Ana Rosa Quintana és bastant recelosa de la seva vida privada amb el seu marit, Juan Muñoz. Per això ha sorprès molt el que avui ha revelat al respecte en ple directe.
En El Programa de AR s'ha referit a ell. En concret, ha revelat si el trobaria a faltar en el cas que participés a Supervivientes. Així, ha manifestat que "si me'n vaig, al cap de quatre dies, no pots dir quin horror".

Ana Rosa Quintana veu Makoke plorar a Supervivientes pel seu xicot
En les últimes hores, Supervivientes ha fet protagonista a Makoke. I tot perquè la concursant no ha pogut evitar les llàgrimes en parlar del seu xicot, Gonzalo. En concret, ha revelat que el troba a faltar i que no pot suportar pensar que estaran molt de temps sense veure's.

Aquest moment de desolació per part de la malaguenya ha estat abordat a El programa de AR. Així, s'han emès les declaracions de la participant i la resposta que li ha donat Terelu. Aquesta no ha dubtat a retreure-li la seva actitud afirmant: "Per cinc dies, com si fossin un nadó, sou un llauna".
"Jo tinc una filla i no estic trista. Per què he d'estar trista? Si està en la p*** glòria. És que no puc amb això".

La inesperada confessió d'Ana Rosa Quintana sobre la seva parella, Juan Muñoz
Després de l'emissió del pertinent vídeo, Ana Rosa Quintana ha recolzat la postura de Campos. Això ha portat que Luis Pliego, col·laborador, li hagi preguntat si ella no trobaria a faltar el seu marit si se n'anés a Supervivientes.
La periodista, molt recelosa sempre de la seva vida privada, ha sorprès en respondre a aquesta qüestió. Així, de manera taxativa, ha dit que el trobaria a faltar, "però no ho diria". Al que ha afegit: "Si me'n vaig i estaré dos mesos, al cap de quatre dies no pots dir quin horror".

La confessió d'Ana Rosa ha generat diverses reaccions al plató. Alguns col·laboradors han mostrat sorpresa per la seva franquesa.
I altres han coincidit que, en situacions d'aïllament com les de Supervivientes, és natural trobar a faltar els éssers estimats. Però també és important mantenir la fortalesa emocional i no deixar-se portar per la nostàlgia en els primers dies.
Sigui com sigui, la situació de Makoke i la reflexió de Quintana evidencien la importància de ser fort a nivell mental en concursos de supervivència. I és que els participants s'enfronten no només a desafiaments físics, sinó també a situacions de duresa extrema que requereixen una gran resiliència. La capacitat de gestionar les emocions i mantenir la concentració en l'objectiu, per tant, és crucial per avançar en aquest tipus de competències.