El plató de Espejo Público ha viscut un moment de tensió palpable que ha deixat els presents en un silenci total. El motiu va ser la decisió de Gonzalo Miró de confrontar en directe a Mariló Montero durant un debat sobre la situació del municipi de Cazorla. La lectura que Mariló va fer sobre aquest dramàtic succés no va agradar gens a Gonzalo, desencadenant un debat en viu que va pujar de to ràpidament.
Des del plató, Mariló Montero semblava tenir una solució simplista que no trigaria a encendre la metxa de la polèmica amb el seu company Gonzalo Miró. Què va ser exactament el que va desfermar aquest cara a cara? I per què Gonzalo Miró no va poder quedar-se callat?
Silenci total a Espejo Público després del cara a cara de Gonzalo Miró i Mariló Montero
La tensió s'acumulava des del primer moment. En plena emissió de Espejo Público, es donava pas a una connexió en directe amb l'alcalde de Cazorla, que explicava la situació límit que viuen els seus veïns.
Després del tancament de l'únic centre de salut del poble, els habitants del municipi han de desplaçar-se més de dos quilòmetres. A més, han de fer-ho per una via sense voral i un camí agrícola per poder rebre atenció mèdica.
Durant la connexió, desenes de veïns mostraven pancartes exigint una solució. El testimoni de l'alcalde, visiblement preocupat, descrivia una realitat molt allunyada del que se sol veure als platós.
Però Mariló Montero no va trigar a donar la seva particular interpretació del problema. "Tampoc és tan complicat buscar un autobús", va deixar anar davant la sorpresa generalitzada. El seu comentari va marcar l'inici de la topada.
I és que, lluny de deixar passar el comentari, Gonzalo Miró va reaccionar amb contundència. El seu rostre es va tornar seriós i el seu to, visiblement molest. "Crec que carregar-se la sanitat pública és més important que posar un autobús", va dir taxatiu, mirant directament a la seva companya.
En aquell moment, un silenci total i una mica incòmode es va apoderar de tot el plató. Les seves paraules no eren una simple opinió: eren una denúncia clara del que ell considerava el veritable problema.
Mariló, que fins aleshores mantenia una postura tranquil·la, va respondre sense dubtar. "Bé, si han d'atendre els pacients avui, que els posin un autobús a l'hospital", va afegir. La tensió no només no va baixar, sinó que es va incrementar amb cada rèplica.
Gonzalo no va deixar passar l'oportunitat per aprofundir: "Sí, però tot forma part d'un pla centrat en desmantellar la sanitat pública. Centra't, és carregar-se la sanitat primària per col·lapsar altres hospitals. Està molt bé fer responsable l'alcalde per posar un autobús".
Mariló va intentar treure ferro a l'assumpte, gairebé amb menyspreu: "Això és generalitzar el problema". Però l'espurna ja havia pres, i tots ho notaven. Hi havia una ferida oberta en l'anàlisi de la realitat social i política que ambdós interpretaven de manera completament oposada.
En un intent per reconduir la conversa, la periodista va llançar una pregunta carregada d'ironia: "Has passat mala nit, Gonzalo? No has dormit bé?". El tertulià, lluny d'entrar al joc, va respondre amb sorna: "Jo perfecte, 16 hores de cop".
Aquesta resposta va ser rebuda amb una barreja de rialles nervioses i mirades creuades. L'ambient seguia enrarit, ja que, no hi havia crits, però sí una tensió que es palpava en l'aire. I, el més cridaner: ningú de l'equip tècnic ni de la resta de tertulians va intervenir per calmar les aigües.
No hi ha dubte que el que s'ha viscut a Espejo Público no ha estat un simple desacord televisiu: ha estat una col·lisió de perspectives sobre un problema social. Gonzalo Miró, en la seva confrontació amb Mariló Montero, ha posat sobre la taula una crítica directa al deteriorament de la sanitat pública.