rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

SORTEIG:

🥑 Guanya un completíssim lot de productes ECO BonPreu! És molt fàcil!

El Museu de l'Horror també existeix a Catalunya

A Banyoles s'hi troba un d'Història Natural que recol·lecta els exemplars més estranys del nostre planeta

Imatge d'alguns dels seus elements exposats. Foto: MuseusdeBanyoles.cat

 

La Catalunya Misteriosa, de Sebastià d'Arbó, s'atreveix a senyalar un museu català d'Història Natural de Banyoles com de l'Horror, per, segons justifica, «les peces tan increïbles que s'hi poden veure». És obra del curiós metge col·leccionista Francesc Darder qui, al llarg de la seva vida, va col·leccionar els exemplars més exòtics i estranys del planeta que va anar recollint en les seves expedicions per Àfrica i Amèrica. Va poder reunir peces tan estranyes com tortugues gegants, aranyes peludes i esgarrifoses serps. El que més crida l'atenció són els animals monstruosos i deformats com un petit xai amb dos caps i un sol cos, un parell de vedelles siameses i un petit porc amb trompa d'elefant, A més, el terror continua amb una mostra de noranta cranis humans autèntics, de procedències diverses, amb variacions ètniques, deformacions culturals i malalties òssies. Malauradament, la documentació sobre la seva procedència és escassa. La resta de la col·lecció, a part de les tres mòmies (peruana, mexicana i egípcia), està formada per models en guix, bàsicament d'anatomia humana i de cranis. També en formava part, fins a l'any 2000, un home boiximà dissecat que va ser motiu d'una llarga polèmica internacional.

 

D'Arbó es pregunta diverses vegades sobre la procedència de l'àmplia mostra de cranis de Darder: «De qui són els cranis trinxats i afusellats? Són trets o operacions quirúrgiques? Qui els va matar? Són d'un hospital o d'un cementiri?... Misteri... tot és un misteri». El cert és que tots els elements van arribar a Banyoles perquè arran de la seva afició pels animals, la lleona que tenia a casa seva va atacar-lo i, per tal de curar-se les greus ferides, va acostar-s'hi. La seva idea era seguir un tractament amb les aigües guaridores de la Font Pudosa i agraït pel tracte rebut, va fundar-hi el Museu Municipal de Naturologia on va dipositar tota la seva col·lecció. Tràgicament, les ferides van provocar-li la mort i a l'espai es pot veure la lleona assassina embalsamada i el seu gos, que també va morir intentant defensar-lo. Tot plegat podríem dir que és una mena d'homenatge a l'horror natural.

 

La polèmica de l'home boiximà dissecat

Tal com es pot llegir a la pàgina web del Museu Darder, també en formava part un home naturalitzat, és a dir, preparat amb tècniques de taxidèrmia. Tot i que s’havia identificat com a betxuana o pigmeu, en realitat es tractaria d’una persona de l’ètnia boiximana, pròpia de la zona sud d’Àfrica. De forma popular, però no despectiva, era conegut com «el negre de Banyoles». L’octubre de 1991, el metge de Cambrils d’origen haitià Alphonse Arcelin envia una carta a l’alcalde de Banyoles demanant que es retiri el boiximà de l’exposició permanent. Això ho fa després d’haver-se assabentat de la seva existència per un article amb una entrevista a Joan Solana, alcalde de la ciutat, en relació a la celebració de les proves de rem dels Jocs Olímpics Barcelona ’92 a l’Estany de Banyoles. El 1997 es reactiva la polèmica, i finalment Joan Solana, que continua essent l’alcalde, decideix retirar el boiximà de l’exposició permanent, així com les altres restes humanes de la Sala de l’Home, ja que no es considera que el boiximà sigui diferent de les altres restes humanes.

🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

Comentaris