TENS TELEGRAM?

Ara t'enviem les últimes hores al Telegram! Clica aquí!

La carta viral d'una mare que demana als seus fills que no vagin a la universitat

Les paraules de Cathy Brown han aixecat controvèrsia

La carta d'una mare, Cathy Brown, als seus fills sobre el seu futur universitari (o no) s'ha convertit en viral a les xarxes socials. Encara que també ha comportat crítiques, la seva opinió ha fet reflexionar a milers de persones:

 

«Petits meus, deixem alguna cosa clara. Em sabria greu que anéssiu a la universitat. De fet, hi ha una part de mi que espera qualsevol cosa menys això després de la secundària. Personalment, preferiria que agaféssiu una motxilla o féssiu autoestop fins a Sibèria, muntéssiu un negoci de sabons naturals, anéssiu de voluntaris a Haití... el que sigui. Us ho dic com a persona que va estar obsessionada amb ser la més intel·ligent. Potser és difícil d'imaginar ara, però en els meus temps era una desagradable que aconseguia superar les expectatives i es decebia profundament si rebia qualsevol cosa menys una A + i un estel daurat.

 

Vaig anar a la universitat, vaig aconseguir aquest títol, i us dic de primera mà que no importa una merda l'educació que vaig rebre pel que fa al meu potencial i valor per a la societat. Sou tres dels nens més brillants, bondadosos i apassionats que conec. També els tres majors trastos he hagut de criar, amb el vostre desig de qüestionar-ho tot (incloent-me a mi, cinquanta vegades al dia), i la vostra gran independència deixa clar que no em necessiteu tant —i no canviaria això per res del món—.

 

Desitjo que quan sigueu grans prengueu decisions conscients per conservar aquestes característiques. La idea que aneu a la universitat «perquè és el que toca» no m'agrada. [...] Sou més grans que això. Si us plau, observeu que les oportunitats per educar-vos a si mateixos són absolutament il·limitades.

 

Vaig anar a la universitat per fer feliços al meu pare i la meva mare, per fer-los sentir que van fer una bona feina criant una noia molt bona. Si us plau, no decidiu anar a la universitat perquè cregueu que em faria orgullosa o feliç. Ja estic orgullosa. Si voleu ser alguna cosa com ser metge o professor de primària, sí, hi haureu d'anar. I si voleu anar-hi només per l'experiència, aneu i proveu-ho. Mireu com funciona. No cal que ho feu. I si hi aneu, feu-ho només quan estigueu llestos i entusiasmats, sigui això als 18, 25 o 53.

 

El meu únic desig per la vostra educació és aquest:

 

Desitjo que feu coses aparentment irracionals però dutes endavant per la passió, com prendre un vol a Perú per mirar de trobar a aquella persona que vas conèixer per 15 minuts en una ruta de bicicleta i a qui no pots treure del teu cap. Espero que us trenquin el cor a mínim un cop perquè pugueu saber com és de gran i resilient. Espero que us adoneu que hi ha un milió de maneres de recolzar-vos financerament i que no us faci res el que pensin altres de les vostres opcions professionals. Si criar cabres o ser un comptador o vendre cocos a la platja d'Indonèsia us fa sentir feliços de llevar-vos cada dia per anar a treballar, endavant. [...]

 

Espero que conegueu moltes persones amb les que, en un primer minut, pensaríeu que no teniu res en comú. Espero que guanyeu molts diners i després els perdeu. I després descobriu com guanyar-ne de nou, però aquesta vegada sabent que encara que els diners fan les coses més fàcils, no és tan tot poderós com pensàveu que era.

 

Si podeu veritablement completar aquesta llista, fins i tot part d'aquesta llista, en els meus ulls sereu millors que el 95% de la gent que acaba en deutes universitaris per l'oportunitat d'un «millor» futur, un «millor» sou, un «millor »treball, més estabilitat, convencent-se a si mateixos que d'alguna manera són més intel·ligents que la resta de les persones que no van anar a la universitat. Si us pressioneu, si esteu constantment fora de la vostra zona de confort i gaudint cada experiència, bona o dolenta, com una experiència d'aprenentatge, si continueu qüestionant-ho tot (incluint-vos a vosaltres), si actueu amb bondat i consciència en tot el que feu, i si us guieu per aquest petit sentiment a dins que us deixa saber que esteu feliços d'estar vius, estareu bé.

 

I quan estigueu bé, jo estaré bé. No busqueu només ser intel·ligents en els llibres. No us quedeu en el que la societat us diu que és el «correcte». Evolucioneu. Sigueu ferotges, fascinants, absurds i apassionats. I per Déu, no arribeu al final de la vida sense històries per explicar als vostres néts, d'aquestes que ells no puguin creure per tan estranyes com semblen. Heu de saber que hi ha grans lliçons, només en viure una vida interessant i veritable per a un mateix, independentment del camí pres».

🔴 Ara pots rebre els avisos del tall de carreteres al teu correu. Fes clic aquí!

Comentaris