rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

🚨 L'autòpsia de la nena degollada a Mataró confirma l'assassinat

PREVISIÓ MÉTEO

🌡 Dimarts amb forta calor a l’interior i cels generalment assolellats

L'emocionant carta d'una mare a «la noia del banyador verd»

S'ha fet viral en pocs dies

Imatge d'arxiu. Foto: Cedida

 

Jessica Gómez va anar a la platja amb els seus fills com qualsevol dia normal. Llavors, es va fixar en les persones que tenia al voltant. Després d'observar i reflexionar molt, va decidir escriure una carta a una noia que estava amb els seus amics. En aquesta li explica la importància d'estimar-se a un mateix. Aquí teniu la carta que ja porta més de 60.000 comparticions a Facebook:

 

«Sóc la dona que està en la tovallola del costat. La que ha vingut amb un nen i una nena. Primer de tot, dir-te que estic passant una estona molt agradable al teu costat i del teu grup d'amics, en aquesta estona en què els nostres espais es freguen i les vostres rialles, la vostra conversa 'transcendental' i la música del vostre equip m'envaeixen l'aire. Saps? He al·lucinat una mica en adonar-me que no sé en quin moment de la meva vida he passat de ser on ets tu a ser aquí: de ser la noia a ser 'la senyora del costat', de ser la que va amb els amics a ser la que va amb els nens.

 

Però no t'escric per res d'això. T'escric perquè m'agradaria dir-te que m'he fixat en tu. T'he vist, i no he pogut evitar veure't. T'he vist ser l'última a treure't la roba. T'he vist posar-te darrere de tot el grup, dissimuladament, i treure't la samarreta quan creies que ningú et mirava. Però jo t'he vist. No et mirava, però t'he vist. T'he vist seure a la tovallola en una acurada postura, tapant el teu ventre amb els braços. T'he vist ficar-te els cabells darrere de l'orella ajupint el cap per aconseguir-ho, potser per no moure els braços de la seva acuradíssima posició casual. T'he vist posar-te en peu per anar a banyar-te i empassar saliva nerviosa per haver d'esperar així, dempeus, exposada, a la teva amiga, i fer servir, una vegada més, els braços per tapar-te: les teves estries, la teva flacciditat, la teva cel·lulitis.

 

Et vaig veure atabalada per no poder tapar-ho tot alhora mentre t'anaves allunyant del grup tan dissimuladament com abans ho vas fer per treure't la samarreta. No sé si tenia alguna cosa a veure, en el teu descontent amb tu mateixa, que l'amiga a qui tu esperaves es deixava anar la seva llarguíssima cabellera sobre una esquena a la qual només li faltaven unes ales de Victoria's Secret. I mentrestant tu aquí, mirant a terra. Buscant un amagatall en tu mateixa, de tu mateixa. I m'agradaria poder dir-te tantes coses, estimada noia del banyador verd... Potser perquè jo, abans de ser la dona que ve amb els nens, he estat aquí, a la teva tovallola. M'agradaria poder dir-te que, en realitat, he estat a la teva tovallola i en la de la teva amiga. He estat tu i he estat ella. I ara no sóc cap de les dues -o potser sóc les dues encara- així que, si pogués fer marxa enrere, triaria simplement gaudir, en lloc de preocupar-me per coses com en quina de les dues tovalloles, la seva o la teva, prefereixo estar.

 

Voldria poder dir-te que he vist que portes un llibre a la bossa, i que qualsevol panxa que ara tingui setze anys perdrà, probablement, la seva finor molt abans que tu perdis el cap. M'agradaria poder dir-te que tens un somriure preciós, i que és una pena que estiguis tan ocupada en ocultar-te que no et quedi temps per somriure més. M'agradaria poder dir-te que aquest cos del qual sembles avergonyida és bell només per ser jove. Cony! És bonic només per estar viu. Per ser embolcall i transport de qui en realitat ets i poder acompanyar-te en tot el que fas. M'encantaria dir-te que tant de bo et veiessis amb els ulls d'una dona de trenta i escaig, perquè potser llavors t'adonaries del molt que mereixes ser estimada, fins i tot per tu mateixa. M'agradaria poder dir-te que la persona que algun dia t'estimi de veritat, no estimarà a la persona que ets tot i el teu cos, sinó que adorarà el teu cos: cada revolt, cada clotet, cada línia, cada taca. Adorarà el mapa, únic i preciós, que dibuixa el teu cos i, si no ho fa, si no t'estima així, llavors no mereix que l'estimis.

 

M'agradaria poder dir-te que -Creu-me, creu-me, creu-me- ets perfecta com ets: sublim en la teva imperfecció. Però, què et diré jo, si només sóc la dona del costat? Encara que, saps què? Que he vingut amb la meva filla. És la del banyador rosa, la que juga al riu i s'està untant en sorra. Avui només l'ha preocupat si l'aigua estaria molt freda. A tu no et puc dir res, estimada noia del banyador verd ... Però tot, TOT, li diré a ella. I tot, TOT, li diré al meu fill també. Perquè així és com tots mereixem ser estimats. I així és com tots hauríem d'estimar».

🎁 Vols guanyar un lot de productes ECO? Participa ara al nostre sorteig!

Comentaris