Com són els individus infidels a nivell psicològic?

Hi ha algunes característiques de la personalitat i la situació econòmica que incrementen les probabilitats de trair l’altre
Descobreix els trets principals de les persones que cometen infidelitats | Psicología y Mente

 

Els individus infidels, a banda de veure’s habitualment representats en formes d’art que s’alimenten del dramatisme —es tracta d’un personatge predilecte dins del cinema, la literatura, la televisió i totes aquelles arts on el cor pot expressar el seu dolor—, també existeixen fora de la ficció i això no comporta únicament determinats casos aïllats.

 

Avui en dia, encara que la monogàmia predomina en quasi tot el món, la infidelitat és recurrent en moltes famílies occidentals, que acaben entrant en crisi per culpa d’aquest fenomen tan estès.

 

Ara bé, quan parlem d’individus infidels estem fent referència a les persones que tenen tendència a cometre infidelitats sistemàticament, com una norma i no com un fet aïllat. Tot seguit examinarem els models de conducta i el perfil psicològic dels individus infidels, així com alguns factors externs que poden condicionar les persones en aquest sentit.

 

 

Com és l’individu infidel a nivell psicològic?

Hem pogut comprovar que els individus infidels estan acostumats a tenir relacions que no s’ajusten a les regles fonamentals que serveixen de base per a les parelles. Tanmateix, què fa que les relacions que mantenen tinguin tanta inestabilitat i uns límits tan poc clars? Al bell mig d’aquesta qüestió, hi trobem la gestió que l’individu infidel fa del seu vincle afectiu amb la resta de gent.

 

La Universitat de Florida va dur a terme una investigació que demostra que l’individu infidel tendeix a desenvolupar una classe de vincle afectiu que es pot anomenar «aferrament insegur». Es tracta d’una teoria que afirma que les relacions primàries que s’estableixen amb els cuidadors i els progenitors al llarg dels primers anys de vida dels nens tenen una influència essencial en les relacions que es formen quan la persona arriba a l’adultesa. De fet, sembla que totes les manifestacions que té es poden vincular amb el perfil de personalitat dels individus infidels.

 

La teoria del vincle afectiu de John Bowlby afirma que tots els individus que han desenvolupat un aferrament insegur quan són adults tenen tendència a mostrar les característiques següents, segons la classe de relacions primàries i d’afecte que ha condicionat el desenvolupament del seu vincle afectiu. Així, hi ha tres classes d’individus infidels:

 

1. L’aferrament ansiós

Les persones adultes que mostren aquesta classe d’aferrament mostren més sensibilitat cap a l’ansietat i cap al rebuig, tenen determinades deficiències quan es tracta de gestionar els impulsos que senten i, a banda, mostren una insatisfacció de manera constant. Igualment, els fa por el rebuig de l’altre quan tenen una relació sentimental, i per això busquen l’aprovació d’una manera impulsiva i recurrent, establint relacions constantment.

 

S’han dut a terme determinats estudis dins del camp de la psicologia que afirmen que els individus infidels habitualment també són els més gelosos, una qüestió que denota un complex d’inferioritat molt important i una baixa autoestima que requereix una reafirmació a través del fet d’agradar a altra gent d’una manera constant. No et sembla curiós?

 

2. L’aferrament evitatiu

És una classe de persona que ha après a conferir-li menys rellevància a les expressions emocionals pròpies. En altres paraules, es tracta d’individus que mostren fredor i sovint es mantenen distants. Per tant, les relacions que tindran no seran tan profundes o tindran menys càrrega emocional. Es comporten de manera esquiva amb freqüència, amb nivells d’agressivitat i hostilitat elevats, i la infidelitat no té per a ells un pes emocional igual que per a l’altra gent. Així doncs, sovint la taxa d’interaccions negatives amb l’altre membre de la parella és molt elevada.

 

3. L’aferrament desorganitzat

Són individus que no estableixen les relacions amb prou convicció ni seguretat, i sovint mostren una actitud totalment imprevisible i mal organitzada. No demostren gaire comprensió, i la seva contrapart no les entén fàcilment. Els trets d’aquesta classe de personalitat pel que fa als seus vincles afectius faran que les relacions no tinguin gaire continuïtat en el temps.

