rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Decideix tenir al seu fill a casa, se li mor i una infermera li escriu una reflexiva carta

La carta adverteix sobre els riscos de practicar la medicina a casa
El petit va arribar mort. | Cedida.
 
 

Uns pares d'Argentina, concretament, Neuquén, no van sospesar la perillositat que pot comportar tenir un fill a casa, sense ajuda ni ningú experimentat al costat. No obstant això, donar a llum un bebè no és fàcil perquè les condicions d'un habitatge no són les òptimes per portar a una persona al món, i quan va arribar l'ambulància ja no hi havia res a fer pel petit bebè.

 

Per diners o no, ja que tenien recursos i la família els va voler dissuadir de fer-ho, van decidir tenir-lo a casa de totes maneres i encara que la iniciativa semblés tendra i innocent els pares estan acusats d'homicidi negligent. En arribar a l'hospital, amb el nen mort, una infermera que va presenciar els fets va escriure una carta que adverteix sobre els riscos de practicar la medicina a casa i que critica la negligència i falta de sentit comú segons upsocl.

 

«Moltes vegades he tingut ganes de plorar agafant-li la mà a una pacient. Però mai abans havia tingut ganes de plorar de ràbia i d'impotència en aquesta situació. Avui ha arribat a la meva guàrdia una mare amb el seu fill mort. Havia decidit tenir el part al seu domicili, encara que era el seu primer bebè i estava en podàlica (de cul). De família acomodada i instruïda, tots havien intentat dissuadir-la, sense èxit.

 

Les delinqüents que van acceptar dur a terme el treball de part al domicili, en veure's desbordades per la situació van cridar al SAME. I una ambulància la va anar a buscar, quan ja no hi havia més res a fer. Ni tan sols li van fer l'enllumenament (sortida de la placenta), el qual duem a terme aquí, en sala de parts, en condicions de antisèpsia, amb sèrum, medicació i instrumental quirúrgic.

 

Tots els que ens dediquem al noble art de guarir, volem que les coses surtin bé. Estudiem, ens formem i especialitzem, fem cursos d'actualització per garantir-los als nostres pacients la millor atenció. Encara que en el sistema públic no sempre comptem amb tots els recursos. Si et poso un sèrum, no t'estic faltant el respecte, estic impedint que si teniu una hemorràgia, entris en xoc hipovolèmic. Si et dono medicació, és perquè és necessària. Si et trenco la borsa, és perquè és important conèixer el color del líquid. Ens dóna informació de com està el bebè al ventre.

 

Si et dic que necessites una cesària, no és perquè «et vol treure de damunt ràpid». Jo aquí he d'estar 24 hores. És perquè intent, en el millor dels casos, evitar complicacions. En el pitjor, salvar la teva vida i la del teu bebè.

 

L'embaràs i el part són fets fisiològics, és cert. Però ràpidament, d'un moment a un altre, poden convertir-se en patològics i potencialment mortals. Comptar amb un hospital, amb equip entrenat, amb anestèsia, amb un quiròfan, és un privilegi. Privilegi que les nostres antecessores de segles passats no van poder gaudir. Durant segles les dones van morir de complicacions en l'embaràs i en el part. Elles no tenien l'oportunitat de triar.

 

El meu cos, el meu part, la meva decisió? No es tracta del teu cos: està el teu fill en el mitjà.

 

El meu part? No ets l'única protagonista, en realitat ets amb prou feines un personatge secundari, el protagonista és ell.

 

La teva decisió? No tens la formació per saber quan està en risc la teva vida ni la del teu bebè.

 

Primum non nocere. Primer no fer mal. Nosaltres ho sabem. Vosaltres també ho heu de saber».

🎁 Vols guanyar un lot de productes ECO? Participa ara al nostre sorteig!

Comentaris