Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Alguns ruixats de tarda i ambient de finals d’hivern aquest dimarts

La lamentable escena que es va viure a la cua d'un supermercat

Una dona perd els nervis i li falta el respecte a un dels millors empleats

El jove treballador del supermercat. Foto: Cedida.

 

Aquest relat mostra que la gent és molt menys tolerant del que sembla. Aquesta és la situació amb la qual es va trobar una estudiant universitària que sol anar a un supermercat prop de la seva residència, on treballa un home amb síndrome de Down, que empaqueta les compres dels clients de l'establiment. Però un dia la noia va ser testimoni d'aquest succés tan desagradable. Aquí tenen el relat: 

 

«Em trobo a la botiga de comestibles on vaig normalment, a la caixa. L'empleat que empaqueta els productes és un noi molt agradable amb discapacitat mental. Ell empaqueta els meus amb molta cura. 

 

Noi: Vols aquesta? (Agafa una de les meves bosses de roba, però veig que té un forat).

 

Jo: No, millor altra. Gràcies.

 

Dona de darrere: Déu! Doneu-vos pressa!

 

Jo: Acabo de pagar, no ho ha fet gens malament.

 

Dona del darrere: Oh, així que tu també ets lenta com ell? Déu, tota la gent especial com vosaltres hauríeu de deixar de molestar a la gent normal. 

 

Noi: (amb aire ofès) Senyora, ella no és «no llesta», ella va a la Universitat. (Assenyala el logo de la Universitat del meu suèter). Ella és realment llesta.

 

Jo: I ell és el noi que millor empaqueta aquí. És molt acurat, senyora, la qual cosa és molt important quan compres menjar. (El noi ha acabat d'embolicar les meves boses. Com sap que torno a la residència, me les dóna i m'ajuda a col·locar-les a l'espatlla)

 

Dona del darrere: Bé, no t'ajudarà també ara a portar-les a casa, no? Quin delinqüent. Vull veure a l'encarregat!

 

Jo: Marxo, senyora. Vol parlar amb l'encarregat per una cosa que li he demanat fer milers de vegades? 

 

Noi: (a mi) Que tingui un bon dia!

 

Dona del darrere: Mongol! (El caixer, que no ha dit una paraula mentre això ocorria, mira a la dona amb calma)

 

Caixer: No anem a servir-li aquest productes per discriminació cap a un treballador valuós i un client habitual. Pot deixar la seva compra aquí, ja la retornarem a les prestatgeries més tard. Siusplau, marxi. 

 

En lloc d'això, la dona comença a muntar una escena, trenca una prestatgeria i ha de ser subjectada per altra gent, mentre el noi ens porta a mi i un altre client darrere de la caixa per protegir-nos. Al final hem d'esperar que arribi la policia.

 

Noi: La setmana vinent... tornarà? (Sembla preocupat)

 

Jo: Per descomptat.

 

El seu somriure em va fer feliç durant la resta del dia».