Segons Bowlby, hi hauria tres tipus de persones infidels, determinats pels seus aferraments | Cedida

   

Altres factors que poden potenciar les infidelitats

Com hem dit més amunt, els individus infidels tenen un perfil psicològic molt complex, i no hi ha una única causa o definició que els identifiqui o els permeti classificar com a tals. A banda de les tres etiquetes que va establir Bowlby, hi ha altres factors diversos que serveixen per revelar el perfil psicològic de la persona infidel, tal com indiquem tot seguit:

 

1. Els riscos

La gent amb tendència a adoptar decisions que impliquen un risc o que té un sentit aventurer més fort sovint té més tendència a la infidelitat que els individus que són més temorosos. Segurament existeix algun component genètic que està involucrat en els comportaments arriscats, perquè el simple fet de cometre una infidelitat implica un component de possibilitat de fracàs molt alt.

 

2. El poder

Es tracta d’un dels trets més definitius i influents pel que fa a la infidelitat. Els individus que ostenten una posició de poder tenen molta tendència a cometre infidelitats. El poder fa que augmenti l’autoestima i la confiança de cadascú, i això fa que les persones es comportin d’una forma més extravertida i assertiva. La gent poderosa té més possibilitats de crear un contacte visual directe amb l’altra gent, d’adoptar un llenguatge corporal que denoti confiança i de fer-se veure com a potencials amants.

 

3. El desig sexual

Cada individu té un nivell de desig sexual ben diferent. El component genètic dels nivells de libido no és gens fàcil de controlar. Hi ha persones que es mostren molt interessades en el sexe, i d’altres que no o que molt menys. Com que es tracta d’un component físic, alguns individus tenen més facilitat a l’hora de deixar-se portar pel desig sexual que senten.

 

En el cas que ens ocupa, els homes sovint tenen més impulsos sexuals, i això els condueix a dur la batuta pel que fa a les infidelitats sexuals —i no les afectives.

 

4. Les psicopaties

Vivim en una societat en què hem après a veure el romanç i l’amor com un lligam etern i sagrat entre dues persones. Hi ha individus, però, que veuen l’amor com un joc que té per objectiu aconseguir manipular l’altre membre de la parella i dominar-lo a través del xantatge emocional, que és quelcom molt habitual en les persones amb psicopaties.

 

Els individus que contemplen l’amor com si fos un joc tenen tendència a interessar-se per moltes persones diferents en aquest àmbit i, per a ells, les mentides i els enganys només són simples mètodes per controlar l’altra persona.

 

 

5. El nivell adquisitiu

El nivell d’atractivitat d’algú té una gran influència en les possibilitats de ser infidel. Cal remarcar que l’atracció es manifesta de formes diferents: primer de tot, la influencia l’aspecte físic —els ulls veuen l’aparença en primer lloc—, però també està condicionada per les habilitats socials de l’individu —do de paraula i carisma— i pels recursos tangibles, com ara els diners. Com més disposem dels elements que condicionen l’atracció, més possibilitats tindrem de cometre infidelitats.

 

Els individus més educats, amb carreres d’èxit i amb més ingressos són els més propensos a desenvolupar un perfil de persona infidel que no aquelles persones que no tenen tant de nivell adquisitiu o que han tingut un accés més restringit a l’educació, i això en part es deu al fet que tenen més exposició a la classe d’individus que posseeixen més característiques que es consideren atractives d’una manera superficial.

La gent amb més educació, diners i èxit sol cometre més infidelitats | Cedida

 

Es pot solucionar d’alguna manera?

Existeixen dues perspectives per tal d’enfrontar-nos al conflicte. Primer de tot, podem centrar-nos en la solució focalitzant-nos en la persona amb un perfil psicològic d’individu infidel que no és capaç de mantenir una relació estable i que voldria fer-ho; igualment, ens podem centrar en la base de la parella, si els fonaments del problema estan més relacionats amb factors externs que exerceixen una determinada influència perquè algú dels dos cometi infidelitats.

 

Per un altre cantó, quan el problema està més relacionat amb una realitat de tots dos, hi ha d’haver una predisposició de tots dos membres de la parella per resoldre aquesta situació, sempre que les dues persones tinguin ganes de continuar amb la seva relació sentimental. Hi ha determinats casos en què les infidelitats recíproques es produeixen quan totes dues persones tenen ganes de posar fi a la seva relació.

 

En qualsevol dels dos casos caldria comptar amb l’ajuda d’un professional que sigui expert en les relacions de parella, perquè el fet de fer-se càrrec d’aquests conflictes sense ajuda externa sovint és molt complicat. Comptar amb una opinió d’algú de fora que sigui més objectiu farà que es pugui arribar a conclusions molt més constructives. 

 

A banda, hem de ser plenament conscients del fet que la teràpia de parella no ens ajudarà sempre, ni ho farà de forma immediata. Per trobar una solució als problemes, cal que les dues persones afectades tinguin la voluntat de fer-ho.