El Papa Francesc ha mort als 88 anys, marcant la fi d'una era de reformes i proximitat social a l'Església. Amb la seva mort, s'activa el complex Conclave vaticà, on 135 cardenals amb dret a vot decidiran qui serà el nou Papa entre una llista de perfils tan diversos com influents.
Entre ells figura una sorpresa per a molts: l'exarquebisbe de Granada, Antonio Cañizares Llovera, un nom menys mediàtic fora d'Espanya, però amb un pes significatiu dins del Col·legi Cardenalici. Podria emergir com a figura clau en una elecció dominada per tensions entre continuïtat i gir conservador?
Els candidats amb més opcions per ser el nou Papa
La pèrdua del Papa Francesc marca un punt d'inflexió espiritual i polític al Vaticà. El seu pontificat, marcat per una clara vocació reformista, va deixar empremta en temes com la inclusió de minories, l'obertura als divorciats i la sostenibilitat.
Ara, amb 1.300 milions de catòlics al món observant atentament, s'obre una elecció carregada de simbolisme. Quina Església vol el món? Una que continuï el camí iniciat per Francesc o una que torni a posicions més ortodoxes?
En total, hi ha 252 cardenals, però només els menors de 80 anys tenen dret a vot: 135 en aquest moment. Són ells qui decidiran qui liderarà l'Església catòlica en una etapa d'incertesa global.
Entre els més esmentats hi ha Matteo Zuppi, cardenal de Bolonya, molt proper a la línia de Francesc. Els seus gestos cap al col·lectiu LGTBI i el seu compromís social el fan favorit en sectors progressistes. No obstant això, no tots el veuen amb bons ulls: les seves postures generen resistència en les ales més conservadores del Vaticà.
A l'altre extrem hi ha Robert Sarah, de Guinea, veu ferma del catolicisme tradicionalista. El seu perfil promet una Església més rígida en el doctrinal. Ha qüestionat l'obertura als divorciats i a persones LGTBI, però conserva molt de respecte dins i fora d'Àfrica.
Juntament amb ells, Luis Tagle, filipí, destaca per la seva proximitat als joves i el seu tarannà conciliador. Va ser home de confiança de Francesc i té una visió internacional que podria connectar amb el moment actual. La seva ambigüitat teològica, però, aixeca dubtes en sectors conservadors.
Un altre nom clau és Pietro Parolin, actual secretari d'Estat del Vaticà. Polític i diplomàtic, és vist com un punt intermedi entre les dues grans corrents. Té experiència en relacions internacionals i no és aliè a polèmiques.
Des de Jerusalem sorgeix Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí, expert en diàleg interreligiós. Entre els moderats, destaca Péter Erdő, hongarès, que equilibra ortodòxia doctrinal i empatia pastoral.
Willem Eijk, cardenal neerlandès, introdueix un enfocament mèdic-teològic. Al nord d'Europa, Anders Arborelius, bisbe d'Estocolm, representa una figura serena i integradora.
Des d'Àsia també destaquen Charles Maung Bo (Birmània) i Malcolm Ranjith (Sri Lanka). El primer, dialogant i diplomàtic. El segon, conservador i poliglot, amb vincles amb el Papa Benet XVI, cosa que li dona força entre sectors tradicionalistes.
El famós exarquebisbe de Granada: un nom que podria tenir pes en la votació
Enmig d'aquests noms, hi ha una figura espanyola que no apareix en les travesses, però que estarà present en la votació: Antonio Cañizares Llovera. Amb 79 anys i una llarga carrera eclesiàstica, és un dels cinc cardenals espanyols amb dret a vot.
El seu pas per l'arxidiòcesi de Granada, entre 1996 i 2002, va marcar una etapa de consolidació pastoral a Andalusia. Abans, havia estat arquebisbe d'Àvila i, després, va passar per Toledo i València, fins a retirar-se el 2022.
Cañizares Llovera va ser prefecte de la Congregació per al Culte Diví, un càrrec vaticà equivalent a ministre, designat per Benet XVI. També va ser vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nascut el 1945 a València, va estudiar a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on es va doctorar en Teologia. La seva trajectòria acadèmica s'entrellaça amb la seva vocació pastoral. Ha estat professor, director i referent doctrinal a Espanya, a més de representant internacional.
Va ser creat cardenal el 2006 i és una de les figures més reconegudes dins de l'ala conservadora de l'Església espanyola. El seu perfil doctrinal ferm i el seu coneixement de la Cúria romana el converteixen en un actor rellevant, encara que el seu nom no soni als mitjans.
La pèrdua del Papa Francesc ha activat un nou escenari al Vaticà, on l'arquebisbe de Granada figura entre els electors del pròxim Papa. En un moment clau per a l'Església, els noms que sonen reflecteixen tensions entre obertura i tradició. Serà el successor de Francesc fidel al seu llegat o marcarà un nou rumb per al catolicisme mundial?