Rosa ha deixat en pausa la seva vida professional. Ensenya espanyol i anglès, i ha decidit apartar-se de les seves classes per lliurar-se completament al concurs.
Rosa ha pausat la seva vida per continuar concursant a Pasapalabra
"És una oportunitat que tens a la vida, llavors vull sentir que he donat el màxim", explica la mateixa Rosa amb serenitat. La seva preparació és meticulosa, rigorosa i una autèntica disciplina de vida.
"Des que em llevo, tot el dia mentalment estàs allà intentant absorbir", diu. El seu dia a dia és exigent, gairebé militar, estudia, repassa, memoritza i també camina. "Surto pels matins i em passo un parell d'hores caminant per la muntanya", revela.
Però la seva informació no es limita al sacrifici personal, va més enllà de l'esforç. Rosa ha volgut obrir un debat, un que, segons ella, encara no s'ha abordat prou. El de la representació femenina en concursos com Pasapalabra.
"Hi ha poques i, potser quan estàs del costat del que està constantment representat, no ets conscient de com és d'important aquesta representació", ha afirmat Rosa amb franquesa.
Rosa ha sorprès el públic de Pasapalabra després de la seva inesperada confessió en el concurs
Amb aquestes paraules, Rosa posa sobre la taula una realitat que, per a molts, passa desapercebuda. La bretxa de gènere continua present. La seva participació no és només un èxit personal, sinó també una manera de visibilitzar altres dones, de dir: aquí som.
I és que ningú no imaginava que Rosa hagués de renunciar a tant per ser allà, no ho veu com un càstig, al contrari. S'entrena amb il·lusió, amb alegria. Rosa somia amb assolir el pot, però, per damunt de tot, vol deixar empremta i ho està aconseguint.