rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Carl Tanzler, l’home que es va fer famós per un sinistre cas de necrofília

Un succés macabre que mostra les atrocitats que poden cometre les persones

Carl Tanzler i al seva difunta dona | Cedida

 

Hi ha ben pocs casos de necrofília —aquell fenomen que consisteix a sentir atracció pels morts— que hagin arribat a ser tan coneguts com el d’en Carl Tanzler, un home que va dur a l’extrem l’obsessió que sentia per la seva dona i que va commocionar l’opinió pública mundial.

 

 

Aquest home de nacionalitat alemanya establert als Estats Units que més endavant seria conegut pel nom de Carl von Cosel va anar molt lluny: va desenterrar les restes de la seva difunta dona a qui, paradoxalment, considerava «la dona de la seva vida», per seguir-hi mantenint relacions sexuals.

 

  

Però, més concretament, què és la necrofília?

També coneguda amb la denominació de ‘necrosexualitat’, la necrofília és una mena de perversió sexual que causa excitació a través de l’evocació mental, la contemplació, el contacte o, fins i tot, la mutilació d’un cos sense vida.

 

Mantenir actes sexuals amb cadàvers és una conducta que és punible amb penes de presó perquè se sobreentén que, d’haver viscut, el difunt o difunta no hauria donat el seu permís per establir aquella relació. A més, és un fet que la societat considera com a inadmissible.

 

El conegut cas de necrofília de Carl Tanzler

A principis del segle XX el radiòleg alemany Carl Tanzler va establir-se als Estats Units, com tants altres immigrants, a la recerca d’un avenir més pròsper en una terra que es dibuixava a l’horitzó com un indret ple d’oportunitats.  

  

 

 

En un principi, Tanzler va instal·lar-se amb la seva muller i dues filles a Zephyrillis, una ciutat que pertany al comtat de Pasco, a Florida. No obstant això, poc després va marxar tot sol prop de Miami, a l’illa de Key West, on va llogar un aparell de raigs X de l’Hospital de la Marina dels Estats Units i on va canviar-se el nom pel de Carl von Cosel.


L’any 1930, quan l’home tenia poc més de 50 anys, la seva vida va fer un gir inesperat. Va tenir una aventura amb una pacient, la María Elena Milagro de Hoyos, que tenia tuberculosi i va anar a l’hospital perquè la seva mare l’hi va portar amb l’esperança de trobar un tractament per a la malaltia. 


Quan era un nen, Tanzler havia tingut visions de la dona de la seva vida

Durant la seva infantesa a Alemanya, Tanzler havia afirmat que, en visions, se li havia aparegut una dona d’aspecte exòtic que creia que era la dona de la seva vida. Uns anys més endavant, va conèixer la seva pacient María Elena, una dona de nacionalitat cubana que tenia 21 anys, i va pensar immediatament que era el seu amor de veritat, la persona que se li havia aparegut a través de visions quan només era un nen.


Tanzler va sentir un enamorament sobtat i, malgrat que no tenia prou coneixements per intentar proporcionar-li un tractament per a la malaltia i que era una patologia molt difícil de curar, va decidir tractar-la des de la casa dels pares de la cubana.

 

María, en una imatge d'arxiu | Cedida

 

Tot i els esforços per intentar salvar-la, l’estat de salut de la jove va empitjorar fins que va acabar morint el 25 d’octubre de l’any 1931. Després del decés de la noia el metge alemany, amb el consentiment dels pares d’aquesta, va pagar-ne l’enterrament i li va construir un mausoleu al cementiri de l’illa de Key West per honrar-ne la memòria. A continuació, durant un any i mig sencer, va visitar la tomba de la noia cada nit. 


Una fixació que acaba en l’exhumació del cos

La dèria que Tanzler sentia per la María Elena ben aviat va transformar-se en una fixació sinistra. Més endavant, el metge alemany hauria explicat que l’esperit de la noia se li apareixia prop de la tomba, s’asseia, li cantava cançons en castellà i li demanava que se l’endugués amb ell. Així, després d’un temps sentint aquestes súpliques, l’abril de l’any 1933 va desenterrar-ne el cos i se’l va endur a casa, transportant-lo amb un carretó de joguina.


Un cop Tanzler ja tenia el cos de la dona a casa seva, com que va veure que s’havia anat descomponent amb el pas del temps, va treballar per conservar-lo de formes sorprenents: va decidir posar-li una perruca que duia sovint, va col·locar-li ulls de vidre, va enganxar-ne els ossos a través de diversos cables i penjadors, va canviar la carn podrida per tela de seda que havia tractat amb guix blanc i cera, va posar-li draps a les cavitats abdominals i al pit per donar-li més forma humana i, finalment, va ruixar les restes de la dona amb tones de perfum per tal d’amagar la pudor de descomposició. 
 

 

 

 

L’home va mantenir contactes sexuals amb el cos sense vida de la jove cubana

Tanzler es va passar molts dies i nits interactuant amb el cos, com si la María Elena fos viva. Hi ballava i també hi mantenia relacions de tipus sexual. Un temps després, van començar a córrer rumors del que estava passant. Aquests rumors es van anar estenent i van arribar a la família de la difunta.

 

Després de rebre les notícies del que podia estar passant la Florinda, germana de la María Elena, va decidir anar a casa de l’home. La sorpresa va ser immensa quan va descobrir-hi el cos de la jove cubana i, sense pensar-s’ho dues vegades, va trucar a la policia, que va detenir el peculiar doctor.

 

Tot aquest afer va acabar sent molt conegut i els mitjans de comunicació en van parlar extensament. Un cop l’home va ser detingut, es va tornar a enterrar el cadàver de la jove al cementiri perquè pogués descansar tranquil·la. Després de passar-se una bona temporada a la presó el doctor en va sortir i va escriure una autobiografia, que Fantastic Adventures va publicar.
 

🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

Comentaris