Els esdeveniments que reuneixen la reialesa britànica i líders internacionals sempre desperten una gran expectació. Recentment, el president de França, Emmanuel Macron, va fer una visita d'Estat al Regne Unit. Aquest tipus de visites solen ser una oportunitat per reforçar els llaços diplomàtics entre nacions.
En aquesta ocasió, Macron va fer una acció davant de Carles III que va cridar l'atenció tant dins com fora de l'esdeveniment. Al Banquet Reial de Windsor, el 8 de juliol, el president francès va estar al centre d'una controvèrsia. Mentre molts esperaven veure una representació exemplar de la diplomàcia, el que va passar va ser tot el contrari.
Les paraules de la incomoditat de Carles III i Camila
Durant la transmissió del Banquet Reial, els teleespectadors van ser testimonis d'una intervenció inusual. El presentador de notícies de GB, Patrick Christie, va interrompre el discurs de Macron.
"Intervindré perquè Emmanuel Macron no sembla considerar necessari parlar anglès". "Tot i que té fluïdesa en ambdues llengües", va comentar Christie en plena transmissió. La reacció del presentador va ser criticada i alguns convidats a la transmissió no van trigar a opinar sobre la situació.
Un assistent va assenyalar: "El rei va assentir, però era clar que no entenia", subratllant la incomoditat del monarca davant la situació. Un altre convidat va opinar sobre la manca de respecte implícita, dient: "Parlar una llengua estrangera davant del rei és com xiuxiuejar. Ens atreviríem a xiuxiuejar davant d'ell?"
Carles III: el reconeixement de la llengua
El que va passar no només és un problema de llengües, sinó que és un tema que va més enllà. En temps medievals, el francès va ser la llengua dominant a la cort anglesa, després de la invasió normanda. Aquesta part de la història va ser recordada pel mateix rei Carles III, que va utilitzar expressions en francès, recordant la rellevància històrica de la llengua francesa en l'aristocràcia britànica.
L'incident, encara que aparentment trivial, va tocar un tema delicat sobre les normes diplomàtiques i les llengües que les acompanyen. Mentre els britànics veuen l'anglès com la norma, molts francesos defensen la importància històrica de la seva llengua. Això va generar una barreja de reaccions, des de la indignació a França fins al desconcert al Regne Unit.