Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Les 5 raons per no tenir sexe

Tot i que costi de creure, les relacions sexuals poden presentar alguns inconvenients
Les relacions sexuals poden presentar alguns inconvenients.   | Flickr

 

Els contactes sexuals són, sense cap mena de dubte, una font d’estímuls agradables, d’autoconeixement, de plaers variats i unes activitats que, gràcies a l’alliberament de serotonina, oxitocina i dopamina, contribueixen a un millor benestar i a reforçar l’amor propi de les persones.

 

Ara bé, en algunes ocasions el sexe pot transformar-se en el nostre pitjor enemic, en una «tasca» que es vincula a un nivell d’autoestima baix, sia com a causa o com a conseqüència d’aquesta activitat.

Els 5 instants en què les relacions sexuals poden debilitar-te l’autoestima

1. Sexe en la infidelitat

El primer moment és el que ha despertat més debats des de l’establiment de la monogàmia en moltes societats. Des de les teories de Sternberg, que parla del triangle de l’amor erigit sobre les bases de compromís-intimitat-passió, s’indica que una parella on es donin aquests tres elements no hauria d’experimentar mancances que l’empenyessin a intentar trobar sensacions i vivències íntimes amb algú altre.

 

La infidelitat és quelcom que es vol amagar, que se surt dels límits establerts en un pacte anterior, que ataca el confiament de la parella i, per descomptat, que desencadena un sentiment de culpa —i ben sovint també angoixa i un sotrac per a l’amor propi— a l’hora d’adonar-te que estàs enganyant una persona estimada. Per aquest motiu, la teva pròpia concepció de tu mateix en surt perjudicada quan t’adones que no posseeixes qualitats com l’empatia, l’honestedat, la rectitud i la fidelitat.

 

 

2. Sexe per obtenir reconeixement social

L’autoestima social ajuda a segregar endorfina i dopamina. Per això, un estímul molt poderós sol ser actuar per tal que la gent et consideri una persona exitosa, amb poder i triomfadora. Molta gent fa servir l’èxit en l’àmbit del sexe com a mètode per obtenir reconeixement i pujar els seus nivells d’autoestima social.

 

A més, en aquestes circumstàncies té lloc una «cosificació» del company o companya sexual, perquè només esdevé una xifra, un mitjà a través del qual busca mantenir-se a dalt de tot de la piràmide social que veu l’èxit sexual com una proesa.

 

Tot i que aquesta valoració contribueix a reforçar l’amor propi, també té inconvenients: s’està bastint una autoestima que se centra en una avaluació de l’exterior, i s’està desenvolupant una identitat social i sexual que està condicionada a aquesta valoració. Això vol dir que, més que parlar d’autoestima, hauríem de dir «altraestima», un valor molt fràgil que ens manté atrapats en les opinions i les expectatives dels altres, fent que haguem de renunciar a la nostra identitat sexual pròpia com a tal.

 

Cal destacar també que l’autoestima o amor propi de l’individu compta amb una dimensió sexual que la defineix com el nivell d’autoconfiança que sent en l’àmbit del sexe i les relacions sexuals.

 

3. Sexe per cridar l’atenció

En el punt anterior hem esmentat les persones que mantenen relacions sexuals amb la intenció d’obtenir reconeixement per part d’un grup, i ara ens centrarem en els individus que tenen importants mancances afectives i que han assimilat, a través de l’experiència, que moltes vegades aconsegueixen l’afecte que els falta —encara que això pugui no durar gaire—  moments abans de mantenir relacions sexuals, durant el sexe o després de la pràctica.

 

Això sovint es produeix en situacions en què l’autoestima és feble, els cercles socials són molt reduïts o les habilitats socials de la persona són baixes i els suposen dificultats a l’hora de reclamar l’afecte que necessiten. Per això, amb l’objectiu d’omplir aquests buits afectius, tenen sexe a canvi d’uns instants d’atenció o afecció.

 

Aquest cas és un dels més delicats, perquè l’individu en qüestió ha de ser capaç d’aprendre, quan li calgui, a requerir l’afecte dels altres, a comportar-se amb més assertivitat per obtenir més respecte i, sobretot, a estimar-se i tenir millor consideració de si mateix. En aquests casos, en concret, el perfil de persones que tenen sexe per intentar resoldre les mancances afectives que tenen sol ser el que té més tendència a esdevenir una altra «xifra» dins les relacions dels perfils que busquen reforçar l’autoestima social mitjançant el sexe.

 

 

Les cinc raons per no tenir sexe. | Cedida

4. Sexe per addicció

Com en el cas de qualsevol altra addicció, sempre que acabes cedint a la cosa o actitud a la qual t’has enganxat la teva autoestima pateix una forta sotragada i t’envaeix una angoixant sensació de culpa i de buit interior. A banda, encara que no se’n té gaire consciència, la persona hipersexual o addicta al sexe té una sensibilització molt alta que no la fa gaudir gairebé gens.

 

Aquesta addicció, a més a més, es classifica dins el grup d’addiccions comportamentals —com també ho fan les addicions a les noves tecnologies, a la feina o als esports extrems. En aquests casos, no s’està enganxat a una substància en el sentit estricte del terme, sinó a les substàncies produïdes al cervell quan es du a terme aquesta activitat.

 

A banda, com en qualsevol altra addicció, en aquests casos també es produeix una dependència a nivell psíquic, un increment de la tolerància i, finalment, la síndrome d’abstinència. Així doncs, mantenir relacions sexuals de manera compulsiva li arrabassa del tot el seu cantó més plaent. 

 

Totes les addiccions comportamentals o de conducta es vinculen amb un autocontrol feble,  i no només a nivell conductual sinó també en l’àmbit emocional.

 

5. Sexe per eludir els conflictes

Aquest punt també està vinculat amb les parelles. Qualsevol parella té problemes, i no n’hi ha cap que no en tingui mai. Cal ser-ne conscients per teixir una relació sentimental saludable. A banda d’això, alguns problemes de parella poden arribar a ser tan complicats que els implicats en algunes ocasions poden sentir-se incapaços de resoldre’ls, tot i que el problema irresolt pugui transformar-se en un polvorí.

 

Un gran nombre de parelles conceben —de manera errònia— que les relacions sexuals són un pegat perfecte per tal de camuflar aquests problemes i acaben les baralles amb un contacte sexual. Com si aquest contacte, amb el seu plaer, fos una solució màgica per eliminar qualsevol discrepància. Així, amb una visió conductista, fan que el sexe passi a formar part del seu mètode per resoldre els problemes.

 

A mitjà i a llarg termini, aquest fet té una repercussió negativa en el nostre amor propi, perquè el problema irresolt anirà apareixent repetidament al llarg de la nostra relació i es pot transformar en un fet que afecti de manera directa el nostre autoconcepte.

 

En una gran quantitat d’ocasions, la teràpia de parella pot ser molt beneficiosa per tal de fer que les parelles estableixin una comunicació més fructífera i satisfactòria.