Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

EN DIRECTE

Es reprèn el judici de l'1-O al Tribunal Suprem

Catalunya, pionera en la caça de bruixes

Se les perseguia, interrogava, torturava i eliminava en mans de senyors, no de la Inquisició | Un «professional» les feia despullar-se i els tirava aigua beneïda, si a l'espatlla els sortia un senyal, la dona era acusada de ser-ho

Imatge d'arxiu que simula la situació. Foto: Google.

 

La bruixeria no només és un poder ocult, pocions, conjurs i morts sinó que va estar relacionada amb la por d'una gent que va haver de viure un temps fosc i de gana. El segle XVII, segons s'explica a la pàgina web del Govern, la religió tenia un paper molt important i la població desitjava trobar explicacions a les desgràcies de l'època. A Catalunya i Europa moltes dones van ser acusades de bruixes i, per aquest motiu, van ser interrogades i finalment, algunes, penjades i cremades a la foguera. Entre 1616 o 1622, al voltant de 400 dones catalanes van ser acusades de ser bruixes. Sempre s'ha cregut en l'existència d'individus amb poders sobrenaturals però va ser a principis del segle XVII quan es van realitzar la majoria de processos, en un context de crisi social, econòmica i religiosa.

 

Moltes dones eren acusades de fer pactes amb el dimoni per tal que aquest li atorgués poders sobrenaturals. Se citaven en reunions i realitzaven el ritual de la iniciació i passaven així a ser bruixes per complir amb el que van prometre, anar en contra del cristianisme i fer tot el mal possible. Alguns dels delictes dels quals se les acusava eren de fer mal mitjançant conjurs, amb la mirada o amb aliments i objectes embruixats i provocar accidents que afectessin els camperols. Els més temuts pels habitants eren els que estaven relacionats amb els fenòmens meteorològics —fer caure fortes pluges, gelades o boires. A diferència d'altres punts de l'Estat, a Catalunya no va ser la Inquisició qui va perseguir, interrogar, torturar i eliminar les bruixes sinó que ho van fer els mateixos senyors i tribunals locals. Se li encarregava a un caçador professional que determinés si una persona ho era o no. Per fer-ho, les despullava, els tirava aigua beneïda a l'esquena i si a l'espatlla sortia un senyal —la marca del dimoni— aquella dona era acusada. Un altre mètode era assenyalar les qui no tenien pél a les aixelles perquè consideraven que era un senyal «inequívoc» que havien utilitzat algun producte per volar. De fet, als interrogatoris se les torturava fins a aconseguir la confessió i quan es tenia, es penjaven.

 

Moltes dones que van morir penjades eren només curanderes o llevadores. No obstant això, la població creia en l'existència de bruixes i en el seu poder per fer el mal i es protegia beneint-se, pintant les finestres de color blau, posant creus a les portes, tenint pa sempre al calaix, rentant la roba interior en set fonts diferents, no deixant mai talls d'ungla o de cabell a terra, es posaven la camisa del revés o tocaven les campanes per evitar tempestes. En canvi, potser és difícil de veure que les bruixes fossin capaces de fer pactes amb el dimoni, transformar-se en animals o volar. Potser per això la bruixeria es pot definir com una barreja de ficció i realitat.