Jorge Ponce, un dels rostres més visibles de La Revuelta, s'ha guanyat l'afecte del públic amb el seu estil directe i humor singular. Però fora dels focus, la seva història personal ha despertat interès, especialment pel lloc on va créixer. Es tracta de San Andrés, un barri obrer de Màlaga, a pocs passos de la platja, on bars tradicionals i esperit veïnal encara perduren.
Tot i que fa dues dècades que es va traslladar a Madrid, el barri malagueny on va passar els primers anys de vida continua marcant la seva identitat. Què té San Andrés que va forjar el caràcter de l'humorista? Com era aquell entorn que el va veure créixer i que, malgrat el temps, conserva una essència molt particular?
De San Andrés a La Revuelta: com els seus orígens van marcar el caràcter de Jorge Ponce
A La Revuelta, Jorge Ponce s'ha consolidat com una figura imprescindible. El seu sentit de l'humor, àcid però quotidià, connecta amb el públic precisament per la seva autenticitat. Una autenticitat que, segons molts, es forja a la infància i l'entorn social.
Crescut en un barri on la supervivència, l'humor i l'espontaneïtat són corrents, Ponce sembla haver absorbit aquesta essència per projectar-la a la pantalla. La manera com observa el món, la forma d'analitzar la quotidianitat amb ironia, troba ressò en aquest San Andrés que continua sent fidel a ell mateix.
No és estrany, doncs, que el creixent interès en la seva figura hagi portat preguntes sobre les seves arrels. En temps en què la televisió torna a mirar cap al que és humà i proper, la història de Jorge Ponce i el barri adquireix un nou valor.
La història de San Andrés, el barri malagueny de Jorge Ponce
Abans que l'èxit televisiu truqués a la seva porta, Jorge Ponce va ser un nen més entre els blocs d'habitatges del barri de San Andrés, a l'oest de Màlaga capital. Allà, entre carrers bulliciosos, veïns de tota la vida i bars sempre plens, va fer els primers passos un jove que, sense saber-ho, començava un camí cap a la televisió nacional.
San Andrés no és un poble en sentit estricte, sinó un barri amb ànima pròpia. La seva història es remunta a l'antic assentament de pescadors que ocupava la zona costanera abans de ser absorbida per l'expansió urbana.
San Andrés no sempre va ser un lloc amable. En els seus orígens, molts habitatges es trobaven tan a prop del mar que, en dies de fort onatge, les onades arribaven a colar-se per les portes. El creixement desordenat va portar problemes estructurals, agreujats per la manca de serveis bàsics i una postguerra que va deixar empremta.
Davant la precarietat, les autoritats locals van posar en marxa un pla de renovació urbana. Així va néixer, més cap a l'interior, l'anomenat Nou San Andrés, un conjunt de blocs construït als anys 70. El 1972, els aleshores prínceps, Joan Carles i Sofia, van visitar les obres, una fita que va marcar l'inici d'una nova etapa per al veïnat.
Però el barri també ha viscut episodis durs. El febrer de 2009, un tornado de categoria EF2 va causar estralls a San Andrés. Vents de fins a 220 quilòmetres per hora van arrasar habitatges, van danyar estructures i van deixar una vintena de ferits.
Va ser un dels tornados més intensos registrats en zones urbanes d'Espanya en els darrers 150 anys. Tanmateix, com en tantes altres ocasions, la comunitat va saber refer-se amb esforç i solidaritat.
L'ànima de San Andrés: bars, trens i memòria col·lectiva vora el mar
Més enllà de la seva història marcada pel reallotjament i els desastres naturals, San Andrés manté la identitat dels seus orígens. Carrers estrets, blocs alts i la presència constant de bars que funcionen com a centre social.
Un dels elements que connecta el vell San Andrés amb la seva versió moderna és el ferrocarril. Si en el primer hi havia l'estació del Perro, ja desapareguda, al Nou San Andrés s'alça l'estació de Victoria Kent, clau a la xarxa de Rodalies de Màlaga. Aquesta estació connecta amb destinacions com Fuengirola o Álora, sent un punt neuràlgic per al moviment diari de milers de persones.
La proximitat al mar continua sent un símbol. Tot i que els blocs actuals no es troben vora la platja, l'olor de sal, el vent i la tradició marinera persisteixen a l'atmosfera. És aquesta dualitat entre passat i present el que fa de San Andrés un lloc especial.
La història de Jorge Ponce no s'entén del tot sense conèixer San Andrés, aquell racó de Màlaga ple de bars, memòria i caràcter obrer. El barri que el va veure créixer continua bategant amb força a les seves arrels, donant-li autenticitat al seu humor. Serà precisament aquesta connexió amb el popular el que fa que conquisti cada nit l'audiència de La Revuelta?