El príncep Harry ha reviscut una de les etapes més dures de la seva vida després de l'aniversari del 64è aniversari de la seva mare, la princesa Diana. La recent polèmica sobre el documental de 2007, que va mostrar imatges sensibles de l'accident fatal, ha reobert ferides antigues que encara pesen en ell. Tot i que el seu germà Guillem va intentar aturar l'emissió, la difusió del programa va marcar profundament Harry i continua afectant-lo fins avui.
Quan Channel 4 va emetre el documental, Harry tenia 22 anys i es va enfrontar a la crua realitat de veure imatges relacionades amb la tràgica mort de la seva mare. Malgrat que les imatges van ser difuminades per preservar la dignitat, la duresa de l'escena va resultar impactant per a ell i la seva família. Des de llavors, aquest moment s'ha convertit en un record dolorós que Harry encara no ha aconseguit superar completament.
Per la seva banda, Guillem, amb 25 anys en aquell moment, va assumir un paper protector i va demanar al seu secretari privat que fes tot el possible per frenar l'emissió del documental. Tanmateix, els seus esforços van fracassar i la cadena va continuar amb l'emissió, causant un conflicte entre la família reial i els mitjans. Aquesta situació va posar en evidència el profund desig de protegir la memòria de Diana i, sobretot, el benestar emocional dels seus fills.
El príncep Harry s'enfronta novament al dolor de la pèrdua de Lady Di.
Harry ha mantingut una postura més reservada respecte al tema, però fonts properes confirmen que l'impacte emocional va ser significatiu. La recent reactivació del record coincideix amb un moment en què el príncep es troba particularment exposat i vulnerable davant la premsa. Per a ell, el documental continua sent un símbol de la invasió de la privacitat i el dolor personal que ha marcat la seva vida.
Les ferides que va deixar la mort de la seva mare continuen latents en el príncep Harry, el qual afronta amb dificultat la constant exposició de la seva història familiar. L'atenció mediàtica renovada sobre Diana ressorgeix com un pes emocional que no desapareix amb el temps. Per això, Harry manté una actitud protectora i reservada per evitar que el seu dolor torni a fer-se públic.
Lady Di en la memòria del príncep Harry: una ferida que no sana.
Malgrat les queixes i l'oposició, el regulador britànic Ofcom va avalar l'emissió, argumentant que el documental responia a un interès públic legítim. El canal va assegurar que es va respectar la memòria de Diana i es va evitar mostrar imatges explícites, però per a Harry i Guillem va ser una experiència traumàtica que va deixar cicatrius difícils de curar. L'aniversari del naixement de Lady Di ha servit perquè els mitjans recordin aquest capítol tan delicat.
Aquest episodi demostra com, fins i tot dècades després, les ferides d'aquella nit no han acabat de curar-se. Les decisions editorials preses aleshores continuen tenint ressò emocional en aquells que van viure la pèrdua des de dins. Per a Harry, aquella exposició ha estat una càrrega silenciosa que torna a fer mal cada vegada que es reactiva el record.