Dos joves posen a la imatge, una en primer pla amb cabell llis i expressió seriosa que és la infanta Sofia, i una altra al fons somrient amb els cabells solts i vestit blau clar, que és la princesa Leonor.

Una psicòloga assenyala la infanta Sofia, germana de Leonor: 'Té la síndrome de...'

L'experta ha determinat amb claredat el perfil psicològic de la filla menor dels reis Felip i Letícia

La infanta Sofia, germana petita de la princesa Leonor, ha començat a despertar un interès mediàtic creixent. La seva imatge més natural i espontània contrasta amb la de la seva germana, futura hereva al tron. I ha captat l'atenció no només del públic, sinó també d'experts que volen entendre la seva personalitat des d'una perspectiva psicològica.

Una d'elles és Lara Ferreiro, que ha fet un estudi en profunditat sobre la figura d'ella. Segons la seva anàlisi, la jove “té la síndrome de la nena perfecta”. A més, ha advertit que, en la seva evolució, també podria arribar a desenvolupar l'anomenat “síndrome de la segona”.

La reina Letícia, la infanta Sofia i Felip VI vestida elegantment en tons vermells i grisos somriu mentre està dreta davant d'una estructura de pedra antiga.
La infanta Sofia ha estat analitzada a fons per una psicòloga | Europa Press

L'infanta Sofia, germana de Leonor, pateix la síndrome de la nena perfecta

L'infanta Sofia cada cop desperta més curiositat i això ha fet que una psicòloga, Lara Ferreiro, l'hagi analitzada per a la revista Semana. En aquest estudi que ha dut a terme, ha deixat clar que la jove “té la síndrome de la nena perfecta”.

L'experta ha explicat que aquest és un patró de comportament molt exigent. Es manifesta quan una persona, generalment des d'edats primerenques, interioritza que ha de complir sempre amb les expectatives alienes. En aquest cas, es tracta del pes de néixer al si de la Casa Reial d'Espanya.

Segons la psicòloga, l'infanta Sofia ha crescut en un entorn on la imatge, el comportament i la responsabilitat són observats al detall. Això l'hauria portada a ser molt autoexigent. La seva necessitat de fer-ho tot bé i de no decebre hauria originat aquesta síndrome.

Tot i que comparteix aquesta situació amb Leonor, l'experta ha subratllat que en el seu cas hi ha un matís: no és l'hereva. Aquest fet, lluny d'alliberar-la completament de la pressió, li ha permès una certa llibertat emocional.

Ferreiro ha indicat que Sofia ha desenvolupat una personalitat més espontània i natural. A diferència de Leonor, que viu sota el focus constant del deure institucional, ella es mostra més propera, riallera i relaxada. Això suggereix que el seu entorn li ha permès un vincle més segur, menys afectat pel protocol.

La infanta Sofia somriu mentre està dreta a l'aire lliure amb un fons d'arbres i llum natural.
La infanta Sofia ha pogut ser una mica més lliure que Leonor | Casa Real

No obstant això, aquesta espontaneïtat no la lliura completament del desig de perfecció. De fet, la psicòloga apunta que l'infanta Sofia vol destacar per mèrits propis. La seva manera de comportar-se en actes públics reflecteix una voluntat ferma de representar bé el seu paper.

L'infanta Sofia podria desenvolupar una altra síndrome en el futur

Més enllà del perfeccionisme, Lara Ferreiro ha advertit que l'infanta Sofia podria tenir un risc futur: el desenvolupament del “síndrome de la segona”. Aquesta condició emocional es dona en persones que, per posició o jerarquia, senten que viuen a l'ombra d'un germà o figura més destacada. En aquest cas, la figura central és Leonor, princesa d'Astúries i futura reina d'Espanya.

Ella, en no ser l'hereva, podria arribar a sentir-se “l'altra”, “la menys visible” o fins i tot “la que sobra”. No es tracta d'una rivalitat entre germanes, sinó d'una sensació emocional interna que pot aparèixer fins i tot amb una bona relació entre elles.

Un grup de persones —que són la Família Reial Espanyola— observa atentament un home vestit amb roba tradicional que sosté un instrument musical davant d’una paret de pedra.
En un futur, la infanta Sofia podria sentir-se la segona | Instagram, @casareal.es

Aquesta síndrome pot derivar en baixa autoestima, necessitat constant de validació externa o dificultat per trobar un propòsit individual. Ferreiro emfatitza que, tot i que els reis han intentat donar visibilitat i protagonisme a Sofia quan correspon, l'estructura monàrquica tendeix a prioritzar qui està destinat a heretar el tron.

Una situació com aquesta podria provocar, en el futur, una mena de lluita interna per diferenciar-se de la seva germana. No seria estrany que la infanta busqui camins personals fora de la institució. Potser en l'àmbit acadèmic, cultural o fins i tot en causes socials, on pugui expressar la seva autenticitat i tenir un impacte propi.

A més, amb el seu imminent pas a la universitat, Sofia s'enfronta a un moment clau d'independència emocional. Aquest canvi d'etapa pot ajudar-la a definir millor la seva identitat. Però també pot despertar sentiments d'inseguretat si no compta amb les eines adequades per gestionar la pressió del seu cognom.