Encara que el Papa Francisco no participarà aquest any en les celebracions de Setmana Santa, sí que ha volgut estar present d'una forma profundament simbòlica. El seu delicat estat de salut li ha impedit encapçalar les litúrgies del Dijous i el Divendres Sant. Tanmateix, això no ha estat obstacle perquè el pontífex fes un gest que passarà a la història.
Ahir, Dijous Sant, el Papa Francisco va fer una visita completament inesperada a un dels llocs més oblidats per la societat: la presó. Es va desplaçar fins a la presó de Regina Coeli, a Roma, per compartir el Dia de l'Amor Fraternal amb aquells que poques vegades reben gestos d'amor. Un acte que, per la seva càrrega emocional i simbòlica, ha commogut fins i tot aquells que no professen la fe catòlica.
El bonic gest del Papa Francisco que no ha passat desapercebut
El Papa Francisco no va poder realitzar el tradicional rentat de peus, com acostuma a fer cada any en aquestes dates. Tot i això, va decidir acostar-se fins a una reixa on desenes de presos esperaven amb ansietat la seva arribada. En veure'l, van començar a cridar, a plorar, a estendre les mans, com buscant un contacte humà que trenqués el seu aïllament.
I llavors, va ocórrer un dels moments més significatius de la jornada. Amb un gest pausat, però ple d'intenció, el Papa Francisco va llançar un petó cap als presos. Va ser un petó que va creuar els barrots, les distàncies i les barreres socials, convertint-se en un missatge d'inclusió i esperança.
El Papa Francisco estava visiblement fràgil, amb la veu trencada i dificultats de mobilitat. Però també transmetia serenitat i determinació. La seva presència, encara que breu, va ser profundament significativa per als interns, que van respondre enviant petons de tornada, entre llàgrimes i emocions contingudes.
Després d'aquest moment inicial, el pontífex es va reunir amb 70 reclusos que participen activament en les activitats de la capellania de la presó. Va ser una trobada íntima, en què la presó es va transformar en una mena de nou Cenacle.
“M'agrada fer cada any el que va fer Jesús el Dijous Sant: la rentada dels peus”, va confessar el Papa Francisco durant la seva intervenció. I va afegir: “Aquest any no puc fer-ho, però puc i vull estar a prop de vosaltres. Reso per vosaltres i per les vostres famílies”.
Les paraules van ser breus però carregades de significat, i van deixar clar que al Papa Francisco no el frena ni el seu delicat estat de salut. El seu gest d'acudir a la presó, encara convalescent, demostra el seu compromís amb els més marginats i amb aquells a qui ningú vol veure.
Des del Vaticà ja s'havia anunciat que Francisco no presidiria les celebracions litúrgiques per recomanació mèdica. Els problemes respiratoris derivats d'una pneumònia bilateral el mantenen en recuperació, i per això ha delegat les cerimònies en altres cardenals.
Tot i això, la seva decisió d'acudir personalment a la presó ha donat un nou sentit a la Setmana Santa d'aquest any. Davant el silenci litúrgic, el Papa Francisco ha optat per l'eloqüència d'un gest. No ha estat un acte oficial, però sí un dels més poderosos del seu pontificat.