El Papa Francesc ha mort a l'edat de 88 anys, segons ha confirmat el Vaticà amb un comunicat oficial. La seva mort es produeix després de diversos mesos de complicacions de salut, cosa que havia generat una creixent preocupació dins de l'Església catòlica i entre els fidels de tot el món.
La mort del pontífex marca un punt d'inflexió a l'Església catòlica
El comunicat emès per la Santa Seu ha confirmat la trista notícia amb un missatge solemne.
Mostres de condolença se segueixen succeint per part de líders religiosos, caps d'Estat i fidels que han seguit de prop el seu pontificat. El Vaticà ha anunciat que els preparatius per al seu funeral ja estan en marxa, seguint el protocol establert per a l'acomiadament d'un pontífex. S'espera que en les pròximes hores es doni a conèixer la data i els detalls de les exèquies, que reuniran milers de persones en un últim homenatge al Papa.
Un deteriorament progressiu que preocupava el Vaticà
En els últims anys, la salut del Papa Francesc havia estat motiu d'especulació. El 2021, va ser sotmès a una cirurgia de còlon i, des de llavors, el seu estat físic ha estat objecte de constant observació. En els últims mesos, la seva mobilitat s'havia vist afectada, obligant-lo a usar cadira de rodes en diverses aparicions públiques.
Malgrat els seus intents per mantenir la seva agenda, les creixents dificultats respiratòries, derivades d'una infecció pulmonar, van fer que el seu estat de salut es deteriorés encara més. La seva fràgil condició va portar que es cancel·lessin alguns compromisos internacionals, cosa que va incrementar les preocupacions sobre la seva capacitat per seguir liderant l'Església.
En les seves últimes aparicions, es va poder veure el Papa Francesc visiblement debilitat, però encara compromès amb la seva tasca pastoral. No obstant això, els rumors sobre una possible renúncia, com va fer el seu predecessor Benet XVI, mai van arribar a concretar-se.
Un pontificat marcat per la reforma i la controvèrsia
Jorge Mario Bergoglio va assumir el papat el 13 de març de 2013, convertint-se en el primer pontífex llatinoamericà de la història. Des de la seva arribada al Vaticà, va imprimir un estil més proper i reformista, allunyant-se de la imatge tradicionalista dels seus predecessors.
El Papa Francesc va apostar per una Església més inclusiva, va advocar per la defensa dels migrants, la lluita contra el canvi climàtic i la modernització d'algunes doctrines. El pontífex també va prendre mesures per abordar l'escàndol d'abusos sexuals dins de l'Església, encara que alguns sectors van considerar insuficients els seus esforços.
Durant el seu pontificat, va intentar aixecar ponts amb sectors històricament allunyats del catolicisme, com la comunitat LGBTQ+. La seva posició al respecte li va valer tant elogis, com crítiques des dels sectors més conservadors de l'Església.
El repte del futur i l'elecció d'un nou papa
Amb la mort del Papa Francesc, el Vaticà s'enfronta ara a un període d'incertesa. S'obre la cursa per la successió al Col·legi Cardenalici mitjançant un Conclave. En aquest esdeveniment, 120 cardenals menors de 80 anys votarien a la Capella Sixtina fins a assolir una majoria de dos terços.
Entre els principals candidats a succeir-lo destaquen Luis Antonio Tagle (Filipines), Pietro Parolin (Itàlia) o Peter Turkson (Ghana). També sonen, encara que amb menys opcions, Matteo Zuppi (Itàlia), Willem Eijk (Països Baixos), Peter Erdő (Hongria) i Raymond Leo Burke (Estats Units) cadascun amb diferents enfocaments pastorals i doctrinals.
L'impacte de la mort del Papa Francesc se sentirà no només en l'àmbit religiós, sinó també en el polític i social. Líders mundials, organitzacions humanitàries i fidels de tot el món han expressat el seu pesar per la pèrdua del Papa Francesc. Un Papa que, malgrat la polèmica que va envoltar alguns dels seus pronunciaments, deixa una empremta inesborrable en la història de l'Església catòlica.